“Estimats fills! veieu, escolteu i sentiu com en els cors de molta gent Déu no hi és. No el volen perquè estan lluny de la pregària i no tenen pau. Vosaltres, fillets, pregueu, viviu els manaments de Déu. Sigueu pregària, vosaltres que des d’un bon principi heu dit “sí” a la meva crida. Doneu testimoni de Déu i de la meva presència, i no oblideu, fillets, que Jo estic amb vosaltres i us estimo. Cada dia us presento al meu Fill, Jesús. Gràcies per haver respost a la meva crida.”
“No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud.” (Mt 5, 17). Jesús ha vingut a donar ple compliment a la llei, ara bé: quin és exactament aquest mandat de Déu? Evidentment tot allò que és dins l’Escriptura i, en especial, la llei de l’amor. El resum de Pentateuc és l’Amor. Els cristians no complim els manaments de Déu pel fet de ser una imposició, ho fem perquè per Crist ens ha estat revelat que la intimitat de Déu és amor, i un amor que tot ho omple. Així doncs, complim els manaments perquè hem descobert aquesta gran veritat nascuda de l’interior del Pare, revelada pel Fill i executada gràcies a l’Esperit Sant que ens ha estat donat.
Com a fills, pel baptisme sabem que allò que agrada a Déu és el que els nostres cors desitgen i anhelen. L’acompliment del mandat de Déu ja no és una llei exterior, ans és una llei que, inscrita a l’interior de la humanitat, s’estén arreu de tota activitat humana. L’amor ho mou tot. Per això, viure els manaments significa estimar allò que Déu estima, doncs fent-ho L’estimem d’una manera inefable. L’amor significa portar la Llei fins a les seves últimes conseqüències. “Si vols entrar a la vida, guarda els manaments” (Mt 19, 17). El Senyor no pot parlar amb més claredat. Aleshores, per què no fem la Seva voluntat? No podem permetre que el pecat domini la nostra vida; l’amor a Déu i al proïsme ha de ser el més important, hem d’estimar amb radicalitat i sense límits. Aquest és el primer manament i el millor de tots ells. “Estima i fes el que vulguis. Si calles, callaràs amb amor; si crides, cridaràs amb amor; si perdones, perdonaràs amb amor. Si tens l’amor ben arrelat en tu, cap altra cosa excepte l’amor serà el teu fruit.” (Sant Agustí d’Hipona). “Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial.” (Mt., 5, 48).
“En altre temps, vosaltres no coneixíeu Déu i servíeu uns déus que, en realitat, no existeixen. Però ara heu conegut Déu; més ben dit, heu estat reconeguts per ell. Com és, doncs, que us gireu altra vegada cap als poders dèbils i miserables d’aquest món i voleu tornar a servir-los?” (Gal 4, 8-9). Molts homes i dones del nostre temps han decidit viure com si Déu no existís. O pitjor encara, no creuen en Déu. Alguns per mandra: creure significa deixar que Déu canviï les vides. D’altres han canviat i han posat en el seu lloc el poder, els diners, la ciència, el consum… això és deixar Déu i posar-hi ídols en lloc seu. Que trist! Vivim buits i angoixats per la manca de Déu. Tornem una vegada i una altra al nostre pecat. Ens falta la pau, la mirada serena, la mirada misericordiosa de Déu. L’única solució, encara que no vulguem donar-nos per assabentats, és la pregària del cor, l’Eucaristia, la confessió, el dejuni, el rosari i la lectura de la Bíblia. Només tenim aquestes armes per deslliurar-nos de la idolatria i del pecat. Ens obstinem a trobar altres camins que ens duen a la perdició, una vegada i una altra, i rebutgem el camí que ens dóna Déu a través de la Mare de Déu i dels sants. Ja no podem deixar d’escoltar la veu de Déu. “Aprenguem a romandre més temps davant de Déu, del Déu que es va revelar en Jesús; aprenguem a reconèixer en el silenci, en el més íntim de cadascú, la veu que ens crida i ens recondueix a la profunditat de la nostra existència, a la font de la vida, a la font de la salvació, per dur-nos més enllà del límit de la nostra vida i obrir-nos a la mesura de Déu, a la relació amb Ell, que és Amor Infinit” (Benet XVI, Audiència, 11 de maig del 2011).
Que la Gospa ens hi ajudi!
Mn. Ferran J. Carbonell
