Sovint ens trobem amb persones i parlem amb elles de Medjugorje. Però sorprenentment descobrim que després de més de 32 anys d’aparicions diàries de la Mare de Déu, -almenys jo ho crec juntament amb molts altres fidels- molts cristians no en saben res, no n’han sentit a parlar mai ni a les seves parròquies, ni en grups d’Església. Fins i tot cal dir que com més ens acostem als “insiders”, sacerdots, consagrats, cristians compromesos, agents pastorals…, més creix aquesta ignorància, quan no es converteix en una nosa o una al·lèrgia. Quina necessitat hi ha de creure en aquestes aparicions? Quina necessitat hi ha de fer una peregrinació fins allà? I ho diuen amb tanta convicció i presumpció que de vegades et fan dubtar de si t’estàs equivocant o si ets un cristià feble que necessita d’aquestes “coses extraordinàries i miraculoses” per mantenir la fe.
Segurament els mateixos dubtes els hauríeu tingut fins i tot vosaltres! I ara reflexionem junts i partim de les paraules que Maria diu sempre: “Gràcies per haver respost a la meva crida”.
Heus aquí la primera llum: per escoltar i entendre a la Reina de la Pau que ens parla a Medjugorje, per anar fins allà, enmig de les muntanyes d’un poble pobre i maltractat per la guerra i les divisions ètniques, s’ha d’haver estat cridat. Seré simple, feble en la meva fe, però em sento cridat; segurament la Beata Mare de Déu em crida precisament perquè veu la meva debilitat. Això m’ajuda a no creure’m un privilegiat i m’allunya de la temptació de jutjar als altres com si ells no fossin cridats… Tots són cridats pel Senyor i la Mare de Déu, malgrat que el misteri segueix essent que “molts són els cridats, i pocs els escollits “(Mt 22,14).
Una altra llum em ve d’un missatge que vaig llegir fa poc, el del 25 d’agost de 1991: “estimats fills, desitjo salvar totes les ànimes i presentar-les a Déu. Per això preguem perquè tot això que he iniciat es realitzi plenament. Gràcies per haver respost a la meva crida “. Aquestes paraules em resulten aclaridores perquè dissipen qualsevol dubte sobre que escoltar els missatges donats per la Mare de Déu a Medjugorje són un refugi, una recerca de seguretat, una garantia de salvació, angoixats per algun sentiment de culpa o aterrits per tot el que passa al nostre voltant. Però la Mare de Déu parla de “totes les ànimes” i s’obre un horitzó espiritual que venç qualsevol intimitat i ens anima a abraçar tothom.
Ara ens preguntem també: però “salvar les ànimes i presentar-les a Déu” no és l’única i essencial raó per la qual Ell mateix ha enviat el seu Fill al món? I no és segurament “per nosaltres els homes i per la nostra salvació” que Jesús “va baixar del Cel”, “patí sota el poder de Ponç Pilat, fou crucificat, mort i sepultat, davallà als inferns i al tercer dia va ressuscitar”? Això és el “Credo”, estem al centre de la nostra fe. I no és per salvar ànimes que tenim un papa, uns bisbes, sacerdots, esglésies, oratoris, sagraments, parròquies, plans pastorals, etc., etc.? I no és l’obligació de tots, pastors i laics “salvar ànimes”, evangelitzar i donar testimoni de la nostra fe amb obres?
La Nostra Senyora, estel de la nova evangelització, ho sap i per això s’ha posat mans a l’obra. Ara s’entén el perquè de tantes atencions maternals per part de la Mare de Déu. Ella es preocupa realment de les nostres ànimes i de les dels nostres germans. Ella vol salvar-nos a tots perquè ens estima a tots amb el cor de Déu i per això ens demana les nostres pregàries unides a les seves. Moltes vegades la Mare de Déu ens ha dit: “Pregueu …”, aquí diu: “preguem, perquè tot això que he iniciat es realitzi plenament”.
Aquí toquem un altre misteri: quan es realitzarà plenament això? És la mateixa pregunta que Jesús ha deixat sense resposta: quan vindrà el Regne de Déu? Ningú ho sap, excepte el Pare. Fins a aquest moment, el bé i el mal es barrejaran al món, a l’Església, en les nostres comunitats, en nosaltres mateixos. Déu seguirà sembrant el gra bo i l’Enemic, el diable, escamparà el jull. Per això no ens escandalitzem pel rebuig de tanta gent davant de la Veritat, per això continuem confiant que Déu, també a través dels missatges i la pregària de la Mare de Déu, es preocupa de la salvació de tots, bons i dolents, fins i tot d’aquells que realment semblen no tenir límit en cometre el mal, aquells que la gent voldria veure morts o són maleïts.
Com es pot observar estem al cor de la missió de l’Església, en la pastoral, i llavors, com es pot dir: “no m’interessa”? Sabem que el Sant Pare i els bisbes encara no poden comprometre la seva autoritat i el seu magisteri sobre tot el que està succeint a Medjugorje, però per a tots els altres, que són lliures de creure i venir, quin sentit té tanta superficialitat, tanta por i a vegades el boicot?
El projecte de Déu per a tothom és meravellós i es realitzarà plenament: Nostra Senyora és l’encarregada de fer-ho. Aquest projecte veurà cels nous i temps nous, és un projecte que requereix tota la nostra atenció i col·laboració. Si Maria es pren tan seriosament aquest tema, vol dir que la seva situació i importància són vitals, no és un joc ni quelcom momentani, sinó la salvació eterna o la condemnació eterna de molts dels nostres germans i de nosaltres mateixos.
Llavors no és inútil escoltar i viure els missatges que vénen de Medjugorje, fins i tot és apropiat dir-li a Maria Santíssima, amb tot el cor i amb tot l’agraïment: “Gràcies per haver-me cridat!” Això és el que va comprendre un metge sant, afectat per una malaltia incurable, que vaig acompanyar a Medjugorje un mes abans de morir. Podia tenir un munt de raons per no venir, però va voler fer aquest últim gest convençut d’una cosa: “si la Mare de Déu es molesta a venir des del Cel fins a nosaltres i durant tant de temps, ha d’haver-hi un motiu seriós, potser veu la humanitat en un greu perill, així que és just que hi hagi algú que l’esperi i l’escolti “.
P. Nicolino Mori
Font: https://medjugorjetuttiigiorni.blogspot.it
Traducció de l’espanyol a càrrec de l’equip de www.marededeudemedjugorje.org
