“Estimats fills, avui us invito tots a la pregària. Obriu profundament la porta del cor a la pregària, fillets, a la pregària del cor; aleshores l’Altíssim podrà actuar en la vostra llibertat i començarà la vostra conversió. La fe esdevindrà forta, de manera que podreu dir amb tot el cor “Mon Déu i mon tot” i comprendreu, fillets, que aquí a la terra tot és passatger. Gràcies per haver respost a la meva crida.”
Qui ens separarà de l’amor de Crist? (Rm 8, 35). La resposta a aquesta pregunta la tenim molt clara: res ni ningú. Ara bé, la nostra vida traspua sovint pràctiques molt diferents. És com si volguéssim alliçonar Déu. L’Evangeli ens diu sense cap dubte quin és el camí que duu al Pare, qui és l’altre per a nosaltres i quin és l’únic i gran manament: el de l’amor. L’Evangeli és clar, transparent, lluminós. Per què, aleshores, la nostra vida no ho és? No volem que res ens separi de l’amor de Déu però pequem, deixem que el diner, les coses materials o els nostres afectes desordenats dictin el nostre comportament. Això és un escàndol per a nosaltres però també ho és per als nostres germans.
N’hi ha molts que s’allunyen de Déu i de l’Església pel nostre mal testimoni. Volem ser partícips de la societat de l’amor que Crist va predicar però endurim els cors amb el racisme i els prejudicis sobre els altres. Som tan durs! Així tan sols nosaltres ho sabem tot i tenim tota la raó? Que en som d’orgullosos! Necessitem la pregària per poder canviar les nostres vides. Només l’humil prega de debò. L’Advent és un temps de canvi, d’humilitat davant el gran misteri de Déu fet home. Supèrbia? —Per què?… D’aquí a poc temps —anys, dies— seràs un munt de carronya pudenta: cucs, licors pudorosos, draps bruts de la mortalla… i ningú, a la terra, se’n recordarà de tu”. (sant Josep Maria Escrivà de Balaguer). No ens adonem que la nostra estada a la terra és totalment passatgera. L’important és Déu i saber estar preparats per trobar-nos amb Ell. Tants afanys per tenir, tants afanys per fer valdre el nostre amor propi i després… no en queda res. Només l’amor, només si hem estimat. No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben. Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben. (Mt 6,19-20).
“Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts; si no n’hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic.” (Jn 14, 1-3). Tots els esdeveniments de la nostra vida tenen un sentit. I el sentit últim el trobem en el moment de la nostra mort. La nostra esperança rau en Jesús mort i ressuscitat per nosaltres. El misteri de la vida i de la mort només el coneix Déu i s’hi poden apropar tots aquells que estimen el Senyor. Quan copsem el mal que hi ha en el món ens adonem realment que només Déu pot posar llum a la nostra vida. Hem de confiar en Déu, hem de confiar en el seu amor. Tenir una confiança absoluta, incondicional i irrompible / infrangible en Déu, el nostre Pare Amorós, malgrat que sembli que tot ha fracassat. (mare Teresa de Calcuta). Déu no vol cap mal a les seves criatures. L’important és romandre en el seu amor. La pregària ens hi manté ferms. Insistir en la pregària és molt important ja que així ens adonem que Déu no fracassa, el que fracassa és la manca d’amor. El nostre pas per la terra és només per estimar. Quan Déu crida és a fi de fer-nos romandre sempre en el seu amor. No podem contemplar de forma negativa cap aspecte de la vida o de la mort. Déu ens té preparada una estada eterna. Hem de pregar a l’Esperit Sant perquè necessitem Déu per damunt de tot. Demanem des de la indigència, des de la pobresa i sempre amb humilitat:
PREGÀRIA A L’ESPERIT SANT (de sant Agustí) Esperit Sant, inspira’ns perquè pensem santament. Esperit Sant convida’ns a obrar santament. Esperit Sant, atrau-nos per estimar les coses santes. Esperit Sant, enforteix-nos, per poder defensar les coses santes. Esperit Sant, ajuda’ns perquè no perdem mai les coses santes.
Que la Gospa no ens abandoni mai i ens dugui a l’amor de Déu!
P. Ferran J. Carbonell
