Els nois de “La Última Cima” estan com bojos per deixar anar el projecte que tenen entre mans, i nosaltres tant com ells per poder-lo anar a veure. Li falten els últims retocs. Configuració de so, agafar-li una mica els baixos, deixar-li anar les mànigues i penjar-lo a l’aparador.
Però el tràiler ja el tenim. El Juanma Cotelo demana pista. Ens ensumem que serà una bomba!
Si un bon llibre pot suposar una càrrega de profunditat que remou els fonaments per deixar com un solar el cor del lector sense que a la superfície es noti res, un bon llargmetratge és una bomba de dispersió, que en aquest cas escampa testimonis d’amor davant la il·lògica mundana del desamor per endur-te’l del cinema a casa pintat a la cara. M’encanta. Desencallarà molts cors anquilosats.
Una anècdota. El vaig rebre el dia 24 de juny i el vaig veure el 25, precisament el dia que feia 32 anys de les primeres aparicions de Medjugorje, i tenen planejat fer-ne l’estrena a mitjans de tardor, quan surti a la llum el nostre proper llibre. El cúmul de “deusidències” em confirma aquestes coses que diuen els pelegrins de Medjugorje i que et deixen mig boig. O potser que tinguin raó i et quedis mig assenyat, segons com es miri: “Déu té pressa”.
