“Estimats fills, amb el cor ple d’alegria, us invito tots a viure la vostra fe i donar-ne testimoni amb el cor i l’exemple alhora. Decidiu-vos, fillets, a mantenir-vos lluny del pecat i de les temptacions; que la joia i l’amor per la santedat sigui sempre en els vostres cors. Fillets, jo us estimo i us acompanyo amb la meva intercessió davant l’Altíssim. Gràcies per haver respost a la meva crida.”
“Feu-vos com aquell qui és sant i us ha cridat. També vosaltres sigueu sants en tota la vostra manera de viure, tal com diu l’Escriptura: Sigueu sants, perquè jo sóc sant.” (1Pe. 1, 15-16). Existeix una crida universal a la santedat, una crida que no pot ser ignorada per l’home. Aquesta crida canvia la vida per sempre més. «Tots els ésser humans som cridats a la santedat que, en darrer terme, vol dir viure com a fills de Deu, en aquesta “semblança” a Ell, segons la que han estat creats» (Benet XVI, 1 nov. 2007). Sentir aquesta gran veritat no agrada, doncs vol dir canviar de vida, convertir-se. I l’home d’avui, com ha passat sempre, té por de canviar. Allò que Déu ens demana és un pas cap a l’aventura de Crist. I aquesta aventura pot omplir-nos de por si no ens obrim a la fe. Els nostres cors han de ser edificats en Crist, en el seu evangeli, en la seva Església i en els seus sagraments. Crist és la llum, Crist és el centre, Crist és l’únic, Crist és l’amor, Crist és etern, Crist és camí, veritat i vida’, Crist és Déu, Crist és el sant de Déu, Crist és vencedor, Crist és el sentit de la historia, Crist és la glòria del Pare, Crist és el Fill, Crist és resurrecció, Crist és l’Anyell, Crist és la salvació, Crist venç el pecat, Crist és el nostre amic, Crist és qui posa alegria a la meva vida, Crist és Jesús de Natzaret…
“Ell és la imatge del Déu invisible,
engendrat abans de tota la creació,
ja que Déu ha creat per ell
totes les coses,
tant les del cel com les de la terra,
tant les visibles com les invisibles,
trons i sobiranies,
potències i autoritats.
Tot ha estat creat per ell
i destinat a ell.
Ell existeix abans de tot,
i tot es manté unit gràcies a ell.
Ell és també el cap del cos,
que és l’Església.
Ell és l’origen,
el primogènit dels qui retornen
d’entre els morts,
perquè ell ha de ser en tot el primer.
Déu volgué que residís en ell
tota la plenitud.
Déu volgué reconciliar-ho tot per ell
i destinar-ho a ell,
posant la pau en tot el que hi ha,
tant a la terra com al cel,
per la sang de la creu de Jesucrist. “ (Col. 1, 15-20).
Ell ens ensenya allò que el Pare espera de nosaltres, s’ha encarnat per mostrar-nos què espera Déu de l’home. Si volem saber qui és Déu, Jesús ens revela la seva intimitat; si diem que l’Església és santa és perquè el seu cap és Crist; si volem saber qui ho ha fet tot, escoltem la seva paraula; si volem saber què és la resurrecció, mirem el seu sepulcre buit…Deixem que Jesús, des del fons del nostre cor, ens interpel·li, ens pregunti per les nostres vides, per nosaltres mateixos: “I vosaltres, qui dieu que sóc jo? Simó Pere li respongué: Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu” (Mt. 16:15, 16). Qui és Jesús per a mi? Aquesta és la pregunta clau. Quina resposta li donarem? No es tracta de respondre de forma teòrica, si no que es tracta de deixar que la resposta canviï la meva vida. “No et lloïs a tu mateix…, sinó a Déu en tu… I no pel que ets…, sinó perquè Ell et va fer… No perquè tu puguis…, sinó perquè Ell pot en tu i per tu…” (Sant Agustí d’Hipona). Ser testimonis de Crist significa, de fet, estar enamorats d’Ell, donar les nostres vides per la seva veritat definitiva. Però tot amb amor, amb caritat envers l’altre i cap a nosaltres mateixos. “Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel” (Mt 5, 16). Mirem les nostres vides i pensem què transmeten. A vegades no transmeten gaire més que la nostra amargor, les nostres frustracions, la nostra desesperança. El que Jesús vol que transmetem és la seva llum i la seva alegria, la felicitat de la fe.
Acabo aquest comentari amb una pregària que ens pot ajudar a posar-nos en contacte amb el nostre Salvador. És una pregaria d’abandó que m’ha acompanyat durant molts anys, una pregària per dir des de la fe i l’amor. Qui no ha passat per moments difícils alguna vegada a la vida?
Pregària per als temps difícils
Esperit Sant, Déu d’Amor, mira’m en aquest moment difícil en el que es troba la meva vida i tingues pietat de mi. Vinc a Tu confiadament, doncs sé que ets Déu de bondat i font d’amor.
Vinc a Tu perquè sé que la teva misericòrdia infinita ho pot tot. Accepto els teus insondables designis, tot i no entendre’ls. M’hi abraço amb el mateix fervor i generositat amb que Jesús va acceptar el Misteri del dolor a la seva vida.
Et demano humilment que em concedeixis la gràcia de superar aquesta situació difícil, en aquest moment de la meva existència i que aquesta prova, lluny de separar-me de tu, em porti a experimentar plenament l’omnipotència del teu amor que neteja, santifica i salva.
Que es faci en mi la Teva Divina Voluntat…Amén.
P. Ferran J. Carbonell
