Estimats fills, amb la joia al cor us estimo a tots i us invito a apropar-vos al meu Cor Immaculat perquè jo pugui acostar-vos encara més al meu Fill Jesús per tal que Ell us doni la seva pau i el seu amor que són el nodriment per a cadascun de vosaltres. Fillets, obriu-vos a la pregària, obriu-vos al meu amor. Jo sóc la vostra Mare i no puc deixar-vos sols vagarejant i en el pecat. Fillets, esteu invitats a ser els meus fills, els meus estimats fills perquè pugui presentar-vos tots al meu Fill. Gràcies per haver respost a la meva crida.
I es van dir l’un a l’altre: ¿no és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures? (Lc 24, 32). Allò que necessita l’Església i els cristians d’avui és aquest cor ardent dels deixebles d’Emaús. Aquest cor, però, no es pot tenir sense la pregària, la lectura de la paraula de Déu, la confessió, l’Eucaristia i el dejuni. Així és com Jesús parla al món d’avui. Ser testimonis de l’amor de Déu significa deixar que els nostres cors siguin consumits per qui és l’Amor. I aquest foc ha de cremar també tot el nostre pecat, la nostra iniquitat i la immundícia que el dimoni vol dipositar a les nostres ànimes. Jesús, per intercessió de Maria, no ens abandona pas, fins i tot ens ofereix els seus remeis per salvar les nostres vides. Ser testimonis de Crist, de la resurrecció: és aquesta la crida. Sovint sembla que els cristians ens acostumem al miracle de l’Eucaristia, a tots els dons que rebem de Déu, quan ser cristià vol dir deixar-nos sorprendre per la novetat de la trobada amb Crist. No podem habituar-nos a aquest Déu que, per amor, se’ns ofereix en el pa de l’Eucaristia. Sorprèn la fredor i la rutina amb què sovint anem a missa. Aquesta trobada hauria de fer cremar els nostres cors d’emoció per aquesta unió i, en canvi, ens cal descobrir Crist veritablement present a l’Eucaristia. Com segueixo Jesús? Jesús parla en silenci en el Misteri de l’Eucaristia i Cada cop ens recorda que seguir-lo vol dir sortir de nosaltres mateixos i fer de la nostra vida no una possessió nostra, sinó un do a Ell i als altres (Sant Pare Francesc). Seguir Jesús és descobrir que és present a les nostres vides i també que ho és en els germans. Una vegada, un amic musulmà em va dir: “si realment et creguessis que Jesús és en aquest pa, no et mouries mai més del sagrari”. Així és, no moure’ns del sagrari i seguir aquesta adoració en la trobada de Jesús en els altres. Tota la nostra existència ha de ser fer present l’amor de Déu en el món. Aquest amor sense el que no podem viure. Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer (Lc 24, 31), reconèixer-lo quan es parteix el pa i reconèixer-lo present i viu sempre a les nostres vides. El cristià està sempre disposat a anunciar l’Evangeli, perquè no pot guardar per a ell el goig de conèixer Crist (Sant Pare Francesc). Quan algú descobreix alguna cosa que li canvia la vida, no es pot estar d’explicar-ho. Ha de comunicar-ho, fer-ho conèixer. Els cristians, això ho fem amb la paraula i amb les nostres vides. El nostre testimoni, la nostra autenticitat fan que darrera dels nostres gestos pugui ser descobert el Déu de l’amor. Estima Jesús generosament. Estima’l confiadament i sense mirar enrere, sense por. Lliura-t’hi totalment… Desitja estimar-lo molt i estimar l’amor que no és estimat (beata mare Teresa de Calcuta).
Així també vosaltres, quan haureu fet tot allò que Déu us ha manat, digueu: “Som uns servents que no mereixen recompensa: hem fet només el que havíem de fer” (Lc 17,10). Vol dir treballar i servir els altres, sense demanar res a canvi, sense esperar-ne res. És en aquest temps, més que en cap altre, quan és necessari servir Déu en els germans. Hem de lluitar contra el nostre pecat, contra el dimoni i el món, per posar-nos a pensar de forma real en els altres. No podem posar límits a l’acció de Déu en nosaltres. Hem estat creats per Déu per fer present el seu amor en el món. Nosaltres no som importants, l’important és Déu i la seva Voluntat. Hem de viure pensant en els altres, especialment en qui tenim al costat, a la vora. I deia a tothom: Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi. (Lc 9:23). Negar-nos a nosaltres mateixos no vol dir deixar de ser nosaltres mateixos, sinó que significa trencar amb el pecat que hi ha dins nostre per sortir a l’encontre de Déu i del germà. Si vols ser servit, serveix (beat Ramon Llull). I està clar que a la vida hi ha alegries i, també per desgràcia, hi ha patiment. Tot té un sentit malgrat que costi de ser vist o acceptat. El sentit de tot el dóna l’amor. Les alegries ens ajuden a ser agraïts i el patiment a descobrir que per tenir l’eternitat és necessària la creu.
Que la Gospa ens doni l’amor de Jesús!
P. Ferran J. Carbonell
