La Parròquia de Medjugorje ha col·locat un cartell als peus del Turó del Podbrdo amb les normes que els pelegrins hauran de seguir per tal de trobar més recolliment i espai per a la pregària personal.
Les consignes són bastant clares:
– Romandre en silenci
– No fer servir altaveus
– Desconnectar els telèfons mòbils
– No donar diners als captaires
– Llençar les deixalles a les papereres
– No deixar fotografies de persones
– No deixar peticions o textos escrits
– No encendre espelmes
– Deixar 50 metres de distància entre grups
– La indumentària dels pelegrins ha de ser adequada
D’entrada, per a molts, aquestes normes són lògiques i tenen sentit, de fet no es fa res més que recordar el bon comportament que cada visitant hauria ja de conèixer i tenir en compte.
Els problemes vénen, segurament, del fet que últimament el Podbrdo, i Medjugorje en general, són envaïts per milers de persones. I quan s’està en grup, resulta molt difícil seguir aquestes normes bàsiques.
Qui no hagi freqüentat mai la Muntanya de les Aparicions, se sorprendrà que no es puguin utilitzar altaveus: si el lògic és fer silenci, imagineu-vos si s’utilitza un sistema de megafonia! El fet és que quan un grup és nombrós, no tots poden seguir la pregària que dirigeix el guia del pelegrinatge, així que mentre fan la pujada, acostuma a passar que algun guia del pelegrinatge “tecnològic” ha pensat en dur altaveus o megàfons per tal que la pregària arribi a tots, quelcom que ara es desaconsella.
Veurem com serà a la pràctica, a propòsit dels 50 metres entre grups: per a cada estació (com succeeix al Krizevac, el turó de la creu, aquí hi ha també el Via Crucis), hi ha grups que estan més estona en pregària que d’altres, creant de forma inevitable “embussos”, com els de les entrades de les ciutats!
Potser el millor seria usar un únic text per a la pregària, de forma que els altaveus o megàfons siguin innecessaris, i es deixi un màxim de temps, encara que sigui una idea molt difícil d’aplicar.
Qui sap si aconseguirem que hi hagi un equilibri entre les nombroses persones que es congreguen en aquests indrets, en els quals la Gospa ens crida a cada un de nosaltres. Per la meva part espero que la crida es concreti en una tendra abraçada a la Mare dels Cels i que cada un pugui viure aquests moments de recolliment tan difícils de trobar en qualsevol altre indret.
Font: https://www.guardacon.me