Tothom, d’arreu on sigui i del temps en què li hagi tocat viure, ha nascut amb somnis. Veritablement, som pocs els que els hem fet realitat. Però el nombre es redueix encara més si parlem d’un jove de Barcelona que els va realitzar i renunciar seguidament quan ja només eren un somni. Parlo de Carles Ballvé, Litus pels amics.
En Litus va néixer en una família catòlica i quan tenia cinc anys ja va començar a afeccionar-se al hoquei sobre herba, un esport molt popular a Terrassa i que en la seva família ja l’havien practicat tres generacions.
No era el prototip del jove formal
En Litus aviat va destacar; va arribar a jugar en el club més important d’Espanya i un dels millors d’Europa. Mentre triomfava en l’esport de l’estic, creixia també en altres terrenys tals com les noies, els amics i les festes sobretot de nit. Sense ser res escandalós, no era precisament el prototipus de jove formal. Triomfador, esportista, bon estudiant i amb moltes ganes de gatzara.
Un club alemany el vol fitxar
Però quan un club alemany, campió d’Europa, el volia fitxar, va renunciar al seu somni de triomfar a l’estranger. Aquesta va ser la primera de les il·lusions que va rebutjar. L’altra fou la de participar als Jocs Olímpics de Pequín. Quatre anys després, Déu li ha donat una altra oportunitat, car enguany viu plenament la vocació de sacerdot des del seminari. Ens ho explica ell mateix i ens dona testimoni que Déu té per a nosaltres unes fites molt millors que les que podríem arribar a somniar.
D’asmàtic a jugador d’hoquei sobre herba
Tot va començar a l’edat de cinc anys quan em vaig iniciar en el joc de l’hoquei, tot i que vaig tenir molts problemes al començament de practicar aquest esport perquè sóc asmàtic. Vaig arribar a tenir les tres quartes parts del pulmó inutilitzat, no tan sols per a fer esport, sinó per a qualsevol cosa.
Després de molts tractaments i consultes mèdiques, per fi es va poder controlar la malaltia d’en Litus, la qual cosa li va permetre tenir una carrera com a jugador d’hoquei sobre herba. Tot anava tan bé, que des que era adolescent ja el convocaven a les categories inferiors de la selecció espanyola. Era el que anomenem un crack, al menys en el camp, però fora no tant. Fins i tot em van fer fora de la selecció catalana per mal comportament quan tenia quinze anys. Em va anar molt bé per madurar.
El millor equip espanyol d’hoquei sobre herba
En Litus va fitxar pel millor equip espanyol d’hoquei sobre herba, l’Atlètic de Terrassa, club amb qui va arribar a guanyar cinc lligues i una copa del rei. Vaig ser més de dues vegades subcampió d’Europa i dos cops tercer”.
En aquella època, en Litus ja anava preparant algun dels seus somnis: jugar uns Jocs Olímpics i jugar dos o tres anys en una lliga estrangera, en una de forta, on l’hoquei estigués més ben valorat que a Espanya. Malgrat això, quan ja tot estava a punt per signar per un important equip alemany, el campió d’Europa, i amb un contracte formidable sobre la taula, una peregrinació a Medjugorje va canviar-li els plans per sempre.
Tot va canviar a Medjugorje
Tot va passar com explica el propi Litus: “El fet és que el meu pare estava llegint un llibre sobre Medjugorje, un petit poble de Bòsnia al qual pelegrinen milers de persones de tot el món. Em va proposar d’anar-hi i a mi la idea no em va agradar gens. Aquell estiu del 2005 jugàvem el Mundial Sub 21 i havíem començat la competició molt malament. Tal era un desastre fins que un diumenge vaig anar a Missa i vaig fer un pacte amb Déu: li vaig dir que si Ell arranjava aquell Mundial, aniria a Medjugorje amb el meu pare. I així va ser. Vàrem fer història. Mai abans una Sub 21 havia obtingut cap medalla, i nosaltres vàrem quedar tercers. Així, tan bon punt vaig tornar del mundial vaig anar amb el meu pare i el meu germà a Medjugorje.
Prendre’s a Déu seriosament
La seva experiència de Medjugorje va canviar totalment la seva manera de viure la fe. Fins llavors la vivia d’una manera molt tradicional i superficial, com explica ell mateix: Jo ja creia en Déu i en la Mare de Déu, i en tot això, però Medjugorje va més enllà. En aquest viatge vaig prendre consciència de la importància que té el fet que Déu existeix, ja que fins aleshores vivia creient en Déu, però res més. Allà t’adones que Déu és més que un ideal, que el trobes dintre teu, que ets el seu Fill i que és aquí per a tot, malgrat que tu no en vulguis saber res. No sé com dir-ho, però vaig començar a prendre-me’l seriosament.
Una lenta conversió
La seva conversió no va ser d’un dia per l’altre, perquè en Litus reconeix que després de tornar va fer de nou l’enze, és a dir, sortir de festa, noies, malbaratar els diners, passar-se tot el dia amb els amics, resar ben poc … Abans d’anar a Medjugorje era normal comportar-se així i no li donava cap importància, però quan va tornar de Medjugorje hi havia quelcom dins seu que li deia: Litus, ets lliure i pots fer el que vulguis, però així no ets feliç.
Les cinc pedres de Medjugorje
En Litus va tornar a Medjugorje l’estiu del 2006, després d’haver guanyat una altra lliga i continuar creixent amb l’hoquei. Després d’aquest viatge, en Litus va començar a viure les anomenades cinc pedres de Medjugorje: resar el rosari cada dia i complir els sagraments. Aquell any va esdevenir el millor com a jugador, tant, que el millor equip d’Europa, un conjunt alemany, li va fer una oferta.
Ho tenia tot… però Déu el volia com a sacerdot
En Litus tenia a tocar acomplir el primer dels seus somnis. “A més havia començat a treballar feia poc en una empresa i es pot dir que en aquell moment ho tenia tot, em sentia ple i realitzat. Va ser justament en aquest moment, quan estava a dalt de tot, quan vaig començar a rebre algun missatge subtil sobre el pla que Déu tenia per a mi: ser sacerdot, tot i que encara en Litus no ho veia de forma suficientment clara com per a fer el següent pas.
Em vaig oferir a Déu
Així va arribar l’estiu del 2007. Amb l’equip alemany havia arribat a un acord per tal que l’esperessin un any, i l’estiu anterior als Jocs de Pequin era, doncs, l’estiu de les decisions. Sobre la taula tenia dues opcions: o marxar a Alemanya o preparar-se per als Jocs. A la setmana de descans, en Litus va decidir fer quelcom impensable: em vaig oferir a Déu.
Pocs dies després d’aquest oferiment, en Litus va marxar a Medjugorje per tercera vegada. Fou el viatge més difícil. Vaig arribar un dissabte i al vespre vaig anar a l’adoració. Fou increïble. L’esplanada estava plena de gent, però s’hi estava bé. Varen exposar el Senyor i li vaig dir: “No sé què passa, estan passant coses molt estranyes. Vull jugar net amb Tu, així que aquí em tens, fes el que vulguis”. Aquest viatge va suposar un canvi radical en la meva vida. En tot. Ho vaig passar molt, molt malament, però vaig començar a resar amb calma, a posar-me amb Déu. Només vaig posar-li una condició: “Deixa’m complir el meu somni”.
Entrar al seminari
Després d’aquell viatge, en Litus va decidir entrar al Seminari. Semblava que el seu somni de jugar els Jocs Olímpics es quedava enrere. De fet, el 2008, en Litus va veure com els seus antics companys guanyaven una plata històrica mentre ell ja estava estudiant llibres de Teologia.
Tot i això, la història no es queda aquí, ja que després d’haver arribat a un pacte entre el seminari de Barcelona i el Club Atlètic de Terrassa, en Litus ha pogut compaginar durant aquests anys la pràctica del seu esport favorit amb els estudis, i Déu, que va escoltar la petició del seu fill – Deixa’m complir el meu somni- li ha donat una altra oportunitat.
Jocs Olímpics de Londres
El proper dilluns 30 de juliol, la selecció espanyola d’hoquei sobre herba debuta en els Jocs Olímpics de Londres contra el Pakistan, i uns dels millors jugadors serà en Litus Ballvé, seminarista de Barcelona.
Des de la Vila Olímpica, concentrat ja amb la selecció, en Litus diu que està vivint una experiència increïble, preciosa, intentant aportar un valor més, no tan sols el guanyar, sinó créixer en la meva vivència de fe, compartint això amb la gent de tantes parts del món”.
En Litus s’acomiada recordant Medjugorje i demanant pregàries a tots els pelegrins que aquest estiu hi aniran: Pregueu molt per a mi a Medjugorje, per tal que doni un bon testimoni aquí.
I de passada, els pelegrins espanyols pregaran a fi que en Litus i els seus tornin amb un metall penjat al coll. Segurament, quan torni dels Jocs, el propi Ballvé peregrinarà a Medjugorje per donar gràcies a Déu per haver-li deixat complir el seu somni.
Jesús Garcia
Font : www.religionenlibertad.com
