Jesús Garcia, autor de Medjugorje, un èxit editorial sobre la Mare de Déu.
És una bogeria escriure un llibre sobre aparicions
El trobem entre els dos llibres religiosos més venuts al setembre, juntament amb els clàssics del Cura d’Ars o santa Tereseta de Lisieux.
Jesús García és periodista i, ara, escriptor. És l’autor d’un llibre anomenat Medjugorje que ha entrat en el top ten de la literatura religiosa. Quasi res. En quatre mesos ja ha venut 4.000 exemplars i ja s’ha preparat una segona edició. García és un autor desconegut que és capaç de competir amb Ratzinger, santa Tereseta de Lisieux, el mossèn d’Ars i el Catecisme. Com és possible això en un mercat tant competitiu i sense gairebé publicitat o promoció? Una fita que s’ha aconseguit gràcies al boca a boca i al que es desprèn de la lectura del llibre de Medjugorje, un poblet de Bòsnia i Hercegovina, a l’antiga Iugoslàvia.
Què és Medjugorje ?
Un poblet perdut entre les muntanyes de Bòsnia i Hercegovina, una petita comunitat catòlica que sobrevivia com podia envoltada de musulmans en un país comunista, i en què l’Església Catòlica estudia un possible cas d’aparicions marianes, les quals es produeixen des del 1981.
En el seu llibre parla de missatges de la Gospa, de la Mare de Déu. Quin tipus de missatges són?
El primer missatge de Medjugorje és la conversió, la tornada a l’Amor amb majúscula, que no és altra que l’Amor-Déu de qui tots en venim, al qui estem cridats i al qui tots, en algun lloc molt amagat del nostre interior, en sabem l’existència. Aquest és el primer i més important. El que passa és que sembla senzill i no ho és. Aleshores, tots els altres missatges condueixen a trobar-nos amb l’Amor al què tots estem cridats. Aquest Amor no és un sentiment ni una emoció sinó que té noms i cognoms, identitat i personalitat: Jesucrist.
Parlem del vidents
Els vidents de Medjugorje són quatre dones i dos homes. Quan varen començar les aparicions tenien entre 10 i 17 anys. Avui ja són persones adultes amb una família i una vida pròpia, la qual cosa els ha fet viure una experiència molt difícil, com si es tractés d’una vocació, tot harmonitzant llurs extraordinàries vivències amb una vida quotidiana. És gent senzilla que ha madurat la intel·ligència i la voluntat a base de persecucions, obediència, silenci i pregària. La majoria tenen molt sentit de l’humor i no cerquen el protagonisme sinó que busquen el missatge de la Mare de Déu.
Què ha significat Medjugorje en la teva vida personal?
Encara no ho sé ben bé. L’únic que et puc dir és que quan dónes corda a Déu la seva presència dintre teu no para de créixer. A vegades és tal, que sembla que t’hagis de trencar, que el teu cos no ho podrà aguantar…En principi fou això. A Medjugorje vaig tenir per primera vegada a la meva vida la consciència que Déu hi actuava amb un amor que es feia molt difícil d’entendre però que, alhora era molt autèntic. Tant, que et canviava absolutament la vida, i el que abans era important ara ja no ho és i a l’inrevés. És un camí per al bé propi i per al dels altres. Els problemes hi continuen essent, no és una vareta màgica, però el dolor té un altre sentit i l’alegria, fins i tot, sorgeix d’enmig del dolor.
Què creu que li passa a la gent que viatja de pelegrí quan es troba amb aquesta realitat?
El primer és conèixer quelcom desconegut, actual, un fenomen important que probablement hagi succeït d’aquesta manera, fet que ha passat rares vegades a la Història. Potser l’experiència es queda únicament en això, però si el pelegrí ve amb el cor obert, Déu des d’aquest indret el respondrà. Si s’aconsegueix un intercanvi entre ambdós, només té un significat, l’Amor. És l’autèntic significat, és l’únic motor que mou el cor de l’home. Perquè sinó tanta gent, després de viure una trobada amb Déu, decideix canviar de vida, deixar la droga, reconciliar-se amb els fills i pares, abandonar la parella que no li convé, canviar de treball, d’amics, d’aficions, començar una nova vida més lliure, més plena i autèntica, entrar a l’Església, dedicar-se als altres…? Si algú té una experiència millor, si us plau, que me la digui. Per ara, sempre recordo que peregrinar és donar a Déu l’oportunitat perquè et demostri en pocs dies tot el que pot fer a la teva vida, i avui dia no hi ha cap altre lloc de peregrinació en el món en què la pregària, el canal de comunicació amb Déu, es visqui amb tanta intensitat. Us ho asseguro.
Quines diferències hi ha amb altres fenòmens semblants com Fàtima o Lourdes?
Cada fenomen i lloc és diferent, perquè tan sols Déu sap quanta gràcia va escampar en cada lloc, quants cors i de quina manera van ser tocats. El que fa que Medjugorje sigui diferent és que està passant ara. Viatjar ara a Medjugorje seria com peregrinar a Lourdes quan hi havia la Bernadette. Succeeix al nostre temps, i això fa que el pelegrí sigui protagonista de l’esdeveniment.
El sagrament de la confessió és, potser, el més infreqüent? Per què es coneix Medjugorje com el Confessionari del Món?
A Medjugorje, segons el testimoni de molts sacerdots i pelegrins, existeix una gràcia especial que fa que el fill s’aixoplugui en el Pare. El Pare no és el sacerdot, però en l’àmbit del sagrament de la confessió, és el Pare qui en la persona del sacerdot aixopluga i abraça el fill ferit i necessitat. És impressionant veure l’esplanada de Medjugorje a l’estiu plena de confessionaris amb més de dos-cents sacerdots confessant durant tot el dia. És commovedor palpar la joia dels pelegrins quan acaben la confessió vessant llàgrimes d’alegria i mirar els sacerdots com ploren amb ells. M’agrada fer aquí un simbolisme amb la paràbola del fill pròdig quan el pare albira de lluny el seu fill, que arriba tot desmanegat, es commou i comença a córrer, se li tira al coll i l’omple de petons. Això passa a Medjugorje.
Què són les Cinc Pedres?
Són cinc elements bàsics que la Mare de Déu ha donat als vidents de Medjugorje, a través de milers de missatges, per tal que el cristià del món d’avui visqui cristianament. No hi ha res nou, no és res inventat, però sí un recordatori. És un manual per arribar a Déu, dictat per la Mare i dirigit a l’home d’avui, al cristià batejat. El premi és la pau interior, el sentit de la vida, la plenitud i la identificació amb Crist, l’Amor total. Aquestes pedres són la pregària del rosari amb el cor, i no com si es tractés d’una taula de multiplicar; la lectura de la Bíblia; l’Eucaristia; la confessió i el dejuni.
Hi ha fets sorprenents que, després de tants anys d’aparicions, estiguin ratificats?
I tant. Per començar, les desenes d’anàlisis mèdiques i científiques que han fet als vidents durant les aparicions. És la primera vegada a la història que es poden fer totes les proves que et puguis imaginar: electros, escàners… a una persona que veu la Mare de Déu. Els resultats són sorprenents.
Per què aquest llibre?
Perquè me’l varen encarregar. Jo no vaig decidir fer-lo. A més, al principi el volia escriure, però és possible que ja estigués decidit que, digués el que digués, l’escriuria. Avui dono les gràcies a Déu per haver-me donat aquesta oportunitat. És una bogeria escriure un llibre sobre aparicions, ni jo mateix ho entenc, però us asseguro que tot m`ha estat donat. Ha estat un deliri que repetiria un milió de vegades. A fi de comptes, si algú se sent molest que la Mare de Déu es pugui aparèixer, que ho discuteixi amb Ella, que és la que s’apareix.
Un consell pel lector que no sap què fer amb aquest llibre?
Res d’especial. Calma i a gaudir-ne. Que ningú es posi nerviós si considera que un llibre amb contingut espiritual o religiós no li diu res. Animo a tothom a endinsar-s’hi amb la ment oberta, amb el simple i senzill ànim de llegir per conèixer. Només estic convençut d’una cosa, que el sorprendrà.
Font : http: www.albadigital.es
