Comentari del missatge de 25 de novembre de 2012

“Estimats fills, en aquest temps de gràcia us invito tots a renovar la pregària. Obriu-vos a la Santa Confessió perquè cadascun de vosaltres accepti amb el cor la meva crida. Jo estic amb vosaltres i us protegeixo de l’abisme del pecat i vosaltres heu d’obrir-vos al camí de la conversió i de la santedat perquè el vostre cor cremi d’amor per Déu. Doneu-li el temps i Ell es donarà a vosaltres, i així, en la voluntat de Déu, descobriu l’amor i la joia de la vida. Gràcies per haver respost a la meva crida.”

“D’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare”. (Mt. 24, 36). Hem d’estar a l’aguait. Sempre a punt. Hem de canviar de vida. La conversió és fruit de la nostra trobada amb l’Esperit Sant. Si realment hem conegut el Senyor ja no podem seguir vivint de la mateixa forma. No només dóna sentit a la nostra existència, ans també ens salva, és la Font de tot allò que és bo, és l’amor fins a la bogeria … les nostres paraules fan sempre curt davant la gràcia del seu gran Amor. “perquè en el nom de Jesús tothom s’agenolli al cel, a la terra i sota la terra” (Fil. 2, 10). Enguany Any de la fe, aquest do de l’advent ha de ser un temps de preparació real per a la trobada amb el Senyor. De la mateixa manera que Maria havia de preparar el seu cor per a aquest meravellós adveniment, nosaltres hem de preparar el nostre per a la trobada joiosa amb el Senyor. Aquesta conversió no es pot ajornar més. És ara el temps de gràcia, és potser ara en el moment de llegar el missatge de la Mare de Déu que et sents cridat pel Senyor a canviar. La vetlla en la pregària i la preparació dels cors en la confessió dels nostres pecats, és el mínim que podem fer. Si volem escoltar la veu del Senyor hem d’obrir-nos “al camí de santedat i conversió”; com Maria, amb senzillesa i humilitat. La nostra Mare ens mostra el camí que cal seguir: “La conversió i creure en l’Evangeli no són dues coses diferents o d’alguna manera només connectades entre elles, sinó que expressen la mateixa realitat. La conversió és el “sí” total de qui lliura la seva vida a l’Evangeli, responent a Crist lliurement, que abans s’ha ofert a l’home com a camí, veritat i vida, com l’únic que l’allibera i el salva”. (Benet XVI). El problema rau en que el nostre món ens fa creure que el pecat només existeix en el nostre cap, que el pecat és un invent de l’home. Satanàs està interessat a fer-nos-ho creure així i àdhuc persones de bona fe es deixen enganyar. Hem d’entendre el dolor de Déu quan ens veu encegats en el pecat, hem de pensar en l’amargor que provoca la nostra llunyania del seu Amor. “Como s’entén que veiem Déu entristit pel mal i no ens hi entristim també nosaltres?” (sant Pius de Pietrelcina).

“Viviu sempre contents, pregueu contínuament” (1Tes. 5, 16-17). No ens podem desanimar. La pregària ens omple d’esperança, fa que els nostres cors vessin d’amor. Entrem en comunió en el Senyor a l’estil de Maria que mai no deixava de pregar i ho guardava tot en el seu cor. “A través de la pregària, l’ànima s’arma per enfrontar qualsevol batalla. En qualsevulla condició en la que es trobi l’ànima, ha de pregar” (santa Maria Faustina Kowalska). Per molt grans que siguin les nostres dificultats, el Senyor ens dóna una consolació més gran encara. Per difícil que sembli una fita, tot és possible per a qui prega amb fe. L’alegria no ha d’abandonar mai el cristià. Una alegria que ve del Senyor.

Us convido a unir-vos a aquesta impressionant pregària pronunciada pel nou doctor de l’Església, Sant Joan d’Àvila: “Plegue al Espíritu Santo, por los merecimientos de Jesucristo, y por aquella sangre que derramó en la cruz por nosotros, tenga por bien venir en nuestros corazones y sanar nuestras ánimas, alumbrar nuestros entendimientos, para que conozcamos a Dios, y enderezar nuestra voluntad para solamente amar a Dios y se olvidar de las cosas del suelo, y sujetar nuestra carne, y darnos humildad, castidad y caridad para con nuestros prójimos, y darnos sus siete dones, para que teniendo su gracia nos dé la gloria”. Els set dons de l’Esperit Sant són: saviesa, intel·ligència, consell, fortalesa, ciència, pietat i temor de Déu. No els oblidem pas i demanem-los-hi.

Que la Gospa ens ajudi a viure aquest temps com el primer i l’últim!

Mn. Ferran J. Carbonell