Clàudia Koll, de 40 anys i una de les actrius italianes més famoses, acaba de passar uns dies a Medjugorje. La Mare de Déu la va convidar a una peregrinació en acció de gràcies per la seva conversió radical a Crist: una conversió espectacular que ha fet reflexionar a gran quantitat de joves italians com d’altres de diferents nacionalitats. Per cert, el seu viatge no va ser en va! Encara va rebre més gràcies! Tot i que pertany a una família creient, cinc anys abans, la Clàudia era “atea”.
El seu naixement fou d’alt risc, per la qual cosa la seva mare la va consagrar immediatament a la Mare de Déu del Rosari. Quan era molt petita va passar a viure amb la seva àvia cega que es va encarregar de la seva educació. La Clàudia va aprendre a pregar a la Mare de Déu i a tenir-la a prop. Però les distraccions mundanes, l’èxit, el diner abundant i fàcil, la varen atrapar ràpidament i la van portar per camins que avui lamenta. De quina manera Jesús va aconseguir recuperar la seva ovella perduda? Fa aproximadament uns cinc anys, la Clàudia va entrar “per casualitat” en una església de Roma, la ciutat on viu. Aquesta petita església, santa Anastàsia, és l’única que té una exposició perpètua al Santíssim. Hi havia justament en aquells moments un grup de la Renovació que hi estava pregant. S’hi va voler quedar. Humanament parlant, feia la impressió d’haver sortit d’un altre lloc, amb el seu aspecte “arximundà”, al costat d’aquest grup tan senzill. De cop, la Clàudia va començar a plorar desconsoladament: Jesús estava realment allà; ho comprenia tot des del fons del seu cor. Més tard va descriure aquesta sensació com a “fulgurant”. Jesús li ensenyava tots els seus pecats i, alhora, li manifestava el molt que l’estimava! Quan la Clàudia va sortir de l’església, era una altra persona, no era en absolut la mateixa que va entrar. Estava il·luminada per la infinita misericòrdia de Crist, el qual es va convertir des d’aquell moment en el seu gran Amic. També va fer, fil per randa, una profunda revisió de la seva vida. El primer que va dur a terme fou cancel·lar els contractes de filmació de pel·lícules que considerava que podrien ser perverses i fer mal als fills de Déu, les quals abans no l’importava en absolut de fer. Prou de pornografia! Prou de ser un instrument que injecta aquestes subtils perversions mitjançant la imatge i que arrossega a milions a l’hecatombe! Prou de ser una joguina de Satanàs! Cinema, televisió, shows, espectacles eròtics, tot es va acabar de cop! La Clàudia es va autoimposar com a regla filmar tan sols obres que edifiquin els cors i els apropin a Déu. La seva extremada bellesa i la seva fama li obre encara moltes portes, la qual cosa la duu a seguir filmant pel·lícules. Això li permet donar testimoni de Déu.
Captiva a la gent quan els parla de Jesús! El que ara l’interessa és comunicar la bellesa interior, la bellesa de l’ànima. Fa poc s’ha fet pública la seva darrera pel·lícula: “La vida de sant Pere”.
Va renunciar a tenir molts milions, una gran fortuna! Els seus diners els destina íntegrament a la família Salesiana instal·lada a l’Àfrica, a favor dels malalts de la SIDA i dels nens abandonats, als quals apadrina.
Ara el que desitja és donar la vida, amb Jesús i Maria! Manifesta que és la Mare de Déu qui la va portar a Jesús en l’Eucaristia. En aquest any Eucarístic, això va molt bé! La Clàudia està abocada del tot a l’Evangelització per mitjà de l’espectacle cinematogràfic i televisiu. Té una gran repercussió entre els joves, amb els quals s’hi entén molt bé.
Quin missatge els dóna, tenint en compte la seva pròpia experiència d’haver viscut allunyada de Déu? Els diu: “No podeu viure sense Déu! No podeu viure sense l’amor de Déu! Busqueu-lo! Estimeu-lo amb tot el cor! Rebreu molt més del que vosaltres pugueu donar-li!”. Hauríeu de sentir a la Clàudia parlant de Jesús! “Jesús, confio en Tu!”. Jesús és el meu germà, a qui dic: confio en Tu”! Siguin quins siguin els moments de dificultat o d’obscuritat, hem de confiar en Ell, ens hi hem d’abandonar. Aquest és el missatge que transmeto a tots aquells que se sentin indignes de presentar-se davant de Déu per causa dels seus pecats! Cada dia recullo els tresors de la seva misericòrdia perquè cada dia tinc necessitat de la seva misericòrdia per avançar. “Vaig comprendre que la seva caritat no és virtual. No pot ser virtual! Hem de portar la creu al costat del pròxim i tenir el valor d’embrutar-nos les mans”. La Clàudia desitja tornar a Medjugorje com a simple pelegrina. Preguem per tots els artistes! Per tal que es converteixin en icones de la bellesa de Déu en el nostre món embrutat pel Mal!
