Les aparicions aprovades per l’Església

Segons una venerada tradició, la Mare de Déu Santíssima es manifestà a Saragossa, a sobre d’una columna o pilar, com a símbol visible de la seva presència.

La nit del 2 de gener de l’any 40, Jaume es trobava amb els seus deixebles a la vora del riu Ebre, i de sobte “sentí veus d’àngels que cantaven Ave, Maria, gratia plena, i veié aparèixer la Mare de Jesús, dreta sobre un pilar de marbre. “

La Basílica del Pilar fou la primera església dedicada a Maria Santíssima. La devoció del poble per la Mare de Déu del Pilar és tan arrelada entre els espanyols i des de temps tan antics, que la Santa Seu permeté l’establiment de l’Ofici del Pilar en el qual es consigna l’aparició de la Mare de Déu del Pilar com “una antiga i piadosa creença”. El Papa Climent XII assenyalà la data del 12 d’octubre per a la festivitat particular de la Mare de Déu del Pilar.

Maria Santíssima s’aparegué a San Juan Diego a Tepeyac, México, el dimarts 12 de desembre de 1531, just deu anys després de la conquesta de Mèxic.

Com a prova de la seva visita, la Mare de Déu va fer que en aquell lloc apareguessin miraculosament, precioses roses de Castella i que la seva imatge quedés permanentment a la tilma del seu servent.

Tepeyac és el santuari marià més visitat del món, i supera en visites Lourdes i Fàtima. Pius X proclamà Nostra Senyora de Guadalupe “Patrona de tota l’Amèrica Llatina”; Pius XI, de “totes les Amèriques”; Pius XII l’anomenà “Emperadriu de les Amèriques”; i Joan XXIII, “La missionera celeste del Nou Món” i “La Mare de les Amèriques”. En aquesta gran basílica, Joan Pau II beatificà a l’indi Juan Diego el 6 de maig de 1990.

La Mare s’aparegué a Juan Diego embarassada. El Papa Joan Pau II ens ensenyà que, davant la cultura de la mort dels nostres dies, trobem esperança en la mare de Déu de Guadalupe, la gran defensora de la vida humana.

Benoîte veié a la Mare de Déu quatre dies seguits.

El missatge de la Mare de Déu fou una crida a la conversió i a la confessió. La Mare de Déu li demanà la construcció d’una església amb aquesta finalitat. Allà hi ha hagut moltes curacions tant espirituals com físiques, especialment amb la unció de l’oli de la làmpada del santuari, aplicat amb fe, tal com la Mare aconsellà a Benoîte.

Benoîte morí als 71 anys, després de tota una vida exemplar marcada per la seva pregària profunda, austeritat, paciència i obediència a l’Església.

Aquest centre espiritual de la diòcesi de Gap s’ha convertit, al llarg dels segles, en un lloc de peregrinació, fins i tot més enllà de les fronteres franceses.

El 4 de maig de 2008, monsenyor Jean-Michel di Falco Léandri, bisbe de la diòcesi de Gap i d’Embrun, França, reconegué oficialment el caràcter sobrenatural de les aparicions de la Mare de Déu a la Benoîte Rencurel, al Santuari de Laus, als Alts Alps.

El diumenge 18 de juliol de 1830, vetlla de la festa de Sant Vicenç de Paül, Santa Catalina veié a la Mare Santíssima al carrer du Bac i va poder recolzar les seves mans a la falda de la Mare de Déu. “Allà vaig passar els moments més dolços de la meva vida; em seria impossible dir el que vaig sentir” Santa Catalina rebé moltes confidències dels llavis de Maria Santíssima però mai les podrem conèixer totes ja que, per algunes d’elles, li fou imposat el secret absolut. El 27 de novembre del mateix any, Santa Catalina tornà a veure a la Mare Santíssima i al seu costat hi aparegué una Medalla Miraculosa. Santa Catalina sentí una veu interior que deia: “Fes que s’encunyi una medalla amb aquest model. Tothom que la porti posada rebrà moltes gràcies. Les gràcies seran més abundants per aquells que la portin amb confiança”.

Amb l’aprovació de l’Església, les primeres medalles es feren el 1832 i es van distribuir per tot París. Immediatament les gràcies que havia promès la Mare de Déu van començar a fer-se presents en tots els qui portaven la Medalla. Això es va estendre com la pólvora; meravelles de gràcia i salut, pau i prosperitat es van propagar entre aquells que la portaven. El 1836, una investigació Canònica feta a Paris va declarar com a genuïnes les aparicions. El jueu Ratisbone es va convertir gràcies a la Medalla Miraculosa.

El 19 de setembre de 1846, la Mare Santíssima es va aparèixer a dos pastorets, la Melanie i el Maximino. La Mare de Déu va especificar la necessitat de renunciar a dos pecats greus que s’havien fet molt comuns: la blasfèmia i no agafar-se el diumenge com a dia de descans i assistència a la Santa Missa. La Mare de Déu va demanar als nens que preguessin, fessin sacrificis i escampessin el seu missatge. La Mare de Déu plorava, amb el cap entre les mans, perquè els homes ignoraven la creu de Jesucrist.

El Papa Pius IX va aprovar la devoció a la Nostra Senyora de La Salette.

S’han fundat diverses congregacions per inspiració de La Salette, entre elles, els Missioners i les Germanes de Nostra Senyora de La Salette, que es dediquen a escampar el missatge de reconciliació.

Entre l’11 de febrer i el 16 de juliol de 1858 la Mare Nostra es va aparèixer a Santa Bernadette Soubirous, una pastoreta inculta i malalta d’asma.

Les aparicions es van caracteritzar per la sobrietat de les paraules de la Mare de Déu i per l’aparició d’una font d’aigua que va brollar de sobte al costat de lloc de les aparicions i que des d’aleshores és un lloc de referència d’incomptables miracles contrastats per científics. El 1876 es va edificar la Basílica actual, un dels llocs de peregrinació del món catòlic. El 18 de gener de 1862 l’Església Catòlica va aprovar les aparicions tenint en compte la vida de la vident i el contingut del missatge transmès per la “Senyora”. Des d’aquell moment, els diferents pontífexs han donat suport, de vàries formes, a la devoció i a la peregrinació al santuari. El Papa Pius X va estendre la celebració de la memòria a tota l’Església i el Papa Pius XI va canonitzar la Bernadette el 8 de desembre de 1933.

L’any 1983 Joan Pau II va a anar a Lourdes de peregrinació.

El febrer del 1876, l’Estelle Faguette, una jove de 32 anys, minyona, estava enllitada molt malalta, en un poblet de França anomenat Pellevoisin (diòcesis de Bourges). Amb la progressió de la malaltia, es va entregar a la voluntat de Déu, oferint-ho tot en expiació pels seus pecats.

Estelle va escriure a la Mare de Déu demanat-li la seva curació a través del seu Fill. La nit del 13 de febrer de 1876 se li aparegué un dimoni als peus del llit. De seguida l’Estelle va veure la Mare de Déu a l’altra banda del llit. La Mare de Déu va expulsar el dimoni. Després mirà a l’Estelle i li digué: “No tinguis por, tu saps que ets la meva filla”. L’Estelle va recordar que havia estat consagrada com a filla de Maria als 14 anys. La Mare de Déu li digué: “Coratge i paciència. El meu Fill et cuidarà especialment. Patiràs durant cinc dies en honor a les cinc llagues del meu Fill. El Dissabte seràs viva o morta. Si el meu Fill et permet viure, vull que proclamis la meva glòria”. L’Estelle li va preguntar com ho faria, doncs ella no era gens especial. La nit següent, la Mare de Déu es va aparèixer a l’Estelle per anunciar-li que viuria. Les properes nits, la Mare de Déu se li va continuar apareixent al costat del llit. Li va dir: “Jo sóc tota misericordiosa”. Després de la cinquena aparició, el 19 de febrer, l’Estelle va quedar curada.

Des del juliol fins al desembre del mateix any, la Mare de Déu va visitar a l’Estelle deu vegades més (un total de 15 vegades). La Immaculada Maria li va dir el juliol: He vingut especialment per a la conversió dels pecadors”.

L’Estelle Faguette va seguir amb la seva vida humil, a Pellevoisin fins a la seva mort, el 1929, a l’edat de 86 anys.

El Papa Lleó XIII, el maig de 1894, va aprovar l’Arxiconfraria de María Mare de Misericòrdia, dedicada a propagar l’escapulari del Sagrat Cor. La curació de l’Estelle Faguette fou oficialment declarada miraculosa el 1983 per l’arquebisbe de Bourges, Mgr. Paul Vignancour.

Tingué lloc una sola vegada: el 21 d’agost de 1879. La Nostra Senyora, Sant Josep, l’Anyell i Sant Joan Evangelista varen aparèixer embolcallats d’una llum celestial brillant, a la part sud de l’església parroquial de Knock. Quinze persones en foren testimonis oculars, joves i vells, homes, dones i nens. Els quinze vidents varen presenciar l’aparició durant dues hores mentre plovia a bots i barrals, resant el Sant Rosari. Una senyora gran, la Brigid Trench, va intentar besar els peus de la Nostra Senyora. Knock és el santuari nacional d’Irlanda, al comtat de Mayo, a l’oest d’Irlanda. El Papa Joan Pau II el visità el 30 de setembre de 1979, per commemorar el centenari de l’aparició de la Santa Seu. La Beata Teresa de Calcuta visità el Santuari el juny de 1993. Un milió i mig de peregrins el visiten anualment.

El 13 de maig de 1917 es va aparèixer a Cova de Iría la Mare de Déu Santíssima, a tres pastorets: la Lucía, la Jacinta i el Francisco, i els demanà que resessin el rosari cada dia per aconseguir la pau del món i la fi de la guerra.

La Mare de Déu es va tornar a aparèixer als nens cinc vegades més, demanant-los de fer molts sacrificis per a la conversió dels pecadors, fins que el dissabte 13 d’octubre els va dir que era la Senyora del Rosari i que volia establir la devoció al seu Cor Immaculat al món. Aquell mateix dia va fer un gran miracle (el moviment giratori del sol llançant raigs de llum de diferents colors), que fou presenciat per més de 70.000 persones que hi eren presents. La devoció a la Mare de Déu de Fàtima s’ha estès per tot el món i els miracles es multipliquen constantment.

La Nostra Senyora de Fàtima va demanar que es construís una església al lloc de les aparicions. Tots els últims Papes han donat la seva aprovació a Fàtima i al seu missatge.

El Papa Joan XXIII va dir: “Fàtima és el centre de totes les esperances cristianes”.

El Papa Joan Pau II tornà a Fàtima el 13 de maig de 1991, per segona vegada, per agrair públicament a la Nostra Senyora que li salvés la vida en l’atemptat que havia patit a Roma deu anys abans i pels canvis dramàtics succeïts a l’Europa Oriental.

Des del 29 de novembre de 1932 fins el 3 de gener de 1933, Maria, la Mare de Déu, s’aparegué gairebé cada dia a cinc nens de Beauraing, un poblet humil de Bèlgica. A vegades venia vàries vegades al dia, per aquest motiu hi va haver un total de 33 aparicions.

El contingut del missatge fou molt breu, dues o tres paraules.

A la pregunta dels nens, “¿Què vol de nosaltres?”, Ella va parlar per primera vegada: “SIGUEU SEMPRE BONS”. A la pregunta, ¿Què vol de nosaltres?”, la seva resposta fou “¿De veritat que sempre sereu bons?”. Els nens van contestar: “¡Sí! Sempre serem bons.”

Les aparicions no tenien miracles espectaculars i la gent no trobava el sensacionalisme que hi buscava. A un sacerdot a qui li varen demanar que comentés el primer missatge de la Nostra Senyora, va dir que era una declaració massa insignificant per haver estat feta per la Mare de Déu. On eren els miracles? On eren els senyals? Què deia, la Mare de Déu, que fos tant transcendental? “SIGUEU SEMPRE BONS”. Què era allò?

Es va desfermar una batalla. No només la Premsa Socialista i els anticatòlics; fins els mateixos catòlics es van encarregar d’ofendre i desprestigiar els nens i la Mare de Déu. Els nens es varen sentir incompresos fins i tot pels seus pares. L’odi cap a ells era general i extraordinari. Només comptaven amb la Mare de Déu.

Tot i així, de sobte l’església va començar a tenir més participants a Missa. El 30 de desembre, la Mare de Déu va tornar a ensenyar als nens els seu cor d’or i els va dir: “PREGUEU, PREGUEU MOLT!”

El primer de gener de 1933, digué als nens “PREGUEU SEMPRE”. Les aparicions de Beauraing foren aprovades per la Santa Seu el 1949.

Banneux és un poble que depèn de Louveigne i es troba situat a 25 Km. de Lieja, la capital.

Banneux fou el punt escollit pel Cel perquè Santa Maria, Nostra Senyora dels Pobres, s’aparegués 8 vegades a la nena d’11 anys, Mariette Beco, el 1933. Dotze dies després de dir adéu als nens de Beauraing, la Nostra Senyora va tornar a fer sentir la seva presència maternal a Banneux.

La Mare de Déu s’apareixia a la nena al jardí de casa seva, donant-li missatges breus que van anar configurant el sentit de l’aparició a mesura que es succeïen les visions. La devoció a Santa Maria sota l’advocació de “Nostra Senyora dels Pobres” fou aprovada per la Santa Seu el 22 d’agost de 1949.

El més destacable d’aquesta aparició mariana és que pràcticament al mateix temps es desenvolupava una altra manifestació de Maria, també a Bèlgica: a Beauraing. Les aparicions de la Mare de Déu a Beauraing i a Banneaux tingueren lloc durant un període de sis setmanes i ambdues foren aprovades per la Santa Seu el 1949.

L’humil matrimoni format per l’obrer Angelo Lannuso i la seva dona Antonia, van rebre un regal meravellós de la Verge Maria. No es tracta d’una aparició sinó d’una figura del Cor Immaculat de Maria, de guix amb relleu, que penjava a la cambra matrimonial i que va vessar llàgrimes durant quatre dies. Es va verificar, amb una comissió de metges, que les llàgrimes eren humanes. El fenomen fou declarat autèntic el 12 de desembre del mateix any pels bisbes de Sicília reunits en conferència episcopal.

El 1994 el Papa consagrà el santuari. Va recordar el “miracle de les llàgrimes” ocorregut cinquanta anys abans (1953) i reconegut pel Papa Pius XII. El Papa Joan Pau II la va invocar per demanar-li protecció per “aquells que tenen més necessitat de perdó i de reconciliació” i perquè portés “concòrdia a les famílies i pau entre els pobles.”

El 15 d’agost de 1988, el bisbe de la diòcesi de Butare, de la que Kibeho en forma part, Mon. Jean Baptiste Gahamanyi, va aprovar la devoció pública, mitjançant la dedicació del Santuari de Kibeho a “la Nostra Senyora dels Dolors.”

El 29 de juny del 2001, durant una Eucaristia a la catedral concelebrada amb tots els bisbes de Ruanda i el nunci apostòlic Salvatore Pennacchio; el bisbe de? Gikongoro, Augustín Misago, a la jurisdicció del qual s’hi troba Kibeho, declarà solemnement com a creïbles les afirmacions de tres de les vidents: Alphonsine Mumureke, Nathalie Mukamazimpaka i Marie Claire Mukangango.

L’aprovació NO inclou els altres vidents ni les aparicions posteriors a 1983. Tampoc es van aprovar les Aparicions de Jesús. Només es tenen en compte les aparicions públiques en presència de testimonis.

La proclama del bisbe diu:

“Sí, la Mare de Déu s’ha aparegut a Kibeho el dia 28 de novembre de 1981 i durant els sis mesos següents. Hi ha més raons per a creure-ho que no pas per a negar-ho “.

El Vaticà va publicar la declaració de l’Arquebisbe Misago el 29 de juny de 2001, signe del suport de la Santa Seu a les aparicions de Kibeho.