Medjugorje i Maria Reina de la Pau
Medjugorje (medsugorie: així és com es pronuncia) és un poblet situat a la vall del mateix nom, a Bòsnia-Hercegovina. Es troba als peus de dues muntanyes, Podbrdo i Krizevac, i contempla al nord, a la llunyania, una cadena de muntanyes elevades. Aquest indret s’ha fet famós perquè el 24 de juny de 1981, la Mare de Déu es va aparèixer a sis joves, dient que era la REINA DE LA PAU i que venia a recordar i a demanar el que ja havia demanat en altres llocs i altres aparicions: la fe viva, la conversió i la pregària per aconseguir la pau del món i la salvació de tots els homes; i els va assegurar que per mitjà de “cinc pedretes” podien vèncer al gegant Goliat (el mal del món).
Les cinc pedres són:
1) Confessió mensual, 2) Lectura de la Bíblia, 3) Viure l’Eucaristia en profunditat, 4) Res del Rosari amb el cor i 5) Dejuni de pa i aigua els dimecres i divendres, com a signe de penitència.
Evidentment, la Mare de Déu no ens va dir tot això el primer dia. Durant aquests anys, ha anat parlant amb els vidents, últimament només amb tres d’ells, convidant-los a la pregària, a la fidelitat a Crist, a obrir-se a l’acció de l’Esperit Sant, etc., fent extensiva aquesta invitació a tota la humanitat. Cada 25 de mes, Maria dóna un missatge que va dirigit a tot el món. Aquest missatge surt a Catalunya Cristiana i a Ràdio Estel. També hi ha una revista pròpia: L’Eco de Medjugorje. Des de bon començament, la Mare de Déu va dir que el poble de Medjugorje s’havia de convertir, que s’havien de perdonar els uns als altres i que havien de ser model de vida cristiana renovada per a les parròquies del món sencer. Els va demanar que a la tarda, una hora abans de la Missa, resessin dues parts del Rosari i després de la Missa, set Parenostres, una Ave Maria i un Glòria per les intencions de la “Gospa” (que vol dir “Senyora” en croata). També els va demanar que després de resar aquestes pregàries beneïssin els malalts i resessin la tercera part del Rosari. I també que al menys dos o tres dies per setmana hi hagués una hora d’Adoració al Santíssim. Avui dia, pràcticament tot el poble segueix aquest programa fidelment, amb la multitud de peregrins que arriben tot l’any i especialment a l’estiu. Des del començament la Mare de Déu els va dir que hi aniria gent de tot el món i, certament no es va equivocar.
Però, és veritat que la Mare de Déu s’apareix a Medjugorje? Per què no? No hi ha cap raó per pensar que sigui mentida. Dir que la Mare de Déu parla massa, penso que és una gosadia; qui som nosaltres per dir què ha de fer la Reina del Cel i de la Terra? Sis nens es podrien posar d’acord, sense haver sentit a parlar mai d’aparicions, en ple règim comunista, i per si fos poc, continuar amb aquesta “broma” durant tants anys, sense cap benefici econòmic i amb una vida cristiana admirable de tots ells? A més, Jesús va dir: “pels seus fruits els reconeixereu”: les conversions són continues i perdurables. Jo mateix en sóc testimoni: les dues vegades que he anat a Medjugorje, de conversions, tant de sacerdots (sí, tal com sona; alguns ho van reconèixer a la trobada sacerdotal de 2003, on n’hi participarem més de 600, com és habitual), com de seglars (ho vaig poder comprovar al recés que vaig participar el març de 2004, dirigit pel P. Jozo Jovko, capellà de Medjugorje quan van començar les aparicions). Tampoc hi falten miracles, miracles sonats, com el d’un cec del poble que va recobrar la vista, notícia que fins i tot van publicar els diaris comunistes; la cel•la de la presó on va estar el P. Jozo durant un any i mig s’obria sola a la nit i a més hi apareixia una llum a l’interior, etc. També s’hi produeixen diferents fenòmens sobrenaturals, sobris i discrets, però molt freqüents: veure el sol donant voltes, sentir olor de roses sense cap lògica humana, veure imatges inexplicables de la Mare de Déu quan es revelen les fotos que es van fer allà, etc. Hi ha un Crist, a la comunitat religiosa, que plora, i un gran Crist ressuscitat, de bronze, a l’aire lliure, a qui a vegades li regalima líquid del genoll. Puc assegurar que he trobat gent de tota confiança que han explicat algun d’aquests fenòmens, i jo mateix soc testimoni d’alguns d’ells. I els fruits de Medjugorje? No cal dir que els grups de pregària “Reina de la Pau” són molt nombrosos a tot el món. A Medjugorje s’hi han establert comunitats religioses i centres benèfics que segueixen fidelment el que demana la Mare de Déu: Comunitat de les Benaurances, Centre d’acollida d’orfes del P. Slavko Barbaric i una de molt sorprenent que és la Comunitat del Cenacle, formada per més de 90 nois que s’alliberen de les drogues només amb l’ajuda de la convivència fraterna, la pregària i l’adoració al Santíssim, prescindint de fàrmacs. Aquesta comunitat, fundada per Sor Elvira, és present a més de 40 llocs del món, i d’aquí n’han sortit vocacions al sacerdoci i a la vida consagrada.
Per què l’Església, per ara, no ha reconegut oficialment Medjugorje? Senzillament perquè l’Església no sol reconèixer unes aparicions fins que nos s’han acabat; i com que a Medjugorje encara continuen a dia d’avui, l’Església encara no les ha pogut aprovar. Tot i així, Joan Pau II va dir: “Si no fos Papa ja hauria anat a Medjugorje i ho hauria fet sobretot per confessar”. Moltes personalitats de l’Església Catòlica són grans admiradores d’aquestes aparicions i han escrit a favor de la seva autenticitat. També sabem que el Papa actual Benet XVI veu aquestes aparicions amb simpatia. De fet, ben pensat, Medjugorje no és més que el compliment de la profecia de Fàtima: “Al final el meu Cor Immaculat triomfarà “. Tant a Fàtima com a Medjugorje, la consagració al Cor Immaculat de Maria és molt important. A Medjugorje, la Mare de Déu també ha confiat als vidents deu secrets que han de ser revelats quan Ella ho digui. Quan aquests secrets s’hagin fet públics, s’acabaran les aparicions. Tot aquest temps de les aparicions, diu la Mare, és un temps de gràcia concedit pel Senyor a la humanitat, tant per la manera com s’han produït com per la seva llarga durada. Un fet com aquest no es tornarà a repetir mai més.
La Mare de Déu es va presentar a Medjugorje com la REINA DE LA PAU, el 1981, i demanava la conversió. La gent no en va fer gaire cabal, i es va produir la guerra de Iugoslàvia. El mateix any 1981, la Mare de Déu també es va aparèixer a Kibeho, Ruanda (aquestes aparicions, que ja han acabat, sí que son reconegudes per l’Església). Allí va repetir el mateix : que era la REINA DE LA PAU i que també demanava la conversió. Però tampoc li varen fer cas i es va desfermar la guerra entre hutus i tutsis. Tant en un lloc com en l’altre no s’imaginaven que poguessin arribar unes guerres tan sagnants, però van arribar.
Per què ens costa tant de creure-ho?
P. Andreu Casabona Aran
