“Estimats fills, avui també estic amb vosaltres i us miro, us beneeixo i no perdo l’esperança que aquest món canviï per bé, i la pau regni en els cors dels homes. La joia regnarà en el món perquè us heu obert a la meva crida i a l’amor de Déu. L’Esperit Sant està canviant la multitud d’aquells que han dit sí. Per això desitjo dir-vos: gràcies per haver respost a la meva crida.”
Sovint les coses no canvien perquè ens fa por l’Amor. Ens fa por l’ amor de Déu. Ens fa por demostrar com n’és de gran el Seu amor. Ens fa por que Ell transformi la nostra vida. Ens fa por què significa aquest Amor. A vegades és per por que el nostre pobre cor es trenqui de tant estimar; altres vegades “Déu no troba espai dins nostre per vessar-hi el Seu amor, perquè estem plens de nosaltres mateixos” (Sant Agustí). Ens manca la confiança necessària per entendre que Ell ens estima sempre i viu al costat nostre. Ens fabriquem déus idolàtrics, creiem però manipulem el nostre Creador. Convertir-se significa deixar-nos il.luminar per l’Amor diví. El canvi que el Senyor espera de nosaltres és que els nostes cors se li rendeixin. Que ens buidem de nosaltres mateixos perquè Ell pugui estar en nosaltres. Com el “Pare Misericordiós” de la paràbola de Lluc (cf. Lc. 15, 1ss.) espera sempre el fill, de la mateixa manera ens espera a nosaltres. No posa cap condició, només espera. El seu cor, ferit per mi i el teu pecat, espera. La conseqüència d’aquest encontre és allò que temem. Que el bé i la pau regnin dins nostre significa trencar amb el nostre egoïsme, amb el nostre afany de protagonisme, amb el nostre orgull, amb el nostre desig d’acumular coses materials que no serveixen pel Regne, amb la nostra manca d’amor. “Recorda que quan abandonis aquesta terra, no podràs endur-te res del que has rebut, només allò que has donat: un cor enriquit pel servei honest, l’amor, el sacrifici i el valor”, ens diu Sant Francesc d’Assís. Aquesta és la conseqüència de girar-nos al Pare i deixar-nos estimar per Ell i dir-li que l’estimem: buidar-nos per omplir-nos de Déu. Sí, Ell ens agafa primer, s’espera. Aquesta esperança Divina no cessa mai. És tan gran adonar-nos d’aquesta gran veritat! Què podem oferir-li com a resposta? Ell espera. Aquesta divina esperança és compartida per la Mare de Déu i els sants.
Jesús vol regnar en els nostres cors i a través d’ells en la societat sencera. Aquest és un altre gran misteri de l’Amor de Déu: es fa present continuament en les nostres vides, en el nostre món. S’encarna, es fa Eucaristia, utilitza tota la creació, se serveix de l’home. Com n’és de gran deixar-lo estimar a través nostre! Déu ens estima perquè és Amor, Ell no ens necesita, però és per definició Amor. Hem d’unir-nos a aquesta munió de l’Església que ha entès el fiat de Maria, que ha dit sí incondicionalment al Senyor. L’Esperit Sant ens empeny a anunciar l’Evangeli. Ara bé, perquè aquest anunci sigui eficaç ens hem d’obrir a la seva crida. L’amor de Déu és gran (cf. Ef. 2, 4), l’amor de Deu és constant (cf. 2 Tim, 2, 13), l’amor de Déu és etern (cf. Jer. 31, 3), l’amor de Déu regna (cf. Jn 10, 28), el seu Amor ho és tot per nosaltres.
La conseqüència de viure l’Amor és l’alegria. Una alegria desbordant. No és que aquell que ha conegurt Déu deixi de tenir problemes, malalties, separacions… no, el que passa és que es mira tot això amb uns altres ulls, amb una mirada nova. El qui ha descobert com és l’Amor ho cristifica tot. Els esdeveniments de la vida li serveixen per conèixer més Déu, per experimentar-lo i agriar-li-ho tot. Que poguem dir amb els sants: D’ara endavant només t’estimo a tu… només vull estar unit a tu… és a tu qui cerco… qui vull servir… perquè només tu ets el meu Senyor i jo vull pertànyer-te només a tu… (Sant Agustí d’ Hipona) i que li obrim de veritat els nostre cor.
P. Ferran J. Carbonell
