Estimats fills, que aquest temps sigui per a vosaltres un temps d’oració i de silenci. Que el vostre cos i el vostre esperit reposin, que romanguin en l’amor de Déu. Fillets, permeteu-me que us guiï. Obriu els vostres cors a l’Esperit Sant per tal que tot el bé que hi ha en vosaltres floreixi i fructifiqui al cèntuple. Comenceu i acabeu el dia amb la pregària del cor. Gràcies per haver respost a la meva crida.
“Tu, en canvi, quan dejunis, perfuma’t el cap i renta’t la cara, perquè els altres no vegin que dejunes, sinó davant el Pare que és present a la intimitat. I el teu Pare que veu fins allò que és amagat, t’ho recompensarà” (Mt 6,18). El dejuni és important, però hem d’anar al fons: per què dejunem? No podem romandre en ritualismes estèrils. No podem quedar-nos en l’aparença de les coses. Alguns dejunen per aprimar-se, o per tranquil·litzar la seva consciència. Els fariseus posaven el seu cor en el ritual, això els donava seguretat. Nosaltres no podem caure en aquesta actitud farisaica, el nostre culte ha de ser en veritat i amb el cor. Certament alguns ritualismes ens poden ajudar i fins i tot poden ser necessaris en la nostra vida cristiana. Però en tot cas són el camí per trobar-nos amb Déu, només un mitjà. Però la condició és que visquem el que signifiquen. “Els veritables adoradors retran culte al Pare en esperit i en veritat, perquè així és com el Pare vol que l’adorin” (Jn. 4:23). No ens podem quedar en la superfície, hem d’anar al fons. Tots els rituals que puguem realitzar han d’estar plens de sentit, de significat i ens han d’ajudar a viure de l’Amor i amb Ell. Des de la benedicció de la taula fins a l’acte litúrgic més sublim: l’Eucaristia. Tot està fet per oferir aquest culte al Senyor. Des de l’almoina al més pobre fins a l’oferiment en martiri de la nostra pròpia existència. Tot ha de ser fet perquè els nostres cors reposen en l’Amor. “La gent es fixa en les aparences, però jo, (el Senyor) em fixo en el cor” (1 Sam. 16:7 b). És una comunicació d’Esperit a esperit. Déu busca el nostre interior per comunicar-se, per romandre-hi, per mostrar la seva glòria i que El glorifiquem. Pregar amb el cor significa precisament això: buscar la unió total de les nostres vides amb el qui és la Vida. “Així que, germans, us prego per les misericòrdies de Déu, que presenteu els vostres cossos en sacrifici viu, sant, agradable a Déu, que és el vostre culte natural. I no us conformeu a aquest segle, sinó transformeu-vos mitjançant la renovació del vostre enteniment, perquè comproveu quina és la bona voluntat de Déu, agradable i perfecta.” (Rm 12, 1-2). Unir-nos al nostre salvador, viure sabent-nos sempre davant la seva presència, deixar-nos convertir totalment per la voluntat de Déu. El nostre cos és per poder experimentar emocionalment aquesta trobada, la nostra ànima espiritual és per poder estar amb l’esperit de Déu. “Molts projectes al cor de l’home, però només el pla del Senyor es realitza.” (Prov. 19, 21). Aquesta és una crida per a tots i l’hem de viure en la vida matrimonial, sacerdotal o religiosa; en la nostra vida d’estudiant, de treballador o d’aturat. No podem deixar el ‘faci’s la Vostra voluntat’ en una frase feta sense sentit real. Fer la voluntat del Pare només es pot fer si ens unim a Ell, si El busquem per sobre de tot. “Doncs la nació i el regne que no se sotmetin a tu moriran, aquestes nacions seran arruïnades del tot.” (Is. 60,12).
“Amb el Regne del Cel passa com amb un tresor amagat en un camp; un home el troba, el deixa amagat, i ple d’alegria ven tot el que té i compra el camp.” (Mt 13, 44). Hem de preguntar-nos si veritablement hem trobat aquest tresor, si ho hem ‘venut’ tot per seguir Jesús. Moltes vegades ens reservem coses, materials o interiors. Aquestes coses reservades es converteixen en cadenes que no ens deixen seguir el Senyor. Per poder entendre el que ens diu hem de disposar-nos a deixar-ho tot per Ell. El sentit del dolor, de les malalties és, sovint, el de purificar-nos d’aquestes esclavituds que nosaltres mateixos elaborem. Preguntem-nos què estem disposats a oferir per romandre en el Senyor. “El que Déu vulgui, com Déu vulgui, quan Déu vulgui” (santa Meravelles de Jesús). Aquesta és l’actitud espiritual que hem d’exercitar si som realment cristians. Aquest és el descans en l’esperit que ens demana el Senyor.
Que la Gospa ens porti a Jesús perquè puguem donar fruits de vida eterna!
Mn. Ferran J. Carbonell
