Estimats fills, en aquest temps us invito d’una manera especial: pregueu amb el cor. Fillets, vosaltres parleu molt però pregueu poc. Llegiu, mediteu la Sagrada Escriptura i que les paraules que hi ha escrites siguin vida per a vosaltres. Us exhorto i us estimo perquè, en Déu, pugueu trobar la vostra pau i la joia de viure. Gràcies per haver respost a la meva crida.
Ens trobem en un temps litúrgic especial. No és pas un temps de tristesa ans és un temps de conversió, de pregària, de fe. Els cristians vivim la quaresma amb l’esperança posada en la Pasqua. Crist ha ressuscitat per salvar-nos, per donar-nos vida. Els quaranta dies de la santa Quaresma són una oportunitat d’or per trobar-nos amb el Senyor. No podem desaprofitar aquests dies sants. L’esperança només és per qui cerca viure la vida de Crist. Qui no ho fa ja sap que camina cap a la desesperança i la mort. Quan enlloc de convertir-nos busquem les coses del món és quan els nostres cors queden encegats i la llum ja no els pot il·luminar. Hi ha moltes maneres d’impedir que Déu ens il·lumini, totes són pecat. I contra el pecat ens hem de revelar necessàriament, si volem tenir vida. De la mateixa manera que aquell que camina pel desert sap que si no troba un oasi morirà, igualment nosaltres morirem si en el desert de la nostra existència no cerquem quedar plens de Déu. Això és la Quaresma, un temps d’oasi. El dejuni i l’abstinència són ajuts que ens acosten a Crist. Ens unim al seu sofriment i volem que es faci present en les nostres vides. « El dejuni i l’abstinència frenen la inquietud del cos, frenen els desitjos insaciables, purifiquen i agilitzen l’ànima, la porten cap amunt…” (Sant Joan Crisòstom). No desaprofitem l’ocasió. Fem de les nostres vides una pregària. “Camineu a poc a poc, tot procurant adaptar la vostra vida interior i exterior al model de l’humil mansuetud del Cor de Jesús” (Santa Margarita Maria d’Alacoque). Aquest és l’objectiu. “Pregueu contínuament, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist”. (1Tessalonicencs 5, 17.18). No ens ha de pas d’estranyar que el món no ens entengui, que consideri que el nostre dejuni és en va. El dejuni mostra clarament quin és el pecat de la nostra generació.
“Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor” (Mt. 6, 21). Contínuament se’ns demana que preguem amb el cor. I la pregunta és: on tenim el cor? A què donem realment importància en les nostres vides? No podem pregar amb el cor si no el posem en l’únic tresor que mereix la pena. Per poder pregar amb el cor necessitem allunyar-lo dels sorolls, dels desitjos terrenals i cercar el nostre Salvador amb totes les nostres forces. Déu és transcendent però també és interior dins nostre. “Tu, Senyor, ets en el lloc més íntim del meu interior i en el lloc més superior del que hi ha de més suprem en mi” (sant Agustí d’Hipona). És en el nostre interior on l’hem de buscar, per tal de descobrir-lo real i adonar-nos així de la nostra petitesa. No és necessari inundar la nostra ment amb moltes paraules. Hem de buscar el Senyor amb totes les nostres forces. “El do de la pregària és a les mans del Salvador. Com més et buidis de tu mateix, és a dir, del teu amor propi i de tot lligam carnal, i entris en la santa humilitat, més et podrà comunicar Déu al teu cor” (Sant Pius de Pieltrecina). Així doncs la pregària és un do que hem de demanar de forma contínua. I per buidar el cor de tota la porqueria i la immundícia, es fa necessària la Confessió. La pràctica d’aquest sagrament, recomanada d’una manera especial en aquest temps, ens ajudarà a entrar en la intimitat del Senyor. Si el nostre cor no s’omple de Déu, s’omplirà de mal. El pecat només se’l venç si ens omplim de Crist. No hi ha cap altra opció.
Omplir-nos de Déu, conèixer-lo, estimar-lo, viure’l…. és per això que hem de llegir la Sagrada Bíblia. Com podem dir que l’estimem si no engolim la seva Paraula? Com pot ser que afirmem que volem fer la seva voluntat si no ens afanyem per conèixer-la a través de la Bíblia? En aquest temps ens hauríem de proposar posar-la en un lloc especial de la casa i llegir-la cada dia. “La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls” (Heb 4,12). I a poc a poc ens anirem adonant com penetra el nostre interior, com canvia els cors, les vides i les famílies. La caritat és el fruit de tota aquesta vivència. Una caritat que ha de ser viscuda de manera espiritual però també de manera material. El temps de Quaresma és un temps de generositat, un temps per estimar els altres amb més intensitat si pot ser. Què fem pels més necessitats, pels pobres?
“Cantar voldria Maria, perquè t’estimo! Perquè el teu dolç nom fa saltar de goig el meu cor” (Santa Teresa del Nen Jesús). Que la Gospa ens ajudi a viure amb aquest esperit, amb aquest mateix sentiment!
P. Ferran J. Carbonell
