09/05/2012
La model i presentadora de TV Ania Goledzinowska explica a Paolo Gambi el perquè va deixar l’enlluernador món de les celebritats per Medjugorje.
Ania Goledzinowska: “Vaig deixar Itàlia sense avisar ningú”
Mentre Silvio Berlusconi s’enfronta a la pitjor crisi que la república Italiana hagi vist mai, un membre de la família realitza un llarg recés a Medjugorje.
Ania Goledzinowska, la xicota polonesa de Paolo Enrico Beretta, nebot del primer ministre italià (que és el fill de la difunta germana d’en Sílvio Berlusconi, Maria Antonietta), s’ha traslladat a un poble de Bòsnia Hercegovina per dur a terme una vida de pregària.
Per què vas acabar a Medjugorje?
Un amic m’hi va convidar i em va pagar el viatge, malgrat que tenia una certa al·lèrgia als capellans i a l’Església. Però aquest primer viatge em va canviar la vida, tant és així que durant els dos anys següents ja no era capaç de viure serenament, perquè me’n vaig adonar que durant la meva vida mai havia estat molt feliç. El que estava vivint era una il·lusió, no la veritable felicitat. Vaig tenir una depressió. Tenia una vida privilegiada que ja no m’agradava. En canvi anhelava les coses simples, normals. Un matí em vaig despertar, vaig telefonar al meu amic i li vaig demanar que em trobés un lloc per allotjar-me a Medjugorje – o em tiraria pel balcó -. Vaig deixar Itàlia amb dues maletes i sense dir res a ningú. I ara ja sóc aquí.
Quant de temps has estat a Medjugorje i quan tornaràs a Itàlia?
Hi he estat quasi tres mesos, però només m’hi volia estar uns quants dies, ja que el 25 de juny començava un treball de relacions públiques a Porto Cervo, Sardenya, en el club de milionaris de Flavio Briatore. Però aquesta data coincidia amb el 30è aniversari de les aparicions a Medjugorje i, després de portar cinc dies aquí, vaig cancel·lar el contracte per quedar-m’hi. Estic en una comunitat mariana i convisc amb sacerdots i religioses.
Com passes el dia?
Em desperto a les cinc del matí. Pugem a la muntanya del Podbrdo per resar el Rosari, després baixem, preguem i celebrem la Santa Missa. Treballem fins al migdia. Netejo les habitacions i els banys, llavors planxo o em poso a pelar patates. També tenim un hort i gallines. Més tard resem un altre Rosari. A primera hora de la tarda descansem i a les sis fem d’altres pregàries.
Estàs passant l’estiu en un lloc de pregària allunyada de tot i de tothom. No trobes a faltar Formentera, Sardenya i altres llocs com aquests?
I tant que no. Molts dels meus antics amics no poden entendre el que faig. No entenen com puc ser feliç fent el que potser faria la meva senyora de la neteja. De fet, crec que mai havia estat tan feliç. Em sento com quan era una nena, quan era petita i vivia amb la meva família pobre i senzilla. Tot el que faig em fa sentir satisfeta. Em sento estimada per Déu i pels que m’envolten, sense haver de disfressar-me del que mai he estat. Ara sé que la gent se m’apropa pel que realment sóc i no per treure’n profit. Ho vaig deixar tot. Em vesteixo amb els vestits de la providència que a vegades deixen els pelegrins, perquè la meva roba no encaixa a Medjugorje. No podia pas arribar aquí portant sabates de Chanel…
Quina va ser la reacció del teu xicot, Paolo Enrico Beretta?
Al principi es va sorprendre. Durant quasi dues setmanes no va saber on era. Ens vam trobar un mes més tard quan vaig tornar a Milà per rescindir el contracte d’arrendament de la casa i vendre el cotxe. Vaig decidir canviar la meva residència permanent a Medjugorje. Ens vàrem reunir, vàrem parlar molt i va entendre les meves raons. Em va dir que les respecta i que sempre i en tot cas estarà a prop meu fins que estigui preparada per tornar, malgrat que tant pot passar un any com quatre. Mentrestant es prepara per visitar-me. Ara puc fer allò que Nostre Senyor vol de mi i, si vol que torni, tornaré a Itàlia. Però no crec que això passi en un futur proper.
Vàrem llegir als diaris que havies triat la castedat. Novament em pregunto si el teu xicot va estar d’acord amb la teva elecció.
Potser és l’únic home que sempre m’ha respectat. Hem mantingut una relació casta, encara que ens coneixem des de fa tres anys. Potser per això la nostra relació és més profunda. He decidit crear una associació cors purs per aquells que han decidit viure la castedat fins al matrimoni, respectant Déu i respectant-se a si mateixos. Com a signe de reconeixement hi ha anells numerats per a tots els membres.
Per què tanta gent del món de l’espectacle d’Itàlia va a Medjugorje?
No ho sé. Alguns ho fan per publicitat, però d’altres ho fan realment per trobar respostes. Al final tots som éssers humans i els diaris generalment no publiquen històries de gent corrent i comuna. Crec que el món d’avui ens impulsa a buscar la veritat, perquè vivim una falsa realitat.
Com va començar la teva història?
És una llarga història. La vaig escriure en el llibre Con occhi di bambina (A través dels ulls d’una nena). Comença tot explicant que era una petita princesa que somiava amb un castell i en el seu príncep blau, però me’n van expulsar quan tenia tan sols quatre anys. Vaig haver de lluitar contra falses persones, l’assetjament, l’abús, les drogues i moltes coses més.
Es va publicar que el 2008, vestint tan sols un biquini, vares sortir d’un pastís que varen regalar al primer ministre Silvio Berlusconi i li vares cantar moltes felicitats. Després de Medjugorje, ho tornaries a fer?
Després de Medjugorje hi ha moltes coses que no tornaria a fer, però no em penedeixo de res. He hagut de viure el bo i el dolent del meu passat per tal de donar testimoni avui que és possible canviar, que la vida real és una altra cosa. Jesús va venir i va morir pels pecadors, no per les persones sanes. Sóc la primera entre els pecadors. No vull perdre el privilegi de gaudir de la misericòrdia de Nostre Senyor.
De les festes, potser amb cocaïna, a la Mare de Déu… No creus que potser et vols escapar del món?
No he tingut cap contacte amb les drogues des de fa sis anys. Tampoc em vull escapar del món, sé que la batalla la tenim en la nostra vida quotidiana. Però primer he de curar la meva ànima per poder ajudar els altres a lluitar en el camp de batalla per l’únic i veritable Rei, que és Déu.
Des de Medjugorje, què vols dir als nostres lectors?
Tres coses, estimeu, perdoneu i no jutgeu. Així com voleu ser perdonats, també els altres tenen dret a una segona oportunitat. Perdoneu, però no ho feu pels altres: feu-ho per vosaltres mateixos. Us heu de desfer de l’odi i el ressentiment que guardeu en els vostres cors. Només llavors Déu podrà actuar en vosaltres, si no, no us podrà omplir de les gràcies que us té reservades. Si decidiu venir a Medjugorje no espereu veure girar el sol ni d’altres miracles. El miracle real és la tornada. La Mare de Déu es farà càrrec de la resta. Obriu el cor.
Paolo Gambi, dijous 22 de setembre de 2011
Font: www.centromedjugorje.
