Estimadíssims,
Fa alguns anys vaig escoltar una narració que em va causar molta alegria i que avui desitjo compartir amb vosaltres.
Parla d’Ella, de la pura, de l’amable, de la molt dolça i considerada. D’Aquella de qui necessitaria molts dies per descriure, amb moltíssimes lletanies, allò que és.
És una història que s’ha transmès a partir dels pastors que es trobaven a prop de la cova de Betlem, i que ha arribat fins als nostres dies.
Els pastors que van veure l’estrella i van escoltar el cant dels àngels, i que varen donar testimoni que a la pobra cova on hi havia el Nen Jesús, hi havia Tres Reis Mags que li varen dur dons preciosos, no van ser, però, els únics que varen portar dons a Jesús: també hi havia les dones dels pobles de l’entorn amb draps i aliments … i els pastors amb la seva llana, la llet calenta, el formatge …
Entre ells n’hi havia un de molt pobre, que no posseïa res. Res de res.
També ell volia visitar la cova i adorar el Nen, però no s’atrevia a anar-hi amb les mans buides. Els altres pastors l’animaven, i finalment, va acceptar anar-hi amb ells.
En aquella cova, plena d’amor i de tendresa, també aquell pobre pastor va trobar-hi un lloc amb aquell grupet privilegiat, gràcies a la seva voluntat i a la insistència dels seus companys.
A la cova va veure-hi Maria, la mare de Jesús, la dolça esposa de Sant Josep.
Els pastors, en processó cap al diví Infantó, van lliurar a Josep els seus dons, abrigant en els seus cors l’alegria especial de compartir, que, com sabem, és més gran que la de rebre.
Aquell pobre pastor, amb el cor entristit, es trobava allà amb les mans buides.
En aquell moment Maria, amb la seva mirada estesa, es va adonar del seu malestar, va aixecar el petit Jesús del bressol, i atentament l’hi va acostar i el va col·locar amb delicadesa als seus braços.
Quina i que immensa va ser la sorpresa i l’alegria d’aquell pobre pastor i de tots els altres! No va poder contenir dues llàgrimes que van lliscar dels seus ulls banyant-li les galtes, mentre contemplava el Rei dels Reis, impotent i somrient, allà, entre les seves mans.
Ella, que sempre escruta els cors de tots nosaltres, encara avui continua oferint el seu Jesús per col·locar-lo entre els braços: com aquell dia, cada Sant Nadal ens l’ofereix, tot repetint per nosaltres: “Us lliuro el meu Fill Jesús, el rei de la Pau, perquè us doni la seva Pau.”
Bon Nadal i tota benedicció per a l’Any Nou que comença !!!
P.S. Amb el cor agraït i la meva pregària, intercedeixo davant la Mama Celestial, Reina de la Pau, per cada un de vosaltres i per totes les persones que porteu al cor.
