El Jorge Zvala va néixer a El Salvador, però va créixer a San Francisco. Ens comentava que, com molts altres joves de la seva edat, estava allunyat de l’Església i no sabia com pregar. “Quan vaig haver de recordar algunes pregàries de la meva infància, em van venir al cap el Pare Nostre i l’Ave Maria, però no vaig aconseguir recordar el Credo. Recordo que durant la meva joventut sempre buscava la felicitat: sortia amb els meus amics i feia el que fos per trobar-la. Recordo bé que després d’aquests moments, el sentiment inicial de felicitat desapareixia immediatament i el buscàvem altra vegada. Quan vaig sentir parlar de les aparicions de Medjugorje, vaig decidir venir. El meu cosí Carlos també hi estava molt interessat, així que vam decidir venir junts. De sobte el meu cor es va omplir. Feia 10 anys que no em confessava, però un cop vaig ser aquí, vaig decidir fer-ho. Recordo haver experimentat el sentiment de proximitat de la Gospa –va declarar el Jorge-, qui al seu retorn va crear, juntament amb el Carlos, un grup de pregària: “Vam interpretar que com a fruit de Medjugorje necessitàvem posar en pràctica la nostra fe. Vam crear un grup de pregària i vam decidir ajudar els necessitats. Estic molt content que aquest any el nostre recés espiritual –que cada any es celebra en un lloc diferent- sigui a Medjugorje. Veiem la Gospa com l’autèntic model del missioner ja que sempre dóna prioritat als altres”, concloïa el Jorge.
Font: www.centromedjugorje.org
