MONSENYOR HENRYK HOSER, ARQUEBISBE EMÈRIT DE WARSZAWA-PRAGA
L’arquebisbe polonès havia dut a terme una inspecció pastoral per encàrrec del Pontífex. Ara es cuidarà d’acompanyar els fidels, però sense entrar en la problemàtica sobre l’autenticitat de les aparicions. Encara no hi ha hagut un pronunciament sobre la sobre-naturalitat de les aparicions marianes que s’estan verificant des de fa dècades. Però ha arribat una decisió significativa que indica quines són les prioritats del Papa Francesc: acompanyar tots els fidels que arriben a Medjugorje d’arreu del món.
El Papa Bergoglio, aquest 31 de maig de 2018, ha nomenat monsenyor Henryk Hoser, arquebisbe emèrit de Warszawa-Praga, a Polònia, ”Visitador Apostòlic de caràcter especial per a la parròquia de Medjugorje, per un temps indeterminat i a disposició de la Santa Seu (ad nutum Sanctae Sedis).”
Es tracta d’un encàrrec “exclusivament pastoral” –assenyala la Santa Seu– que dóna continuïtat a la missió de l’Enviat especial de la Santa Seu a la parròquia de Medjugorje, que fou confiada a Mons. Hoser l’11 de febrer del 2017, i que va completar fa uns mesos.
La missió del Visitador Apostòlic -afirma el comunicat- té com a finalitat assegurar un acompanyament estable i continuat de la comunitat parroquial de Medjugorje i dels fidels que hi van en peregrinació, les necessitats dels quals demanen una atenció particular.
El director de la Sala de Premsa vaticana, Greg Burke, va insistir en el «caràcter pastoral, no doctrinal» de la missió de Hoser, i també en que la decisió d’avui no té res a veure amb «qüestions doctrinals» sobre l’autenticitat de les aparicions marianes de Medjugorje. El nomenament representa, doncs «no pas la conclusió» de la història de Medjugorje, sinó «el pas successiu» a la primera missió del mateix Hoser. El religiós, tindrà, a més, la seva residència a Medjugorje, per tal de poder col·laborar més amb el bisbe i amb els franciscans locals».
Com és ben sabut, monsenyor Hoser, a qui no se li havia encarregat que es cuidés de les aparicions com a tals, sinó dels fidels, està personalment a favor de que es reconeguin aquestes aparicions. El seu nomenament com a “comissari” que depèn directament del Papa, per acompanyar els fidels, demostra que es considera que en el passat la diòcesi de Mostar no ho va fer amb l’atenció adequada. El pastor que n’estava a càrrec, monsenyor Ratko Peric, és conegut per no estar d’acord amb el reconeixement de les aparicions marianes.
Benet XVI va encomanar, en el seu moment, al cardenal Camillo Ruini, la presidència d’una Comissió composada per cardenals, bisbes i teòlegs perquè avaluessin tota la documentació sobre els fenòmens de Medjugorje.
Quan la comissió va concloure el seu treball (amb un judici positiu envers la sobre-naturalitat del fenomen, almenys durant les primeres setmanes de les aparicions, i amb la proposta de separar Medjugorje de la diòcesi de Mostar per tal de transformar-la en un santuari amb dependència directe de la Santa Seu), els resultats varen ser lliurats al Papa Francesc. El Sant Pare ja ens ha mostrat en diverses ocasions la seva estima pel treball de la comissió i les seves conclusions.
Però el voluminós informe de la Comissió Ruini, que va examinar tots els missatges, interrogar tots els vidents, etc… fou definit como un parer més respecte la Congregació per a la Doctrina de la Fe. El Papa va voler adjudicar-se qualsevol decisió al respecte i va demanar que li enviessin directament a ell tots els parers del Dicasteri.
El nomenament de Hoser com a visitador permanent indica que mentre no arriben les futures decisions referides a la naturalesa del fenomen, la prioritat és, i seguirà essent, tenir la cura pastoral del peregrins que visiten Medjugorje. L’elecció del bisbe polonès, ja emèrit, representa un primer pas cap a la solució indicada per la Comissió Ruini, és a dir que la Santa Seu es cuidi directament de l’acompanyament pastoral dels milions de persones que visiten el poblet de Bòsnia-Hercegovina que va fer-se famós a partir del juny de 1981 a causa de les aparicions marianes més nombroses de la història.
Font: lastampa.it
