Raffaella Mazzocchi era cega d’un ull quan la seva família la va exhortar a anar a Medjugorje. Quan va veure el miracle del sol, primer quedà cega dels dos ulls durant cinc minuts, però hi podia veure quan va tornar a obrir el seu ull malalt, i quan va obrir els dos ulls, la seva inexplicable curació era total.
Cega d’un ull, sense adonar-se’n va quedar curada en un instant. No va ser gens gradual, la recuperació de l’ull de la Raffaella Mazzocchi. A l’edat de 16 anys, el 22 de desembre del 2001, aquesta noia italiana va perdre completament la vista del seu ull dret mentre estava a l’escola. Els metges van dictaminar que aquesta pèrdua es devia a una neuritis òptica retrobulbar, un virus que destrueix irreversiblement el nervi òptic.
“Es tractava d’un diagnòstic sense esperança de recuperació, i cap tractament va funcionar. Vaig haver de deixar l’escola perquè no podia estudiar. Ni tampoc podia dormir, i vaig començar a prendre drogues psicotròpiques, i en aquest malson vaig viure durant vuit anys. Vaig perdre la fe i vaig deixar d’anar a l’església” explica Raffaella Mazzocchi en el seu testimoni a Messaggi Medgujorje.
“Un dia les meves ties, la meva mare i la meva germana van decidir anar a Medjugorje, i volien portar-me amb elles amb molta insistència. Jo era reticent, però finalment vaig sucumbir als precs de la meva família, encara que no tenia cap intenció de resar per la meva curació”.
Raffaella Mazocchi i la seva família van arribar a Medjugorje i van pujar a la muntanya de les aparicions el 26 de Juny del 2009. Pel camí de tornada, alguna cosa fora del normal va cridar l’atenció a la meva família.
“La meva germana es va adonar que el sol es movia d’una forma anormal, i semblava que estigués ballant. Vaig agafar les ulleres de sol de la meva germana i amb el meu ull bo, l’esquerre, vaig veure clarament el sol girant sobre ell mateix i acostant-se a la meva cara, marxant i canviant de color constantment tornant-se vermell, blau, verd” segons explica Raffaella Mazzocchi.
Finalment em vaig treure les ulleres de sol i vaig començar a plorar desconsoladament, perquè em vaig adonar que havia perdut també la vista del meu ull esquerre, i per tant m’havia quedat totalment cega. Els meus crits van cridar l’atenció de molt peregrins que es van posar al meu voltant, però jo vaig continuar cridant més i més, de forma desesperada, perquè sentia una forta cremor als meus ulls.
Aquesta ceguesa total va durar uns cinc minuts, els més llargs de la meva vida. La meva mare, quan va veure que jo estava molt espantada, va aconseguir fer-me seure i tranquil·litzar-me una mica” explica aquesta jove italiana.
“Mentre estava amb el cap baix i els ulls tancats, de cop vaig sentir la necessitat urgent d’obrir el meu ull dret, el malalt, i em vaig adonar que podia veure les meves mans. Vaig obrir l’altre ull i també hi podia veure molt bé”.
“Movent les meves mans acostant-les i separant-les dels meus ulls, em vaig adonar que estava curada, però em lloc de saltar d’alegria, em vaig sentir superada per la por i bloquejada. En veure els meus ulls, la meva mare es va adonar del canvi que s’estava produint en mi i va córrer a fer-me una abraçada. Això mateix van fer altres peregrins” explica Raffaella Mazzocchi.
Des d’aquell dia, la meva vista està completament recuperada i fins i tot ara tinc una visió perfecta de 11/10. I el que és més important, he recuperat la fe, perquè ara finalment veiem en totes les direccions”.
Malgrat que aquesta història de la Raffaella Mazzocchi és bastant coneguda a Itàlia, no havia estat traduïda a l’anglès fins ara.
Font: www.medjugorjetoday.tv
Traducció de l’anglès a càrrec de l’equip de www.marededeudemedjugorje.org