EL QUE ENS EXPLICA LUCA DI TOLVE EN EL SEU LLIBRE ÉS DUR, PERÒ QUEDA IL·LUMINAT PER L’ESPERANÇA QUE TRIOMFA.
S’ha posat a la venda l’edició en castellà del llibre “Yo fui gay” (LibrosLibres) de Luca di Tolve, una història commovedora explicada pel seu protagonista. La seva publicació a Itàlia va sacsejar el conformista panorama –tan generalitzat a Europa- que accepta la ideologia homosexualista i la seva pretensió de que no és possible deixar de sentir atracció pel mateix sexe. Aquestes pàgines són la prova palpable de que sí i el seu valor no rau només en explicar-nos com neix aquesta atracció i com arriba a canviar la personalitat, els actes i el futur d’una persona, sinó que volen ser una finestra de la realitat que al lobby gai menys l’interessa que es conegui.
Abandonat pel seu pare quan era un nen, amb una relació amb la seva mare i el món femení on faltava l’equilibri, Luca di Tolve va veure qüestionada la seva pròpia identitat i en l’adolescència es va iniciar en la vida homosexual.
La seva història encaixa en el model arquetípic que proposen tant el doctor Joseph Nicolosi, mort el 2017, com el psicoterapeuta Richard Cohen per explicar el sorgiment dels sentiments homosexuals.
Transgressió, disbauxa i SIDA.
Amb el temps, Luca di Tolve va arribar a ser Mister Gay i va ser cèlebre en el seu entorn, on va arribar a un alt nivell de vida, organitzant festes i espectacles i acceptant formes subtils i no tan subtils de prostitució. En una sorda rebel·lió contra el seu pare i contra Déu, no va rebutjar cap tipus de transgressió ni disbauxa. Delicada però clarament, en aquest llibre “Yo fui gay” hi trobem la descripció d’un estil de vida que gairebé mai respon al significat originari de la paraula gai: alegre.
Als anys 90 el SIDA es va emportar als millors amics del Luca i ell mateix va donar positiu al test del VIH. L’afecte amb que parla d’alguns dels seus companys, com el transsexual Belladonna, a qui va acompanyar fins al seu final, desfà qualsevol intent de caracteritzar aquestes pàgines com “d’homòfobes”.
El que és cert és que aquestes experiències finalment van trencar l’aparent seguretat que Luca tenia de sí mateix i que l’havia convertit en una mena de referent per a la comunitat a Itàlia. Una trobada venturosa amb una doctora que el va encaminar cap al doctor Nicolosi, el va convèncer de que havia de fer una parada en aquesta carrera embogida de la seva vida, on començava a perfilar-se un perillós fastig existencial.
En presència de Déu va començar un procés de reflexió psicològica i conversió espiritual que el va portar a descobrir i sanar les seves velles ferides, a reapropiar-se de la seva masculinitat i a tornar a l’heterosexualitat. Va ser un camí llarg i dur, ple de dubtes i recaigudes, el moment decisiu del qual va ser la seva retrobada amb Jesucrist. Uns anys més tard es feia realitat la petició que li va fer al Senyor el dia de la seva Confirmació, quan encara era un nen: “Fes que em pugui passar de tot en la vida, menys separar-me de Tu. Parteix-me en dos si vols, però no permetis que m’allunyi definitivament de Tu”.
I Déu va escoltar aquesta pregària, fent per manera que l’allunyament que en veritat existia, no fos definitiu, tal i com ho havia demanat el Luca en la seva pregària. “Quelcom sobrenatural va vibrar clarament dins meu”, comenta, explicant els primers indicis de la seva conversió, durant una visita a Assis, seguint a un xicot de qui s’havia enamorat. L’impuls final el va tenir a Medjugorje, de la mà de la Mare de Déu.
A partir d’aquell moment, el Luca es podia haver retirat per restaurar en silenci i soledat totes les ferides del seu passat, però va preferir posar la llàntia en el portallànties, segons el model evangèlic i ajudar a moltes altres persones amb un itinerari semblant. Ha fundat el Grup Lot i la casa d’espiritualitat Sant’Obizio, i consagra tot el seu temps en aquestes iniciatives.
I la seva peripècia personal va inspirar una cançó que ja és emblemàtica per a tots aquells que ja han superat o volen superar l’atracció pel mateix sexe: “El Luca era gai”, de Piova, amb la que va aconseguir el segon premi en el festival de San Remo el 2009.
“Yo fui gay” es el relat punyent de tots aquests anys de patiment interior emmascarat per l’èxit (social i econòmic), en la recerca infructuosa de l’amor autèntic. Però és també un esplèndid testimoni d’esperança i renaixement interior, perquè el Luca va acabar trobant aquest amor: en la seva esposa, Teresa, i en la filla que ells dos han tingut; en la Mare de Déu, protectora en els moments més difícils; i en Déu mateix, Jesucrist, fonament de la seva alegria.
Font: www.religionenlibertad.com
