La Mare de Déu roman fidel a les promeses fetes als vidents. Va dir que se’ls apareixeria fins a la fi de les seves vides. Ja no se’ls apareix a tots cada dia, sinó a alguns cada dia i a d’altres un cop l’any. No cal dir que la Mare de Déu vol romandre en contacte directe, i això és un gran regal, tant pels vidents com per a tots nosaltres.
El ritme de les aparicions
Al principi ens va començar a donar missatges en intervals molt curts; després, a partir de l’1 de març de 1984, cada dijous. Després el ritme va canviar i des de l’1 de gener de 1987 fins avui, dóna el missatge cada 25 de mes. Quan van cessar les aparicions diàries a la Mirjana, la Ivanka i el Jakov, va sorgir una estructura nova, una escola nova i un ritme nou; ho hem de reconèixer i acceptar-ho així.
El sentit dels secrets
He parlat amb teòlegs i amb molts experts en aparicions, però personalment no he trobat cap explicació teològica de perquè hi ha secrets. Una vegada algú va dir que tal vegada la Mare de Déu ens volia dir que no ho sabem tot, que hem de ser humils. Llavors, per què els secrets i quina és l’explicació correcta?
Sovint em pregunto personalment: Quin sentit té saber, per exemple, que hi ha tres secrets a Fàtima, dels que se’n parla molt? I a més, què té de bo saber que la Mare de Déu ha dit alguna cosa als vidents de Medjugorje que jo no sé? Per a mi i per a nosaltres, el més important és saber el que ja sabem, sobretot el que Ella ens ha dit!
Per a mi, el més important és el que Ella ha dit: “Déu és amb nosaltres! Pregueu, convertiu-vos, Déu us donarà la pau”. Al contrari, només Déu sap com serà la fi del món i els homes no ens hem de preocupar ni crear-nos problemes. Hi ha persones que, tan bon punt s’assabenten de les aparicions, immediatament recorden les catàstrofes. Però això voldria dir que Maria és tan sols la que anuncia desastres. Aquesta és una mala interpretació, un malentès. La Mare Maria ve als seus fills quan sap que els hi fa falta.
En acceptar els secrets, he notat que moltes persones tenen una certa curiositat que els ajuda a acollir el camí amb Maria, i en aquell moment els secrets s’obliden. Cada vegada tenen menys curiositat per saber què són els secrets. Tan bon punt et poses en marxa, l’únic important és el camí a seguir.
Pedagogia materna
Per a mi, la pedagogia materna que va sorgir amb les aparicions és el que més accepto de tot. Per exemple, qualsevol mare li podria dir al seu fill: si et portes bé durant la setmana, diumenge hi haurà una sorpresa per a tu. Tots els nens són curiosos i volen saber immediatament quina és la sorpresa de la mare. Però la mare vol que primer el fill sigui obedient i per això espera un temps abans de recompensar-lo. Si el nen no es porta bé, no hi haurà sorpresa i el nen segurament dirà que la mare va mentir. Però la mare només volia assenyalar un camí; i els que només esperen la sorpresa però no accepten el camí, mai no entendran que tot era veritat.
Quant als secrets que la Mare de Déu ha confiat als vidents de Medjugorje, potser no hem de conèixer el seu contingut al 100%.
A la Bíblia, el profeta Ezequiel parla d’un gran banquet que Déu prepara per a tot el poble de Sió: tots vindran i en podran prendre.
Si algú hagués tingut l’oportunitat de preguntar al profeta Ezequiel si es tractava d’aquella Sió que coneixien, segurament hauria dit que sí. Però Sió segueix essent, fins i tot avui dia, un desert. La profecia era correcta, però veiem que allà no hi ha cap banquet, però Jesús al Tabernacle és aquesta nova Sió.
L’Eucaristia arreu del món és la Sió on els homes venen a participar al banquet que Déu ha preparat per a tots nosaltres.
La preparació adequada
Sobre els secrets, és millor no voler-ne endevinar res, perquè no hi guanyem res. Val més resar un Rosari de més que no pas parlar dels secrets. Esperar amb ansietat la revelació dels secrets (de si ens podem preparar o si ens arribaran), hem de tenir en compte que no és una qüestió del nostre egoisme. Cada dia hi ha desastres, inundacions, terratrèmols, guerres, però fins que no m’hi involucro directament, no ho considero una catàstrofe. Només quan el desastre em passa personalment, llavors dic: què em passa?
Esperar que quelcom succeeixi o que jo estigui preparat, és la pregunta que l’estudiant es fa constantment: Quin dia és l’examen? Quan em tocarà a mi? El professor hi serà? És com si l’estudiant no estudiés i no es preparés per a l’examen, tot i que sigui imminent, sinó que només se centra en els “secrets” que li són desconeguts.
Així que nosaltres també hem de fer el que puguem i els secrets no ens seran un problema.
Fr. Slavko Barbarič +
Font: www.centromedjugorje.org
