3/4/2020 – 1ª carta de Sor Emmanuel des de Medjugorje

Estimats amics, lloats siguin Jesús i Maria!

Des que va començar la pandèmia, molts de vosaltres m’heu preguntat: “Sor Emmanuel, esteu bé? Què fas?  Com és la vida a Medjugorje? ”

Doncs bé, com que no puc escriure una carta personal llarga a cadascun de vosaltres com voldria, permeteu-me recollir aquí algunes notícies d’aquest lloc sagrat i de la nostra casa “Betlem”.
Com podeu imaginar, Medjugorje està buit per primera vegada des de fa 38 anys, l’Església de Sant Jaume no només està buida sinó tancada. No em pregunteu com se sent la nostra Mare en veure tancada la seva estimada església després de tants anys plena a vessar quan ella hi acollia els seus fills. Ella mateixa us respondrà en oració.

La transmissió de la missa del vespre sempre està disponible.

https://www.youtube.com/channel/UCxLGA4ZfWiBKzhNvGIRyhTA

Ara hi ha un toc de queda des de les 8 del vespre fins a les 5 del matí i els menors de 18 anys i majors de 65 anys no poden sortir. De vegades pensem que estem vivint un malson i que aviat ens despertarem. Potser sentiu el mateix. Però sembla que el món que teníem abans ha canviat! Hem girat una pàgina!

La meva comunitat s’ha quedat a la casa nostra Regina Pacis, prop de la Creu Blava i vaig haver de triar: o bé quedar-me amb ells mentre durés el problema, o quedar-me a Betlem i no visitar-los per evitar cap risc de propagació del virus. Vaig optar per quedar-me a Betlem, per vosaltres, per poder-vos enviar petits vídeos i paraules d’ànim, perquè en aquesta casa tenim les instal·lacions per fer-ho. És tan estrany veure el nostre bosquet i la carpa completament buits, però la part positiva és que a través d’internet puc compartir els missatges amb milers de persones confinades a casa en lloc d’uns quants centenars al nostre jardí. Això també significa que alguns dels que no han conegut l’Amor de Déu també veuran els nostres vídeos en família. Una nova mostra que Déu sempre pot treure bé d’un mal.

La Divina Providència m’havia enviat, un mes abans de la crisi, una amiga estimada americana, la Nancy Cleland (Ohio). Es va quedar sense vol de tornada i va decidir quedar-se i m’està ajudant molt en el camp de la tecnologia i l’internet.  Gràcies a ella encara puc fer una mica d’evangelització en francès, italià i anglès. Gràcies a Déu, la Nancy té un caràcter senzill que l’ajuda a aguantar-me!

La meva estimada germana Gaby es trobava a Itàlia quan va esclatar el virus, va volar a París en el darrer vol i en el darrer seient. Havíem de trobar-nos al cap d’uns dies, però les autoritats croates ja no autoritzaven l’entrada de ciutadans francesos ni a Croàcia ni a BiH. Tot i així, em segueix ajudant des de lluny amb els seus talents excepcionals. Respon a totes les preguntes que li faig per Whatsapp tipus on “és el cosidor o on compraves el menjar per les gallines, etc.”. Ens fem uns bons tips de riure per telèfon.
A la Carole, que vivia amb mi, li ha passat el mateix: va haver d’anar a França per temes mèdics i es va quedar tancada allà sense possibilitat de creuar la frontera. Ara, la Nancy i jo estem soles a casa.
La nostra vida és molt senzilla: preguem, treballem, compartim, mengem, cuidem les flors i les gallines. No hi ha ni un peregrí a la vista. Cada dia ens preguntem quants ous trobarem; riem i compartim les nostres històries en un racó de la llar de foc. He de dir que hi ha molts moments de solitud, però reconec que és un verdader regal de Déu, ja que tenim més temps per a Ell i això fa créixer la nostra unió amb Ell. No és això el més essencial? A la casa hi regna la pau.

Una cosa que aquest toc de queda ha interromput és la meva passejada diària al cementiri per resar el meu rosari per les ànimes del purgatori. Això s’ha acabat. També s’han acabat les meves caminades a la Creu Blava quan m’he sentit prou forta. Però el Senyor m’està mostrant que els llocs més beneïts que podem gaudir a Medjugorje, Ell els pot crear als nostres cors. Suposo que teniu el mateix sentiment, perquè veient com van les coses, trigareu temps a poder tornar a Medjugorje. Així doncs, compartim la mateixa experiència, tret que mirant per la finestra, jo puc veure el Križevac i el Podbrdo, els nostres turons estimats que us han vist suar tantes vegades mentre els pujàveu! Però el Podbrdo no restarà gaire temps desert com ara; arribarà el dia en el que la Gospa donarà el Senyal promès i, quan aquest Signe sigui visible, ni la muntanya sencera no serà prou gran per contenir les multituds que vindran de tot el món. Així doncs, alegrem-nos en l’alegria profunda de pertànyer a Jesús i Maria, joia que ningú no ens pot prendre.

Tenim confiança plena que el seu Pla per a cadascun de nosaltres és el millor que hi pugui haver!

Us trobo molt a faltar! Us porto a tots i cadascú de vosaltres al meu cor i als meus pensaments. Sovint penso com esteu i com porteu aquesta situació tan greu, si esteu segurs o en perill, malalts o sans… Aquest temps em fa prendre consciència del valor de les amistats que Déu ha creat entre nosaltres i aquest silenci m’ajuda a donar gràcies a Déu per tots els regals que ens ha fet i que hem pogut gaudir junts. També li demano perdó per totes les vegades que, sense voler, he donat per fets aquest regals. No sé què ens reserva per al futur, però estic segura que el Senyor se servirà d’aquesta prova per unir-nos, més que mai, en el cor i en l’esperit, ja que vetllem els uns pels altres en la pregària i amb tots els mitjans de suport. Medjugorje és una verdadera família!

Si us plau, no us canseu de pregar, perquè tots tenim una gran responsabilitat envers aquells que encara no coneixen l’amor de Déu. És el meu turment diari: com poden, els qui no coneixen Jesús, suportar aquesta angoixa, viure aquesta prova, sense tenir cap esperança d’una vida eterna? No tenen ni idea de la tendresa amb la que Deu els estima, aquest Déu que ens ha salvat del mal, de les tenebres i de la desesperació.

Pregueu també perquè la Nancy i jo puguem fer una bona feina malgrat les nostres limitacions interiors i exteriors. Que el Senyor ompli les meves paraules amb la seva unció, perquè puguin tocar els cors dels seus fills mitjançant el poder de l’Esperit Sant.

No us podré agrair mai prou totes les vostres pregàries i sacrificis i tots els esforços que feu per viure els missatges de la Mare de Déu i difondre’ls tant com pugueu. És evident que Ella compta amb cadascun de nosaltres, més que mai, ja que ens hi va la salut de les ànimes!

Amb tot el meu afecte, en Jesús i Maria,

Germana Emmanuel +

PS: Dos dels meus germans a França van agafar el coronavirus, i la meva cunyada també, però es van recuperar sense haver d’anar a l’hospital, lloem Déu!

PPS: Aquí teniu una petita salutació de la Vicka, per a tots nosaltres. Realment troba a faltar parlar amb els seus estimats peregrins, però fins ara no ha estat capaç d’estar amb ells ja que s’ha tornat tan fràgil! Com podeu veure, només té la pell i els ossos! Ella resa molt i ofereix els seus patiments per a tots nosaltres a Jesús. Al Cel veurem les gràcies immenses que ens han obtingut … No tenim ni idea del poder d’una ànima tan unida amb Jesús!

Darreres notícies d’aquest matí (29 de març): Els nostres benvolguts franciscans de Sant Jaume s’acaben de posar en quarantena! El coronavirus ha entrat a casa seva a través d’un dels capellans, el P. Ante. El virus provenia del convent de les germanes jubilades de Miletina on celebraven un recés, i una d’elles, que venia de l’exterior, estava contaminada sense saber-ho. Per això el nostre estimat fra Tomislav Pervan, que ha estat provincials durant uns anys i que viu allà, també es va contaminar.  Preguem per ell i per tots els nostres germans i germanes franciscans d’aquesta parròquia!

Que el Pla de Déu es realitzi en la seva plenitud a través d’aquesta prova tan cruel! “Si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem en contra?”

Jesús, tu ho ets tot per a nosaltres. Confiem en Tu! Quina benedicció tan gran és tenir-te a les nostres vides, tu, el nostre Déu i estimat Pastor; tal com està escrit: “El Senyor és el meu pastor, no em manca res”. Si us plau, Jesús, apressa la pau al cor de tots els teus fills que et busquen en la foscor!