– Vos sou un artista eslovè i estic especialment interessat a saber com vàreu entrar en contacte amb Medjugorje.
Ja havia sentit parlar de Medjugorje al principi, al 1981, quan es va aparèixer la Mare de Déu. En aquella època, els eslovens feien molts records per a Medjugorje i jo, com a artista, tenia aquests objectes a les meves mans. Aquest fou el meu primer contacte amb Medjugorje. El segon contacte, el més directe, fou quan faig anar en persona a Medjugorje. Aquell viatge fou possible gràcies un molt estimat amic meu, l’Slavo Nemanic. Era jutge d’instrucció a Celje i el 1996 em va dur per primera vegada a Medjugorje.
Quan vaig arribar a Medjugorje, la primera impressió va ser de sorpresa, perquè tot passava molt de pressa i hi regnava sobretot el poder del comerç. Però com que ja havia visitat altres santuaris famosos on s’hi reuneixen molts peregrins, com Lourdes i Fátima, vaig veure el mateix a tot arreu. Tot i això, en totes elles hi vaig experimentar una pau especial, justament aquella pau de Déu que es troba en el silenci total.
En conclusió, puc dir que quelcom molt gran hi passa a Medjugorje.
– Vau fer una escultura preciosa de “Jesucrist ressuscitat” a Medjugorje. Què ens podeu dir d’aquesta escultura?
Sobre la meva escultura “Jesús ressuscitat”, m’agradaria dir, en primer lloc, que no sóc un cristià en el sentit clàssic. Per tant, fins i tot com a artista no m’he quedat mai en la contemplació clàssica de la creu, al revés d’aquells artistes que sempre tenen davant seu una imatge tradicional i clàssica de Jesús a la creu i la seva resurrecció. Fins a dia d’avui, els artistes han fet una creu d’aquest estil tradicional; hi ha moltes creus d’aquest tipus.
La meva escultura de “Jesús ressuscitat” ens mostra quelcom de nou i és completament diferent de les altres. He volgut abandonar la contemplació clàssica i tradicional. El meu Jesús està elevat i simbolitza Jesús a la creu, que va romandre a la terra, i al mateix temps al Ressuscitat, perquè es troba dempeus sense creu.
En aquesta part de la creu que es troba al terra s’hi pot veure l’empremta del cos. El propi cos s’aixeca. En això consisteix la grandesa, perquè en aquesta representació se’ns mostren dos misteris diferents. Aquesta obra és el primer intent d’un artista-escultor d’expressar aquesta representació. Fins ara hi ha hagut molts pintors que han representat aquest misteri per separat amb pintures, però fins ara mai ningú no havia fet una escultura de la resurrecció.
– Quan vas començar a treballar en aquesta escultura?
Vaig dissenyar aquesta creu al 1990. L’escultura tal com la veieu avui fou modelada al 1991. Quan vaig fer una exposició de les meves escultures a Alemanya, l’escultura de “Jesús Ressuscitat” fou comprada per l’Església de Bonn i altres ciutats alemanyes. Tothom admirava aquesta escultura. En aquell moment tenia més de 40 escultures diferents exposades, però els visitants s’aturaven principalment davant de l’escultura de “Jesús Ressuscitat”. Alguna cosa els devia tocar d’una manera especial perquè s’aturaven davant de l’escultura i meditaven durant molta estona.
I així la meva escultura va adquirir interès ràpidament i va arribar als dignataris eclesiàstics. Quan el Papa Joan Pau II va venir a Eslovènia al 1996, l’Església eslovena va voler que li fes aquesta creu de plata per oferir-la al Papa com a record de la seva visita.
En aquell moment, Mons. Rode, el nostre bisbe actual de Laibach, era ministre de cultura a Roma. Quan es va convertir en bisbe de Ljubljana, ens vam conèixer i em va dir que al Vaticà tothom estava entusiasmat amb la forma com es representava a Jesús Ressuscitat, perquè aquesta escultura tenia quelcom especial.
– Ens podeu explicar com va arribar a Medjugorje, la vostra escultura de Jesús Ressuscitat?
Quan vaig visitar Medjugorje per primera vegada el 1996 amb el meu amic Slavo Nemanic, també vaig portar l’escultura de “Jesús Ressuscitat” per ensenyar-la als sacerdots. En aquell moment, el pare Ivan Landeka era el rector, i el provincial era el pare Tomislav Pervan. Quan van veure l’escultura es van entusiasmar i també la van voler tenir a Medjugorje.
Aquest projecte va costar uns 300.000 euros i fou finançat per un eslovè i un jueu que vivien a Genf. Jo em sentia particularment feliç de que aquesta escultura estigués a un lloc on hi van tants peregrins de tot el món.
L’escultura de “Jesús Ressuscitat” a Medjugorje és adequada pel lloc on es troba. Darrere de Jesús s’hi pot veure un tros de cel ben gran, i això fou un desig meu especial quan es va erigir, perquè la creu prengués més significat. Avui, l’escultura té molta importància, especialment per als discapacitats i per als qui no poden pujar al Vía Crucis del Krizevač.
– Però, com se us va acudir la idea d’aquesta escultura, que mostra una tendència totalment nova?
Se’m va acudir aquesta idea ben bé per casualitat. Mentre modelava quelcom amb argila, tenia el Santcrist de Mestrovic a la mà i de sobte em va caure a l’argila. Em vaig espantar i el vaig treure de seguida de l’argila. Llavors de sobte vaig veure la figura de Jesús impresa a l’argila. Aquell moment va tenir un significat decisiu; tant, que més tard vaig dibuixar quelcom similar i hi vaig treballar. A veure, voldria dir una cosa: per a mi fou un esdeveniment totalment fortuït i al mateix temps també un gran senyal que va deixar una petjada profunda en mi. Ara estic molt content d’haver vist aquell signe i d’haver-li pogut donar expressió. Coses semblants els hi han passat a molts artistes; em pregunto quants han tingut la cura de reconèixer-ho.
– Com jutgeu aquesta escultura, com a artista?
La creu que jau a terra no es pot veure, perquè és a terra, i per a mi el significat de la creu és molt gran. Si aixeques la creu sense un cos, només veus l’empremta de la figura de Jesús a la creu, perquè Jesús va pujar al Cel. Per això l’escultura es diu “Jesús ressuscitat”, perquè la nova vida pertany al Cel. A la Creu només hi queda un rastre de Jesús crucificat, i aquest és el moment que he capturat i que emociona tothom qui veu aquesta escultura.
Al Vaticà, molts van quedar impressionats per aquest mateix moment de la representació de la Resurrecció, amb la insinuació de la creu que resta a terra i només mostra un rastre del cos de Jesús, mentre que el cos de Crist se’n puja al Cel. Jesús també se’n va anar i ens va deixar una gran marca aquí a la Terra. Tots sabem que Crist era home i tenia un cos humà. El qui observa l’empremta impresa en aquesta creu, es pot imaginar per a ell mateix al seu Crist, perquè l’empremta li permet fer-ho.
– Ja saps que fa uns quants anys, van començar a brollar gotes d’aigua de la teva escultura. Com a creador de l’escultura, què en penses, d’aquest fenomen?
Quan vaig sentir dir que queien gotes d’aigua de l’escultura, em vaig sorprendre molt. Probablement és algun tipus de fenomen físic. Jo mateix vaig aixecar l’escultura i certament és possible que això passi. No voldria fer especulacions sobre aquest fet perquè ja hi ha científics que poden examinar el fenomen.
Només puc dir una cosa: durant el transport, tota l’escultura fou desmuntada en quatre parts. La creu que roman a terra estava formada per dues parts, i el cos també. Quan vaig aixecar la part inferior, vaig fixar dos cables d’acer molt grans a terra, a la base, amb una profunditat de 2-3 metres i vaig omplir tota l’escultura de formigó. També vaig connectar l’escultura a un parallamps central perquè, si queia un llamp, l’escultura no es fongués per un excés de calor. Vam aixecar la creu el 1998.
– Què sentiu quan penseu que la vostra obra és a Medjugorje, on tants peregrins van a pregar en aquesta creu?
Crec que he creat una cosa gran, perquè amb aquesta escultura he sacsejat la forma tradicional amb la que l’Església mirava la creu i la resurrecció. Quan vaig aixecar la creu a Medjugorje, jo mateix vaig aprendre moltes coses. Durant el temps que hi vam estar per aixecar la creu, cada dia venia un africà i observava tots els nostres gestos. Però encara em va impactar més un altre moment, quan ja gairebé acabàvem el muntatge de l’escultura, tres dones van venir, es van agenollar davant la creu i van començar a resar. Eren canadenques. Aquesta escena em va commoure molt. Venien d’un altre continent i d’una altra religió, però resaven davant de la creu perquè sentien alguna cosa gran en aquesta creu.
També recordo un altre esdeveniment interessant. Després de la inauguració i benedicció solemne de la creu, a la Pasqua de 1998, un camperola se’m va acostar i em va donar un ou tot dient: “Gràcies per haver-nos portat aquesta creu! Això significava per a mi molt més que tot el que es deia de la creu als diaris i altres mitjans de comunicació de l’època. Era justament aquest signe d’una anciana el més important per a mi, perquè sé que venia del cor. Aquests foren alguns dels esdeveniments i sentiments que encara guardo i en els que sempre pensaré. Aquesta és la recompensa per quelcom que he fet i que té un significat molt més gran que els diners que es guanyen i després es gasten, i no en queda res més.
Eslovènia, 30 de gener de 2004
Font: www.centromedjugorje.org
