Ahir vaig passar un dia fantàstic en companyia d’uns amics cristians. Vam anar amb una furgoneta fins a l’Aguilera. S’hi celebrava el ritu d’iniciació a la vida consagrada de dues noietes que havíem conegut temps enrere en diferents llocs. Vés per on, van celebrar juntes i al mateix dia el començament del seu noviciat. Vam tenir tanta sort!
La Maribel va conèixer l’Aguilera quan tornava d’una peregrinació en autobús a Medjugorje. Aquest lloc era l’última parada abans d’arribar a Madrid. De sobte i sense adonar-se Déu li va robar el cor. Ja no va poder tornar a la vida d’abans. Es va enamorar de Crist, i contra això, minyons, no s’hi pot fer res!
La Rut, en canvi, no ha anat mai a Medjugorje. Ni li ha calgut ni ha tingut temps d’anar-hi. Jesús la va enamorar als catorze anys. I si el primer amor acostuma a ser especial, imagina-t’ho amb Ell! Res a fer un cop més: me’n vaig al convent i adéu-siau!
A les acaballes de la cerimònia, per cert, senzilla i alhora entranyable, vam estar fent-la petar amb algunes germanes i, tot parlant amb una de la meva mateixa edat, vam coincidir que en el camí de la vida han estat els fracassos el que ens ha portat a la Vida.
Així doncs, en la meva, els fracassos han guanyat per golejada als èxits. I ben gruixuts, que n’eren. I, a fe, que ho continuen sent: fracàs en la voluntat, fracàs en l’amor, fracàs en l’obediència, en el propi lliurament… I així podríem seguir anomenant una pila de coses en què m’agradaria no fracassar, i no puc evitar-ho. Però suposo que precisament això és el que em manté mirant un dia rere l’altre aquest fracàs humà desfet i dessagnat que va acabar penjat d’una fusta: l’aparent derrota de Crist.
Si seguim, doncs, les matemàtiques de Déu, els meus fracassos han estat el meus millors èxits; i els meus èxits s’han convertit en els enemics més perillosos.
Estic segur que la vida de la Rut i la de la Maribel està plena de fracassos dels quals només Déu i elles han entès que aquí rau l’èxit de la seva vocació, de la seva vida, del seu sí i de la seva crida.
Que Déu us beneeixi, enamorades!
Jesús Garcia, autor del llibre “Medjugorje” (Ed. Libros Libres)
