EL MARCUS I LA MARIBEL ES VAN ACOSTAR A LA FE A PASSOS DIFERENTS… I DESPRÉS VA CANVIAR LA SEVA VISIÓ DEL MATRIMONI
Pablo J. Ginés/ReL 18 de juliol de 2017
Quant de temps varen suportar una crisi en Marcus i la Maribel Kallembach en el seu matrimoni? Molts anys i a diferents nivells. Ella era de Girona, ell de Suècia, es van conèixer a Anglaterra i es van casar a Espanya, van tornar a Anglaterra, i ja esperant el tercer fill, es van establir a Barcelona. Avui tenen 6 fills.
Havien vist món, tenien formació, però a la seva vida matrimonial vivien cegueses que els entorpien i els feien mal. Una d’elles: “haig de canviar el meu cònjuge”. L’altra: “em falta felicitat i la culpa és seva, ell/ella hauria de fer-me feliç”. I unes quantes més.
Durant anys varen anar fent passos que els van apropar a Déu. Fa poc van topar-se amb una trobada que ha transformat el seu matrimoni i que volen donar a conèixer ara a Barcelona: les trobades del Proyecto Amor Conyugal (proyectoamorconyugal.es) que es presenten aquest dimecres 19 de juliol a la parròquia Santa María Reina, al barri de Pedralbes.
Lluny de Déu… i sense adonar-se’n
La Maribel explica que tot i que la seva família era molt catòlica i ella sempre va tenir fe, a la seva joventut, a Anglaterra, s’havia allunyat de Déu. “De vegades encara anava a missa, però realment m’havia refredat del tot i ni me n’adonava”, recorda. Allà va trobar en Marcus, un jove suec que estudiava ESADE a Barcelona i estava a Londres de pràctiques. Van congeniar i es van enamorar.
La Maribel tenia molt clar que volia un casament catòlic i ell hi va accedir, comprometent-se a educar els nens en la fe catòlica. La família d’ell l’havia batejat com a protestant a Suècia, però mai li va donar cap formació religiosa. La Maribel recorda que de nuvis, ella, tot i el seu allunyament de la fe, li parlava de Jesús, li explicava coses molt bàsiques que ell desconeixia completament.
Esquerdes a la vida de casats
“Ens varem casar amb 30 anys, però sense saber què era el matrimoni”, explica la Maribel. “Ni idea de com conviure, de com donar-nos suport…” Es refereix, sobretot, a expectatives exagerades, a projectar en l’altre coses poc o gens realitzables.
“Volíem que l’altre complís un paper que no encaixava amb la seva personalitat. Pot succeir que volem que l’altre sigui com el pare o la mare de la família que hem conegut, és a dir, com els nostres pares. Ell, resolutiu i actiu, fill d’una dona molt activa, pot voler que jo sigui així, però jo sóc més aviat pausada, reflexiva, com el meu pare, que és molt prudent… De nuvis, i essent de diferents països, ens perdonàvem més pel fet de ser ‘diferents’, que l’altre faci coses ‘peculiars’… però després de molts anys de matrimoni perds aquesta comprensió o atenció”.
El Camí Neocatecumenal i la Primera Comunió
En el seu tercer embaràs, la Maribel va entendre que necessitava l’ajut de Déu. Llavors va anar a unes catequesis del Camí Neocatecumenal, a ser regular a l’hora d’anar a missa els diumenges i pregar amb els seus fills. El Marcus l’acompanyava sovint a les eucaristies, tot i que com a protestant no podia combregar. També veia a la seva esposa pregar amb els nens.
Però el desig de Déu li va arribar a en Marcus durant la Primera Comunió de la seva filla gran. Va ser en un convent de carmelites, amb monges al voltant, en una cerimònia molt maca. I va pensar: “Aquí hi ha puresa, hi ha bellesa, m’hagués agradat això per a mi de nen i certament que ho vull pels meus fills”.
Un senyal de la Mare de Déu
Al 2011 el matrimoni va anar a Medjugorje, l’església de Bòsnia-Hercegovina on diuen que la Mare de Déu s’hi apareix a uns vidents, un cas que l’Església encara està investigant. Allà, en Marcus va poder deixar enrere alguns dels seus impediments. Per exemple, com a protestant sempre havia vist als capellans com una interferència, una molèstia en el tracte amb Déu. “Jo ja tracto amb Déu directament”, deia. En realitat, era un bloqueig a tractar amb l’Església. Però aquesta idea i d’altres del seu passat que li pesaven com una motxilla les va deixar allà, als peus de la Mare de Déu.
La Mare de Déu li va donar un senyal de que era el moment d’assumir plenament la vida catòlica. I quan va tornar, després d’esperar un parell de setmanes, va donar el pas de demanar l’admissió a l’Església. Un sacerdot quedava per dinar amb ell, i així, parlant, li ensenyava la catequesis necessària. Va fer la Primera Comunió i la Confirmació a la mateixa església de les carmelites on anaven les seves filles.
Dos passos endavant, un pas enrere… i humor davant de la dificultat. “La nostra fe creixia dos passos endavant i un altre enrere… ell va deixar les catequesis del Camí abans, jo vaig fer-ho després de 10 anys. El Camí Neocatecumenal em va ajudar molt. Després la nostra fe va enfortir-se en els Recessos d’Emaús, que van ser com un tercer pas de creixement, després del Camí i Medjugorje. Havien passat 10 anys entre la meva conversió i la d’en Marcus, i en aquest temps havíem aprés a portar les nostres crisis matrimonials amb humor”.
Un recés “molt bo per al teu matrimoni”
Fa uns mesos, en Marcus i la Maribel varen anar a Madrid a un recés del Proyecto Amor Conyugal (proyectoamorconyugal.es) perquè uns cosins d’ella els van insistir: “Això t’encantarà, Maribel, és molt bo pel teu matrimoni”.
“En Marcus va arribar amb menys ganes que jo i al tren es va anar posant de mal humor, però un cop al recés no va tancar-se, es va fer amb la gent… I el recés ens va tocar. Hi ha un moment durant recés en el que veus a què has renunciat en la teva vida familiar, i veus a què ha renunciat l’altre, i ens ho retraiem, encara que sigui amb educació. Després arriba un altre moment en el que es tracta el perdó. aquí és on veus què ha fet l’altre, què has fet tu, i demanes perdó per les coses que has fet malament. I tot això ajuda perquè es veu des del punt de vista de Déu”.
Com explicar-ho millor?
“A les meves amigues els hi dic que ens ha ajudat moltíssim, que és més senzill que un Recés d’Emaús, per exemple, però precisament per això veus que actuen Déu i la seva Mare: perquè en aquesta senzillesa hi ha fruits d’alegria que només s’expliquen sin són de Déu. En aquest encontre crèiem realment el que ens explicava el matrimoni amfitrió, el José Luis i la Magüi: que és possible tenir un matrimoni que reflexa l’amor trinitari”.
José Luis Gadea i la seva esposa Magüi són el matrimoni d’Andalusia que va iniciar el Proyecto Amor Conyugal a partir de la seva crisis matrimonial i d’una experiència d’amor de Déu en una peregrinació a Fàtima, alimentant-se de les catequesis sobre el cos, l’amor matrimonial i la família, de Joan Pau II.
“Vam veure que ells són un matrimoni molt normal, que ha patit les seves crisis i dificultats. Però han vist que Déu ens ha pensat l’un per a l’altre. És Déu que vol apropar-nos marit i muller! Les coses que semblen distanciar-nos en realitat són oportunitats per unir-nos. Si el meu marit és incansable i esgotador, i jo sóc pausada i tranquil·la, doncs bé, això és per complementar-nos, no pas per desanimar-nos”, diu la Maribel.
Per a qui són aquestes trobades?
La Maribel creu que tots els matrimonis es poden beneficiar d’aquest tipus de trobades. Convida a matrimonis de Catalunya a anar aquest dimecres 19 de juliol a la parròquia de Santa María Reina al barri de Pedralbes, a una trobada de matrimonis després de la missa de les 19.30. Un dels impulsors de la trobada és el sacerdot Jordi Peña. Tot i que exerceix habitualment al poble de Sant Celoni, és un entusiasta de les catequesis matrimonials de Joan Pau II que es fan servir al Proyecto Amor Conyugal.
“Ho presentem com una xerrada-anunci del Proyecto Amor Conyugal i serà com la mel als llavis: quan la tastes, t’agrada. Ajudarà a matrimonis novells i veterans. De conflictes i dies dolents sempre n’hi haurà a la vida de parella, però no tenen perquè convertir-se en una crisi, ni durar anys i anys… En aquests recessos aprens a veure amb els ulls de l’altre, i des de la mirada de Déu. Si només ve un espòs veure-ho, està bé, és factible. Però val la pena pagar un cangur perquè es quedi amb els nens i venir tots dos a aquesta sessió, i viure junts com es desperta un desig de créixer en el matrimoni. No conec ningú que digui que el seu matrimoni està tan bé que no necessita millorar i créixer… és com la santedat, sempre a més”.
“Això serveix per a tot tipus de matrimonis; per aquells que estan fatal, és com una taula de salvació; i sí no estàs molt malament, et fa creixer en amor de parella, i també en amor cap a Déu… No és “nosaltres dos i prou” sinó “amb Déu”. No ens podem conformar, el camí de conversió no acaba mai, i el de creixement matrimonial tampoc. Això després beneficia tota la teva família, els teus fills. Val la pena”, insisteixen.
Per a més informació, podeu contactar amb la Maribel a través del seu e-mail: maribelguibelalde@gmail.com
Font: www.religionenlibertad.com
