– P. Livio: Estimats amics, aquí tenim en directe a la Marija des de Medjugorje que ens donarà el missatge de la Reina de la Pau del dia 25 de novembre del 2017.
Hola Marija!
– Marija: Hola, P. Livio! Una salutació a tots els oients de Radio Maria. Us faig arribar una abraçada des de Medjugorje i també us envio fred!. La setmana passada, al mati i al vespre feia una mica de fresqueta, però de dia gairebé teníem calor. Aquesta setmana, en canvi, ja sentim un fred hivernal. Aquesta nit, després d’aquesta trobada, farem l’Adoració Eucarística i segurament farà molt de fred. Malgrat que hi ha pocs peregrins, són dels bons! Hem estat fent recessos. Demà comença el recés per als italians a la Domus Pace, també amb el dejuni i la pregària que es fa cada any. En aquests moments, aquí a Medjugorje hi ha un ambient molt bo i molt tranquil. Avui, 25 de novembre, quan només falta un mes per Nadal, la Mare de Déu ens ha donat aquest missatge:
“Estimats fills, en aquest temps de gràcia us convido a pregar. Pregueu i busqueu la pau, fillets. Ell va venir a aquí a la terra per donar-vos la Seva pau, sense importar-li ni qui sou ni què sou. Ell, el meu Fill, el vostre germà, a través de mi us convida a la conversió, perquè sense Déu no teniu ni futur ni vida eterna. Per això, creieu i pregueu, i viviu en gràcia i en l’espera de la vostra trobada personal amb Ell. Gràcies per haver respost a la meva crida”
– Livio: Bé, Marija, fem una petita reflexió. Aquest missatge em sembla que fa referència al Nadal.
– Marija: Sí, sembla un missatge nadalenc, però al mateix temps és molt més que això. Sembla més aviat un enllaç amb el temps de gràcia perquè està prop del temps d’Advent. Cap a una trobada amb Ell. Ell que és la nostra pau. Al mateix temps, la Mare de Déu ens ha dit moltes vegades que és un do que Déu li hagi permès estar entre nosaltres. Per això, no només n’hem d’estar agraïts, sinó molt més, quan la Mare de Déu diu que Ell, el seu Fill és també el nostre Germà. Aquesta és una paraula increïble en què Jesús es fa company de la nostra vida, el nostre Germà. El nostre Déu, el nostre Amic, és quelcom molt meravellós, P. Livio.
– Livio: I Ella és la nostra Mare
– Marija: Sí, Ella és la nostra Mare
– Livio: Per tant, és Jesús qui ens crida a la conversió mitjançant Maria.
– Marija: Efectivament. Aquesta tarda, quan hem acabat de rebre el missatge ens hem parat a revisar-lo i hem coincidit que era molt senzill i a la vegada molt profund. Diu moltes coses en aquestes poques línies. Ens diu que és temps de gràcia, ens convida a la pregària, ens convida a la conversió. Ens diu, essent Ella la Reina de la Pau, que cerquem la pau. La Mare de Déu ens convida a l’alegria, a la pau amb Déu. Com en aquell missatge en el que la Mare de Déu va venir amb Jesús Infant i Jesús Infant va dir: “Jo sóc la vostra pau”. És a dir, que sovint busquem la pau aquí o allà, i en això o allò altre, però l’única pau és Deu. Si no tenim una trobada personal amb Ell, com ens ha dit la Mare de Déu aquesta tarda, no som feliços, no vivim en la gràcia. Però si tenim aquesta trobada personal, la Mare de Déu ens demana viure aquesta espera d’eternitat, aquesta espera de viure amb Ell, per Ell i en Ell.
– Livio: Digues Marija, en aquest període d’Advent, l’Església ens presenta la figura de Sant Joan Baptista que convida a la conversió. Recordem que la primera aparició de la Mare de Déu a Medjugorje va ser el 24 de juny, és a dir, la festa de Sant Joan Baptista.
– Marija: És veritat!
– Livio: Com si Ella fos un nou Joan Baptista que convida a la conversió a la nostra generació.
– Marija: Jo penso que la presència de la Mare de Déu entre nosaltres és una gràcia. Penso que si hagués tornat Joan Baptista no li hauríem fet tant cas. En canvi, amb la Mare de Déu és diferent, Jesús ens diu que la seva Mare sap com fer-ho. Ella és una dona de silenci, però també de paraula ferma, com quan va dir: “Feu el que Ell us digui”. És una dona concreta, una dona d’un gran amor. Moltes vegades quan començo les lletanies penso que Ella és molt més que tot això, no hi ha paraules per descriure la seva bellesa, la seva fermesa, el seu amor. Quan diu: “L’Altíssim Déu m’ha permès estar entre vosaltres”, Ella ens diu que les seves mans són les mans obertes de Déu i, al mateix temps, ens demana a nosaltres ser les seves mans obertes als demés. Ella és les seves mans, el seu cor, la seva ànima, la seva serventa, aquella que amb tot el seu cor, amb tot el seu ésser, vol viure amb Déu i en Déu i transmetre tot allò que Déu vol d’Ella. En definitiva, ser el Seu instrument. Per això Ella diu: “El meu fill, el vostre Germà, a través meu us convida a la conversió, perquè sense Déu no teniu ni futur ni vida eterna”.
– Livio: Futur, vol dir tenir futur aquí a la terra, perquè sense Déu ens encaminem cap a l’autodestrucció.
– Marija: Sí, és clar. Nosaltres de vegades riem pensant com seria Medjugorje sense les aparicions de la Mare de Déu. Només pedres! En canvi, és un lloc bonic. Ara és una temps molt maco aquí perquè encara fa bo i hi ha poca gent. Només algun peregrí croata que puja o baixa resant el Via Crucis amb tota tranquil·litat, ben al contrari de l’estiu. Al turó de les aparicions ara s’hi està molt bé. A mi m’agrada pujar-hi al matí, encara que ara em puc permetre d’anar-hi també a la tarda ja que no hi ha tants peregrins, i a més tampoc no esperen trobar-m’hi. Moltes vegades hi sóc com un llangardaix i passo l’estona allà dalt resant, meditant, contemplant. Penso que és un lloc molt especial, on malgrat que només hi ha que pedres, ets capaç de veure la bellesa que Déu està fent a Medjugorje amb les aparicions de la Mare de Déu. Sense la Mare de Déu, Medjugorje no seria res, absolutament res.
– Livio: Escolta Maria, em fa molta impressió una frase que diu la Mare de Déu i la vull destacar: Quan ella diu “Estimats fills”, no es refereix només als catòlics, sinó que es refereix a tots. De fet, diu que Jesús va venir a la Terra per donar-nos la pau sense fer diferències entre nosaltres. És a dir, que la Mare de Déu parla a tothom: creients i no creients, catòlics o de qualsevol altra religió.
– Marija: Sí. Moltes vegades tenim el problema de posar en primer lloc el jo, jo i jo. La Mare de Déu ens diu que estem posant el “jo en el lloc de Déu”, en comptes de posar Déu al lloc de Déu. La societat actual sembla que pot passar sense Déu, però Ell hi és. Està en la nostra cultura, en els nostres costums, en el que la família transmet als fills. Et diré que, ara que s’apropa el Nadal, aquí a Medjugorje i a Croàcia en general, durant el temps d’Advent tothom va a Missa cada dia i tenen molta il·lusió perquè comenci. Es va a Missa a les 5 del matí i l’església està plena. Ho fem amb una gran felicitat, però no perquè sigui Advent, sinó perquè preparem el nostre cor per a la trobada amb Jesús. Per la pau, perquè ara ens falta la pau als nostres cors, falta la pau a les nostres famílies, falta la pau al món. Aquest és el temps de resar per la pau.
– Livio: En aquest missatge hi ha tres paraules que ens preparen pel Nadal: “creieu, pregueu i viviu….
– Marija: …. en gràcia i a l’espera de la vostra trobada personal amb Ell”. La nostra trobada pot ser avui, ara, pot ser per Nadal, ja que és un temps molt especial, però aquesta trobada personal pot ser també el moment de la mort. Penso que es pot interpretar de moltes maneres, no et sembla?
– Livio: Aquest “creieu” pot significar que la Mare de Déu vol que ens mantinguem ferms en la fe.
– Marija: Penso que moltes vegades es diu “jo crec”, però no del tot convençuts, perquè depèn del moment. Per això la Mare de Déu ens insisteix que hem de tenir una fe sòlida. Qui viu veritablement la fe, creu malgrat les dificultats i els problemes que puguin sorgir. La persona que creu és una persona positiva, una persona que ho veu tot com voluntat de Déu. Té tant per oferir: patiments, amor… me’n recordo d’una senyora que em deia que quan es va casar no tenia fe i en el seu matrimoni havia viscut de manera molt mundana. Ara diu: “ara que sóc vella, el meu marit em diu que m’he fet vella, grassa i lletja i jo li responc que és cert que m’he fet vella, grassa i lletja, però que jo el segueixo estimant”. Aquesta senyora va més enllà, perquè segueix el sagrament. Ella ha estimat tant, ha resat tant, que el seu marit va venir a Medjugorje i ell també està fent un camí de conversió. Per això, hem d’anar sempre més enllà, mirar amb els ulls i el cor de Déu.
La Mare de Déu insisteix també en la pregària, l’oració en tot moment. El que ha passat, ja ha passat, el futur està en mans de Déu, per jo, avui, reso, visc i crec. El Senyor proveeix. La Mare de Déu ens ha ensenyat durant tots aquests anys que amb la pregària podem canviar el món. Actualment perdem molt de temps enviant missatges per telèfon. Si que és veritat que de vegades sentim la necessitat de dir a una persona que l’estimem o volem saludar-la, però jo no sento aquesta necessitat perquè quan jo reso per tu, em sento al teu costat i Déu és amb nosaltres perquè així ho va dir. Això és el més important per a mi.
– Livio: Ens hem de preparar amb la fe, la pregària i la vida, per rebre Jesús en el nostre cor aquest Nadal.
– Marija: Sí, la Mare de Déu insisteix que sense Déu no tenim ni futur ni vida eterna. És per això que ens crida contínuament a la conversió. El moment de la conversió és ara, no demà o ahir. Ens demana que seguim el camí que Ella ha començat aquí. Justament en aquests darrers dies, en una homilia, he escoltat que en un missatge, la Mare de Déu deia que el que havia començat a Fàtima ho volia continuar i acabar aquí a Medjugorje. Que estem en el centenari de les aparicions de Fàtima i tots sabem que no era pas fàcil en aquell temps, però tampoc no ho és ara. Actualment hi ha molta indiferència. Fa uns dies, una persona em va presentar a una altra persona dient-li que jo era Marija, la vident, i aquesta altra senyora amb to indiferent va dir: “No m’interessa, no sóc practicant ni creient i per tant, no m’interessa”. Moltes vegades trobem gent que viu molt allunyada. Pensar que aquella persona estava tan entusiasmada a presentar-me per dir-li que jo havia tingut aquesta gràcia. Però ella va insistir que no li interessava, que tenia aquella llibertat i que no creia. Què podem fer en aquests casos? Només podem resar. Jo li vaig somriure i li vaig dir: “Que Déu et beneeixi, et mostri la seva faç i et converteixi”. No podem fer altra cosa. Podem beneir, resar i testimoniar encara que només sigui amb un somriure. En aquests moments et venen ganes de sacsejar-la i dir-li: “Estimada meva, si no tens a Déu, si no tens fe, si no tens la Mare de Déu, si no tens els sants, estàs perduda en aquest temporal de la vida. No podem anar contra la llibertat dels demés, però podem resar, podem beneir. Ahir va arribar el Mario, el marit de la Vicka, quan després de l’aparició volíem beneir totes les persones i els objectes, però al capellà li faltava l’aigua beneïda i jo me l’havia deixat. El Mario portava una jaqueta grossa i tranquil·lament va treure d’una de les butxaques l’aigua beneïda i jo rient li vaig preguntar: “Mario, què hi portes a les butxaques? I ell em va contestar “aigua beneïda i Rosari”. Així ens armem, amb el rosari i la pregària. Molta gent maleeix, però nosaltres volem beneir amb la nostra vida i amb el nostre exemple.
– Livio: Marija, una última pregunta: Avui he llegit una frase del Patriarca Kiril de Moscou, ortodox, que m’ha fet pensar. Tal i com diu la Mare de Déu que sense Déu no hi ha futur, ha dit que estem entrant a dins d’un temps crític de la nostra civilització humana que viu a cegues, i mirant al voltant es perceben només els senyals de l’Apocalipsi. A tu, què et diuen aquestes paraules?
– Marija: Actualment, la nostra humanitat és pobra, però no pobra de riqueses, sinó pobra d’esperit. Ja no s’estima la vida. No és en va que la Mare de Déu fa tant temps que és aquí! No és que Ella estigui aquí perquè no té res a fer al Paradís. Jo sempre dic que la Mare de Déu aquí està fent créixer una selva. Es diu moltes vegades que fa més soroll un arbre que cau que no pas un bosc que creix. Quanta gent que ha vingut a Medjugorje ha canviat de vida! Ara que hi ha hagut el recés, eren tres els preveres que el donaven i tots tres havien trobat la seva vocació a Medjugorje. Un d’ells em va dir que volien donar testimoni tots els capellans que havien trobat la seva vocació aquí a Medjugorje, que són tantíssims a tot el món. Si aquests capellans viuen el missatge de la Mare de Déu, viuran, tal i com va dir aquest capellà, seguint el pla que la Mare de Déu va començar a Fàtima fins que triomfi el seu Cor Immaculat. I nosaltres pregant i donant testimoni amb la nostra vida. A més, ho hem de fer amb alegria, perquè un cristià ha de redescobrir l’alegria si no vol estar mort d’esperit. La Mare de Déu és l’alegria i ens crida a aquesta alegria. La Mare de Déu està trista quan veu que no resem, que no estem amb Déu, que no estem en el camí de la conversió. Som pecadors, però si ens aixequem serem més forts. Jo insisteixo que hem de donar testimoni. Avui més que mai, la Mare de Déu ens demana de ser les seves mans obertes perquè Déu ens necessita. La Mare de Déu ens necessita i nosaltres no ens n’hem d’avergonyir. Moltes vegades ens fa por posar-nos una petita creu, tantes vegades ens fa por de dir una paraula de més a segons quines persones. Jo no dic que haguem de predicar, encara que si algú se sent valent i té el potencial per fer-ho, que ho faci, però jo no et demano que ho facis. El que hem de fer és donar testimoni amb la nostra vida, no amb la vida d’un pagà, sinó amb la vida d’un cristià i, veuràs quants fruits!
Per què van venir tants italians a Medjugorje quan van començar les aparicions? Perquè hi va haver molta gent que en va donar testimoni, molta gent que resava i no es van avergonyir de testimoniar. Ara està desapareixent aquesta generació, ha envellit i ja no poden venir a Medjugorje, però el Senyor ens segueix cridant. Crec que l’error d’ara és que no s’estima la vida i això és un desastre. Els bressols estan buits. Abans es deia que cada nen naixia amb un pa sota el braç, però avui dia ja no es creu així.
– Livio: la gent té por del futur, falta l’esperança.
– Marija: La Mare de Déu diu: “El vostre futur és Déu” De totes maneres moriràs. Moriràs tant si tens deu, quinze o tres fills, o només un, o bé sense tenir-ne cap. Per això, la Mare de Déu li va dir una vegada a la Mirjiana: “No heu de tenir por de tenir molts fills”. Jo, quan encara no era casada, vaig donar un ronyó a un germà, i he tingut quatre fills. Si fos per mi, n’hauria tingut més, però el meu marit temia per la meva salut. Però una persona que estima Déu no ha de tenir por, perquè Déu proveeix. Me’n recordo d’un capellà de Bérgamo, P. Giuseppe, que era missioner a Àfrica. Eren dotze germans: tres capellans, dues monges i la resta estan casats. Estan a tots els continents, una germana viu a Austràlia. Em va dir que la seva família era molt pobre, però rica en esperit. Actualment, no hi ha famílies que creguin en la vida, que estimin la vida i es compliquen la vida amb petiteses.
– Livio: Sí, Marija, resem per les famílies ja que el Nadal és també la festa de les famílies. M’agrada molt això que has dit perquè ens ha fet redescobrir la família de Natzaret.
– Marija: Sí, el Nadal és la festa de la família, obrim el cor durant el temps d’Advent. La Mare de Déu ens diu que posem la Sagrada Escriptura en un lloc visible de les nostres cases i que la llegim cada dia. Quin va ser el primer grup de pregària que va demanar la Mare de Déu? El de la família! Les nostres famílies! No dic que s’hagi de resar el Rosari sencer, però podeu fer altres petites pregàries, podeu fer invocacions a l’Esperit Sant, una Salve o alguna pregària especial de Nadal, com: “Vine Senyor Jesús, vine a casa nostra, al nostre cor”.
– Livio: També una part del Rosari, és tan bonic! I ens relaxa una mica de tot plegat.
– Marija: P. Livio, jo dic: “Pregueu i veureu com no us cal anar al psiquiatra”. Moltes vegades ens sentim pertorbats per no tenir Déu a les nostres vides. Si no trobem Déu, no trobarem la pau. Fixeu-vos en st. Agustí, va fer de tot, de tot fins que no va trobar Déu. Quan el va trobar, va trobar la seva pau. També nosaltres som pagans com st. Agustí, quan pequem o vivim algun vici, fins que no trobem Déu. A partir d’aquest moment, estem en pau, tenim alegria, vivim ja el Paradís aquí a la terra. Tal i com diu la Mare de Déu: “comporteu-vos aquí a la terra de manera que la terra esdevingui el Paradís. Fem que la nostra família sigui el Paradís! Fem com feien els primers cristians que deien: “Es veu que són cristians” i saps per què? Perquè s’estimaven!
– Livio: Bé, Marija, ara hem d’acabar i fer la nostra pregària.
– Marija: Sí, us demano disculpes perquè ens hem allargat massa en aquesta entrevista. Ens unim sempre en la pregària.
– Livio: Has dit coses meravelloses que m’han omplert el cor. Ets estupenda Marija!
– Marija: No, no sóc estupenda. És el cor que parla. M’agradaria poder-vos acostar a aquest cor que desitja cada cop més el Paradís. La Mare de Déu ens ajuda a poder viure aquesta unió amb els sants.
– Livio: Et demanem que tinguis present en les teves pregàries a tots els oients de Radio Maria.
– Marija: De tot cor. De manera especial el 25 perquè és un dia de pregària i esperant augmentar sempre el nombre de persones que podem ser instrument de Déu. Radio Maria és un mitjà que la Mare de Déu ha volgut fer servir per apropar molts cors. En les meves pregàries hi són sobretot les persones grans, les persones que quan eren joves venien a Medjugorje i ara ja no ho poden fer. Jo us dic: “unim-nos a la Mare de Déu en la pregària, unim-nos-hi en el patiment, en les nostres creus, en les nostres alegries. Caminem junts amb Jesús i Maria”
– Livio: Gràcies, Marija, de tot cor pel teu testimoni. I ara resem la bonica pregària del Magnificat.
Font: Radio Maria Itàlia.
