Segur que has sentit a parlar de Medjugorje alguna vegada, per bé o per mal. Els espanyols ho pronuncien Mellugore, els americans Mellugori, però en croat sona més aviat Medllugorie, tot i que com es digui aquesta paraula és el de menys.
Des que el Papa Francesc va estar a Sarajevo al juny de l’any passat i els periodistes li van preguntar sobre aquest tema a l’avió, hi ha certa expectació, però ell encara no s’ha pronunciat.
Qui sí que ha dit alguna cosa és Monsenyor Vinko Pulic, Arquebisbe de Sarajevo i President de la Conferència Episcopal de Bòsnia i Hercegovina, en una entrevista publicada al diari croat 7 Dnevno el 29 de juny de 2015:
“En interpretar les declaracions del Papa sobre Medjugorje, els mitjans de comunicació han caldejat els ànims dels fidels, dels pelegrins i dels sacerdots vinculats a aquest lloc de peregrinació.
Per dirho millor: han distorsionat i manipulat algunes de les seves declaracions sobre Medjugorje, sobre les aparicions de la Mare de Déu i sobre altres coses que hi tenen a veure.
I em sembla que el mateix Papa prendrà una decisió correcta i bona sobre Medjugorje. Sincerament he de dirvos que estic vinculat a Medjugorje i pertanyia a la Comissió que va examinar tot el cas de les aparicions. Vam presentar les nostres conclusions a la Congregació per a la Doctrina de la Fe, que ara les ha de treballar i presentar al Sant Pare. Quan la gent em pregunta què en penso de tot això, jo dic: “pregar no és pecat, la Confessió no és un pecat, això és el més important”.
Jo no sóc cap autoritat en l’assumpte de Medjugorje. No sóc teòloga, mariòloga, sociòloga ni periodista. Tan sols sóc una peregrina molt agraïda que anhela tornarhi aviat per donar les gràcies a la Gospa (així és com els croats es refereixen a la Mare de Déu) per un immens regal que em va fer. Si s’apareix allà, no ho sé, però va ser Ella i va ser allà on va realitzar el miracle que em va canviar la vida, això és indiscutible.
Com acabo de dir, no sé si la Mare de Déu s’apareix a Medjugorje o si s’hi ha aparegut alguna vegada; jo no la vaig veure mentre vaig estar allà (tampoc vaig veure l’aire ni l’electricitat però bé que hi eren), ni tampoc vaig percebre olor de roses en aquest pedregar que és Bijakovici mentre una de les vidents anomenada Vicka ens parlava des de les escales de casa seva, ni vaig veure ballar el sol, ni canviar de color, ni aquests tres centelleigs que diuen que precedeixen les suposades aparicions. Ni ho he vist ni necessito veureho per creure.
Perquè el que és evident és que allà passa alguna cosa. Més ben dit, passen moltes coses: conversions, canvis de vida, abandonament de pràctiques esotèriques, sanació de ferides de l’ànima, inicis d’una vida de fe, descobriment de vocacions, curacions físiques, curacions de malalties, disfuncions, malalties psiquiàtriques, desitjos de ser millors cristians, compromisos més intensos amb Déu de persones que ja viuen una vida de fe, confessions sinceres després d’anys … I més coses sorprenents de les quals ens assabentem només traient el tema.
Per exemple, sé d’una noia de vintipocs anys que es va apuntar a una peregrinació sense gaire ganes, per acompanyar la seva germana; la germana al final no hi va anar, però ella va viure alguna cosa a Medjugorje …i ara és monja de clausura. Està feliç, enamorada, plena … i és que Déu fa unes caramboles que al∙lucines!
Si la Mare de Déu s’apareix o no, no és el que importa, sinó amb quin amor tan immens ens estima Déu, que ens ha deixat assenyalat el camí cap a casa, el Cel, com en Patufet amb les engrunes de pa: els manaments, els sagraments molt especialment el pa i la Paraula les comunitats cristianes, la direcció espiritual, la formació …
Jesús a la Bíblia no diu “uniuvos a una comunitat cristiana”, ni “busqueu el consell d’un director espiritual”, ni tampoc “veniu regularment a classes de formació cristiana”. Però per poc que llegim el Nou Testament, veiem que els apòstols li preguntaven el que no entenien i Ell els explicava la seva doctrina, els corregia quan actuaven malament i els ensenyava com havien d’estimar Déu: no amb paraules i complint la Llei al peu de la lletra amb obres externes sinó des del fons del cor i amb tot el seu ésser. Si això no és rebre formació cristiana ni direcció espiritual, llavors no sé què serà …
El cas és que el que aquests homes van aprendre de Jesús en aquests pocs anys, els va transformar i els va portar a viure d’una altra manera, a tractar els altres d’una altra manera, a ferho i veureho tot d’una altra manera i a parlarne a tot el món. Jaume i Joan per exemple, van passar de voler destruir uns homes manant que baixés foc del cel (Lluc 9,54) a morir martiritzat un i desterrat l’altre pel fet de ser fidels al Senyor. I el cristianisme porta 21 segles transformant la gent…
I si Crist vol que la seva Mare Santíssima vingui a la Terra a presentarse físicament davant uns joves per dirlos alguna cosa, perquè no ho ha de fer? És Déu Omnipotent! Pot fer el que vulgui perquè el món és seu, el va fer Ell. I pot ferho discretament que és la seva manera habitual de procedir o de la manera més cridanera possible, amb balls de sol inclosos. Com faci Déu les coses és el de menys, el que importa és que les fa perquè ens estima.
No sé què dirà el Papa Francesc sobre Medjugorje. Tot i que jo tinc la meva opinió personal, seguiré les seves indicacions sense dubtarne, ja que ell és el pastor de l’Església i jo sóc una de les seves ovelles. Ull!: sóc una ovella, no un llanut. No obeeixo al Papa perquè sí, sinó perquè crec fermament que és el successor de Pere, a qui Jesús en persona va triar perquè fos el seu representant entre tots quan Ell tornés al Cel, qui fes alhora de Jesús mateix, qui custodiés i preservés el dipòsit de la fe amb el pas del temps “dipòsit” perquè ja estava tot dit, per Ell, qui enfortís els altres en la fe, qui expliqués les coses quan no s’entenguessin bé … per això em refio del papa sigui qui sigui: Francesc, Benet, Joan Pau, Pius, Lleó …
Si el Papa Francesc, després d’estudiar detingudament els informes que s’han elaborat després d’anys de recerca, determina que a Medjugorje no s’apareix ni s’ha aparegut la Mare de Déu, jo m’ho creuré i seguiré essent fan d’aquest lloc perquè allà es vessa la gràcia de Déu a tones.
I si diu que sí que hi ha i/o hi han hagut aparicions marianes, m’ho creuré sense dubtarho i a més saltaré d’alegria, ballaré per casa i cantaré lloant Déu.
Per què? Perquè a més d’haver enviat els seus profetes durant segles per indicarnos el camí del Cel, va fer néixer el seu propi Fill d’una dona perquè ens resultés més fàcil conèixerlo, estimarlo i assemblarnos-hi. I 20 segles després envia a més la seva Filla, Esposa i Mare perquè ens recordi quant ens estima i què hem de fer per estar a prop d’Ell i experimentar el seu amor.
Medjugorje externament no té res, és un lloc més aviat lleig, amb un paisatge de matolls i pedres. Però allà resulta molt fàcil pregar i creure, trencar la resistència a Déu i deixarse fer, deixarse estimar.
Per què? ¿Que Déu no és a tot arreu, en totes les esglésies del món? ¿Que no diu el mateix en tots els idiomes des de fa 21 segles? Doncs sí, tot això és veritat.
Però ¿fan igual de bondat els fills quan la seva mare és a casa que quan ha sortit? i els alumnes, ¿tenen el mateix comportament quan el professor és a classe que quan hi ha un suplent? ¿És el mateix una reunió de treball amb el cap de sempre que amb el director de departament? Doncs això!
No és el mateix resar en un lloc qualsevol que ferho on hi ha la Mare de Jesús o això diuen físicament.
Sigui el que sigui, hi sigui o no, allà hi ha alguna cosa especial que no és autosuggestió ni histèria col∙lectiva. Això no hauria durat 34 anys ni en broma.
Allà es nota la presència d’una Mare. I hi han els fruits.
Llegim aquestes paraules de Crist a Mateu 7, 1620: ” Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços? Tot arbre bo dóna fruits bons, i l’arbre dolent dóna fruits dolents. Un arbre bo no pot donar fruits dolents, ni un arbre dolent, donar fruits bons. Tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. Així, doncs, pels seus fruits els coneixereu.”
I a Lluc 6,4345: “No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents; ni arbre dolent que doni fruits bons. L’arbre es coneix pels seus fruits. Perquè no es cullen figues dels cards, ni es veremen raïms de les bardisses. L’home bo treu el bé del bon tresor del seu cor; i el dolent treu el dolent del seu pervers; perquè de l’abundància del cor parla la boca”.I jo no puc deixar de parlar del que he vist, sentit i viscut a Medjugorje; tinc motius personals per creure que allà la Mare de Déu fa coses extraordinàries. Em va curar sobtadament, sense haverli demanat i sense seqüeles, d’una malaltia que em va acompanyar durant 20 anys. (Veure “Si sabessis com t’estimo …”, Ed. Beneïda Maria, owww.centromedjugorje.org/Testimonios/GuadalupeGarcía)
De veritat t’ho dic, si pots, veshi i viuho per tu mateix. Si no, busca un grup de pregària de Medjugorje o algú que t’expliqui coses d’allà.
Font: www.religionenlibertad.com
