11 de desembre de 2014
St. Damaso I, Papa
Estimada família de María!
2 de desembre de 2014
“Estimats fills, recordeu això que us dic: l’amor triomfarà! Sé que molts de vosaltres esteu perdent l’esperança perquè veieu al voltant vostre sofriment, dolor, gelosia i enveja… Tanmateix, jo sóc la vostra Mare. Sóc al Regne, però també sóc aquí amb vosaltres. El Meu Fill m’envia novament per ajudar-vos. Per tant no perdeu l’esperança, al contrari, seguiu-me, perquè el triomf del meu Cor és en el nom de Déu. El meu estimat Fill pensa en vosaltres com sempre ho ha fet: creieu-Lo i viviu-Lo! Ell és la Vida del món. Fills meus, viure el meu Fill vol dir viure l’Evangeli. Això no és fàcil. Significa amor, perdó i sacrifici. Això us purifica i obre el Regne…”
La Mare de Déu és honesta. No disfressa la vida del cristià. Viure com Jesús significa portar la creu, significa estimar, fins i tot quan aquest amor no és correspost. Significa perdonar, fins i tot quan sabem que ens poden tornar a ferir. I significa sacrifici, fins i tot quan el sacrifici no es nota o no es valora i sembla que res no canvia.
Aquest és un camí difícil; però com diu la Mare de Déu, si vivim el seu Fill serem purificats i estarem preparats per el Regne. Aquesta ruta passa pel camí estret, però és el camí del goig, perquè és el camí cap al cel.
La Caryll Houselander ens parla de com viure Jesús i de l’amor, el perdó i el sacrifici viscut per Jesús en nosaltres en forma de patiment:
La presència o l’absència de Déu es nota per l’efecte del patiment en nosaltres, especialment dels patiments petits de cada dia, aquelles debilitats que van corroint literalment els que intenten superar-les amb la seva pròpia força. Però per a aquells que romanen en Crist, és Crist qui pateix cada humiliació: per a ells no hi ha cicatrius psicològiques, la humilitat de Crist les vesteix amb la seva majestat i les corona.
No és el que es pateix, el que redimeix i cura sinó qui pateix. Una llàgrima de Crist podria redimir el món sencer: totes les llàgrimes del món que no són d’Ell no són suficients per reconfortar un nen.
El que importa no és el que patim sinó que tant si patim poc o molt, Crits pateix en nosaltres. Crist pateix qualsevol cosa que nosaltres patim. No importa si les nostres vides són petites o si les hem viscut heroicament, el que importa és que s’hagin viscut en Crist. Per tant, la manera de compartir el dolor del món i de mitigar-lo, no és altre que fomentar i cuidar el Nen Jesús en les nostres ànimes.
Perquè el Crist en nosaltres és el Nen Jesús, és en les nostres petiteses que arribem a la Creu; és en la nostra impotència que som crucificats amb Ell.
Estimar, perdonar i sacrificar-se en unió amb Crist, que viu en nosaltres, és el camí cap al Regne. I també és la manera que d’altres arribin al Regne; perquè aquest tipus de vida és intercessora, porta la gràcia a tothom. Aquesta és la manera de que l’amor guanyi!
Aquest Nadal convidem el Nen Jesús a viure en els nostres cors per tal de poder viure Jesús. Trobarem una nova força i una nova dignitat perquè tindrem la intenció d’estimar Jesús i deixar-lo viure en nosaltres. Ell estimarà en nosaltres, perdonarà en nosaltres i sacrificarà en nosaltres; i deixarem que ens guiï cap al Regne.
En Jesús, María i Josep!
Cathy Nolan
©Mary TV 2014
