FOTO: ICONA DE LA VERGE EUCARÍSTICA O MARE DEL CALZE INESGOTABLE DE DÉU, QUE ES TROBA AL MONESTIR DE VYSOTSKY, A SERPUKHOV.
“Estimats fills, per al meu cor maternal és una gran alegria venir i manifestar-me a vosaltres. És un do del meu Fill per a vosaltres i per altres que vindran.
Com a mare us convido a estimar el meu Fill per sobre de tot. Per poder-lo estimar amb tot el cor, l’heu de conèixer. El coneixereu per mitjà de la pregària. Pregueu amb el cor i els sentiments. Pregar significa pensar en el seu amor i en el seu sacrifici. Pregar significa estimar, donar, patir i oferir. Fills meus, us convido a ser apòstols de l’amor i de la pregària. Fills meus, aquest és un temps de vetlla. En aquesta vetlla us convido a l’amor, a la pregària i a la confiança.
El meu cor maternal desitja que, quan el meu Fill miri en els vostres cors, hi vegi amor i una confiança incondicional. L’amor unit dels meus apòstols viurà, vencerà i desemmascararà el mal. Fills meus, jo vaig ser el calze de l’Home-Déu, vaig ser instrument de Déu. Per això, apòstols meus, us convido a ser calzes de l’amor pur i sincer del meu Fill. Us convido a ser els instruments per mitjà dels quals, els qui no han conegut l’amor de Déu, que mai no han estimat, el puguin comprendre, acceptar i se salvin. Us en dono gràcies! “
La Mare de Déu ha beneit a tots els presents i tots els objectes religiosos. Després, tal com La Reina de la Pau desitja, els sacerdots han beneit a tots els presents i tots els objectes religiosos. I mentre la Mare de Déu marxava, la Mirjana diu que ha vist un calze.
Missatge de la Gospa a la Mirjana el 2 de novembre de 2016
El dos de novembre de l’any passat, la Gospa posava als nostres cors una paraula de benedicció materna sobre la pregària, el sacrifici i l’amor. Ens convidava a ser “el calze de l’amor pur i sincer de Jesús, Senyor nostre, el seu Fill. LA NOSTRA VIDA ES COMPLEIX EN UNA VOCACIÓ: “SER CALZE VERDADER”. Això comporta puresa i sinceritat de cor. Per ser calze, primer ens hem de deixar beneir i tot seguit ens hem de deixar consagrar. No en el continent sinó en el contingut. La nostra vida s’ha de posar sota el poder sanador i transformador de la Paraula de Jesús, pronunciada per l’Església. Només així el vi del nostre cor es consagrarà en pregària, la pregària en amor i sacrifici, el sacrifici en alegria, l’alegria en pau. Ser calze significa, en primer lloc, deixar-se transformar. No hi ha conversió sense una decisió continua i diària de voler ser abraçats per l’amor que té forma de creu. No hi cap altra manera. És la lògica de Déu. La que Ell ha abraçat per deixar-nos abraçar.
“Ser calze” també significa participar del sofriment com un amor que va redimint; com un amor que va reconeixent: com un amor que va escollint un Amor més gran. El calze no assisteix a una entrega fins a la sang. Reconeix la sang. Es taca amb la sang. No permet que la sang es perdi. Distribueix la sang. No permet que la sang es banalitzi. És el calze que recull la Sang del Senyor. El Calze permet unir el cel amb la terra. Reflexa l’amor de Déu, Pare de totes les criatures; ens uneix amb Ell i ens uneix entre nosaltres. La ideologia desuneix. Crist uneix. L’amor fins a la sang fa de l’amor veritat vertadera. Calze és unió, és sacrifici, és reconeixement, purificació, cancel·lació de deute, declaració d’una Misericòrdia que rescata la misèria en el darrer segon.
Trobo en la Gospa, la nostra Mare beneïda, un verdadera vocació de corredemptora. El calze és missió de coredempció. La Sang de Crist és la que redimeix, però si no es recull, es perd. Què és més important, la Sang o el Calze? Sabem i vivim que és la Sang. Però la Sang sense el Calze ens fa perdre Déu, convertir-lo en ideologia, difuminar-lo en filosofia, en una ètica elevada per a uns i humiliant per a d’altres. Si no hi ha Calze que reculli la Sang de nostre Senyor, només podem recollir la memòria d’un record d’amor per tots, però no d’un amor salvífic que s’actualitza en la meva vida actual, personal i comunitària. Maria és “Calze” que la fa ser “DIACONESSA” DEL SEU FILL. Ella s’encarrega de que la Litúrgia de la Passió arribi a la festa del Sepulcre buit, on hi contemplem a tot un Déu sense mortalla; que viu on hi hagi un cor que estimi i treballi per amor. Tot això es dedueix de tot el seu esser Immaculat en ordre a la seva maternitat o als mèrits del seu Fill. Es dedueix de la intercessió en el seu estat d’Assumpció Gloriosa. Es dedueix del seu dolor als peus de la Creu. No és una simple espectadora de la Passió del seu Fill. No és un simple espectadora dels dolors dels seus fills. És Instrument de custòdia, instrument de “fabricació” de l’amor salvador, instrument que poleix l’obra final, instrument que co-crea assegurant, en la humanitat, l’ordre de la recreació amorosa.
Tinc a les meves mans una CREU DE LA UNITAT, símbol de l’Univers del Moviment apostòlic Internacional de Schoenstatt. És una Creu complerta. Hi ha Jesús, el Pare, Maria. Maria és al peu de la Creu i sosté a les seves mans un calze. Ambdós es miren tot expressant la seva íntima unitat en una mateixa ofrena a Déu Pare. Crist està vinculat amb la seva Mare i amb el seu Pare.
Veient aquesta Creu i pregant les paraules de la Gospa, arribo a aquesta conclusió: l’entrega de tot el meu esser és el que forma en mi a la “petita Maria”, és el que permet que es reflecteixi Déu en mi i custodiï a Déu com un calze d’amor crucificat, d’amor sacrificat, d’amor pregat. “Ser Calze” no parla de superioritat espiritual sinó de profunditat espiritual. “Ser Calze” és el miracle més gran fins i tot que el de la creació del món. “Ser Calze” parla d’una vocació a ser autoritat en l’amor amb el mínim poder humà. El cor no és de qui el trenca sinó de qui l’arregla. Té sentit viure essent “Calze”. Anunci preciós de misericòrdia davant d’un món ferit.
Beneïda vocació que la Gospa posa a les nostres mans. Hem de servir a un Senyor que no se’ns pugui morir mai. És Jesús. L’Amor dels Amors. El Senyor dels Senyors. Després de seguir-lo en la conversió diària, ens entregarà un Calze. Si no ens posem al lloc de l’altre, mai no podrem arribar al seu cor. La Gospa, a Medjugorje, ha començat la Litúrgia cap al Sepulcre buit. Amb Crist, amb Ell i en Ell…Beneïda “Diaconessa” …
Font: www.centromedjugorje.org
