Monsenyor Pier Giacomo De Nicolò, arquebisbe titular emèrit de Martana (Itàlia) i Nunci Apostòlic emèrit de Suïssa i Liechtenstein, ha vingut a Medjugorje de peregrinació amb motiu del 35 Aniversari de les Aparicions. Nascut a Cattolica (Rimini, Itàlia) el 1929, va ser ordenat sacerdot el 12 d’abril de 1952.
El 14 d’agost de 1984 va ser nomenat Nunci Apostòlic a Costa Rica i Arquebisbe Titular de Martana. Monsenyor De Nicolo ha servit com a Nunci Apostòlic a diferents països com Síria, Suïssa i Liechtenstein. Emèrit des del 8 de setembre del 2014, té dos germans també bisbes: Mariano i Paolo De Nicolo.
“El ministeri de Nunci Apostòlic és de per vida, no com el de bisbe o arquebisbe, que en cert moment passes a ser emèrit. Tinc dos germans bisbes: un era bisbe de Rimini (Itàlia) i en l’actualitat compleix una activitat personal i privada, i l’altre, que ha deixat de servir com a Regent de la Casa Pontifícia. El 1987 vaig venir a Medjugorje per primera vegada i ara amb prou feines ho reconec. En aquells temps hi havia molt poques cases, no com ara. Vaig venir convidat per un senyor que organitzava peregrinacions. Recordo que en entrar a l’Església, sis anys després de la primera aparició, em va impressionar molt veure uns 300 sacerdots preparantse per celebrar la Santa Missa. Em va commoure molt perquè fins aleshores no havia vist mai tants sacerdots junts, ni tan sols a Lourdes i això que no era diumenge ni festiu. De ben cert aquest fet em va impactar, encara que ho vaig deixar una mica de costat amb el pas del temps. Més endavant vaig fer amistat amb persones que hi acostumaven a venir. Alguns d’ells ja no viuen, però tots eren persones de molta fe, molt arrelats a l’Església Catòlica. Molts eren laics consagrats a Déu i tots tenien clar què succeïa a Medjugorje”, declarava Mons. De Nicolo, que feia 4 anys que era Nunci Apostòlic quan va venir per primera vegada a Medjugorje.
“Estava molt sorprès i vaig declarar que les mans de Déu descansen en aquest lloc. La meva impressió va ser que aquesta era una obra de Déu. Tot i que només vaig passar un parell de nits aquí, aquestes coses calen a l’ànima molt profundament i fins i tot en el més amagat de la nostra consciència. No és que li donés moltes voltes, però la veritat és que em va commoure tota aquesta experiència. Durant els últims deu anys he tingut un contacte més intens amb Medjugorje i ara, cada vegada que vinc veig reforçada la meva convicció personal. A la Santa Missa del diumenge per als pelegrins italians, els vaig dir que sóc aquí com ells, com a pelegrí. He de dir que l’Església és sempre molt sàvia en casos com el de Medjugorje, ja que no només cal tenir en compte les aparicions de la Mare de Déu o les converses amb els vidents. És absolutament normal que l’Església actuï amb prudència en aquests casos, que esperi el millor moment per prendre una decisió, ja que serà la definitiva. Actuarà amb plena autoritat per finalitzar el procés. La meva experiència és que la Verge és aquí present i que la seva presència es percep. Aquí actua l’obra de Déu. A través de Maria, neix l’amor a Déu i als nostres germans i germanes. En això no hi ha cap dubte. He pogut constatar com l’amor de Déu actua realment en les persones. He comprovat com s’edifica l’Església de manera molt positiva. Venir a Medjugorje de tant en tant vol dir introduirse en un ambient on es respira i es percep el respirar interioritat. De fet, hem estat creats per a l’eternitat. Maria ve a aquest món en aquest moment concret en què sembla que s’està arraconant el cristianisme, en el qual les persones pateixen, la humanitat pateix. Vivim en un món que viu sense cap relació amb el que és Diví. Aquest món necessita que portem els nostres germans a la porta de la salvació. Crec que Maria, la nostra Mare, ha vingut per acostarnos a Déu. Ella ha estat sempre la Mare dels pecadors, la Mare dels que no creuen; posseeix un do misteriós per aproparse als fills i així portarlos al Seu Fill.
El món s’ha quedat sol i sembla destinat a l’autodestrucció, sense objectius ni metes. Quan l’home no té consciència d’eternitat, quan no té aquests horitzons, se sent totalment buit, especialment en l’esperança i el desig de viure. Estic convençut que aquesta és una de les raons per les quals Maria és aquí.
Veig molta gent que ve, com en la majoria dels santuaris, a relacionarse amb Maria, a demanarli que ompli les seves ànimes d’alegria, de serenitat, de pau i a rebre de Déu la força per viure una vida recta. Això és el que se sent a Medjugorje. La gent vol donar un sentit a la seva vida, una motivació per donarse als altres. Aquí he trobat una dimensió més àmplia i profunda que abans. En aquest lloc han nascut moltes bones obres. Aquest matí he pujat a la Muntanya de les Aparicions tot i que estic operat del maluc i tinc 87 anys quan ja m’havia fet a la idea de que no ho aconseguiria, però algú ha proposat de pujarme en una llitera. He percebut l’esperit de Déu. Els 35 pelegrins que m’acompanyaven m’han mostrat molt d’amor. Vaig venir per casualitat. En Marc i la seva dona també em van portar al Santuari del Diví Amor de les afores de Roma i posteriorment em van proposar de venir a Medjugorje. Aquí he estat testimoni de molts exemples meravellosos de confessions autèntiques, de persones que tenien seriosos problemes que s’han curat i han plorat de felicitat després de ser perdonats pel Sagrament de la Reconciliació. Després de molts anys han trobat una vida nova a Medjugorje. Les seves llàgrimes són de penediment i tristesa per un passat negatiu; tots desitgen canviar. Aquest és el motiu pel qual la Mare de Déu ha vingut. Creguem en Ella, confiem en Ella i seguimla, perquè Ella ens condueix a la salvació”, va declarar Mons. De Nicolo.
Font: www.centromedjugorje.org
