Marija, una de les vidents, entregà una carta pel president dels EEUU amb un missatge de la Mare de Déu sobre la pau. La carta arribà abans de la negociació amb Gorbachov.
La sorprenent història l’explica Diego Manetti al llibre Ipotesi su Medjugorje de l’editorial italiana San Paolo.
Es remunta als darrers temps de la Guerra Freda. La dècada dels vuitanta estava essent especialment convulsa i, encara que el sistema soviètic començava a mostrar petits senyals de col·lapse no es podia descartar l’inici d’un nou enfrontament armat que acabés amb l’estabilitat -que existia almenys en termes bèl·lics- després de la Segona Guerra Mundial.
La pau es veia amenaçada per les tensions creixents entre els Estats Units i l’URSS: fets com els succeïts el 1983 quan un avió caça soviètic va abatre un jumbo civil nord-coreà provocant 269 morts, representaven un continu fre a les negociacions pel desarmament nuclear.
El desig de pau de la Mare de Déu
Durant aquesta dècada, la Mare de Déu pronuncià en diverses ocasions a Medjugorje paraules que evidenciaven com n’era de fràgil i com n’estava d’amenaçada la pau mundial. “Són molts els textos que es poden contextualitzar en aquest sentit”, explica Manetti.
Un de tants, el 13 de setembre de 1983 quan la Mare de Déu diu que “és necessari anunciar al món la realitat, és a dir, la serietat dels successos futurs”.
El juliol de 1987, els EEUU i l’URSS s’havien declarat, per fi, favorables al seu acord bilateral amb l’objectiu d’eliminar de forma gradual i fins la seva totalitat els míssils nuclears d’abast mitjà a Europa i Àsia. Era “un objectiu ambiciós, però sobretot un pas concret cap al desarmament”, subratlla l’autor de Ipotesi su Medjugorje.
Un any després, el 25 d’agost de 1987, el missatge mensual de la Reina de la Pau parla clar: “Estic disposada a intercedir davant Déu per tot el que vulgueu, perquè Déu m’ha permès concedir-vos les gràcies” al·ludint clarament al seu paper de mitjancera celestial que intercedeix gràcies per a la humanitat al costat de Déu.
Una trucada del mateix president
Però la història més increïble ve a continuació. Segons Mnetti, “aquests acords de pau poden ser interpretats com una gràcia obtinguda al món precisament per la Reina de la Pau”.
Un temps abans d’aquests acords, un dels consellers de la Casa Blanca anà a Medjugorje, acollit per la vident Marija.
Aquest home havia anat en pelegrinatge de forma privada a Iugoslàvia juntament amb la seva dona per demanar la gràcia de la sanació de la seva filla afectada pel Síndrome de Down. Veient l’oportunitat providencial, la vident entregà al funcionari dels EEUU una carta on hi havia escrit el que la Mare de Déu li havia dit a les aparicions.
Poques setmanes després de la trobada, arribà una trucada a casa de la Marija: era el mateix president Reagan que admetia haver rebut la seva carta de Medjugorje en el moment just, precisament proper ja a la trobada amb Gorbachov i que fou decisiva per a l’inici del procés de desarmament i així superar les tensions entre els Estats Units i l’URSS.
La Mare de Déu i el comunisme
No és l’única relació ni l’única història que la Mare de Déu té amb la caiguda del comunisme. Una altra de tantes històries és la del 13 de maig de 1984, aniversari de les aparicions de Fàtima. Aquell dia tingué lloc, a l’arsenal rus Severomorsk situat al Mar del Nord, una explosió inexplicable. Una explosió veritablement providencial, una gràcia particular ja que l’URSS, fortament debilitada en el seu potencial bèl·lic, no tingué ja forces suficients per desencadenar un conflicte mundial, que donades les tensions d’aquell període, semblava gairebé inevitable i hauria tingut conseqüències irreparables per el món sencer.
