P. Livio: Estimats amics, tenim en directe a Marija de Medjugorje, que ens comunicarà el missatge de la Reina de la Pau d’avui dia 25 de febrer de 2022.
P. Livio: Bona tarda Marija!
Marija: Bona tarda pare Livio! Una salutació cordial a tots els oients de Ràdio Maria. Avui, com cada 25 del mes, la Mare de Déu ens ha donat el missatge següent:
“Estimats fills! Jo estic amb vosaltres i preguem junts. Fills meus, ajudeu-me amb la pregària perquè Satanàs no prevalgui. El seu poder de mort, d’odi i de por ha visitat la terra. Per això, fills meus, torneu a Déu, a la pregària, al dejuni i a la renúncia per tots aquells que són trepitjats, pobres i que no tenen veu en aquest món sense Déu. Fills meus, si no torneu a Déu i als seus manaments, no teniu futur. És per això que Ell m’ha enviat a vosaltres, per guiar-vos. Gràcies per haver respost a la meva crida!”
P. Livio: Marija, aquest missatge és el més seriós que ens ha donat la Mare de Déu fins ara.
Marija: Sí, és un missatge molt seriós perquè ens involucra tots. La Mare de Déu ens diu que preguem amb Ella perquè vol ajudar-nos i guiar-nos. Jo espero que la presència de la Mare de Déu en aquests quaranta anys sigui un signe de pau, un signe de triomf de la Reina de la Pau en aquest món on hi ha odi i mort perquè Satanàs ha visitat la Terra, com diu Ella. Aquests dies estem resant per tantes persones que se’ns han encomanat, sobretot per la gent d’Ucraïna que va venir aquí per Nadal. Recordo que un bisbe em va demanar que durant l’aparició demanés a la Mare de Déu per Ucraïna. Ella va resar davant seu en arameu. Jo no ho vaig entendre, però sé que quan la Mare de Déu resa en arameu és perquè no vol que se sàpiga el que diu, és un secret que no pot desvetllar, ho fa de cor a cor. Va pregar per aquest bisbe i segurament per tota la població d’Ucraïna. Preguem doncs, ara que ens apropem a la Quaresma, que és temps de renúncies, aprofitant perquè sigui un temps de renovació per a nosaltres amb la pregària, el dejuni i petits sacrificis com ha dit la Mare de Déu. Nosaltres vam tenir l’experiència de la guerra dels Balcans i la Mare de Déu ja ens havia dit que amb el dejuni i la pregària es poden arribar a aturar les guerres. Vull dir que hem d’augmentar les nostres oracions per tots ells, perquè ara ells tenen a sobre el poder del diable, que és molt fort. Però això ens pot succeir també a nosaltres, a les nostres famílies, traient-nos la serenitat i la pau al nostre cor. El diable s’apodera fàcilment del nostre cor i ens fa servir, i això no ho hauríem de permetre. El diable ens fa servir per al mal, per a la mort. En canvi, Déu ens fa servir per al bé, per a la santedat, perquè siguem un sol cos. La Mare de Déu sempre ens ha demanat que resem per aquells que estan allunyats, pels qui no creuen i si una part del cos pateix, pateix el cos sencer. Per això ara el meu patiment és el patiment de tot el poble d’Ucraïna i de tot el món. També pels russos, que són els seus germans, són un mateix poble i una mateixa fe. Això m’entristeix molt perquè tots tenim un Déu i seguim fent la guerra els uns contra els altres. Aquesta és la tragèdia més gran! El diable s’està servint de les persones perquè hi hagi aquesta maleïda guerra. Per això repeteixo, preguem molt perquè l’odi no prevalgui.
P. Livio: En aquests anys, he vist en diferents ocasions, especialment aquest Nadal passat, el poble ucraïnès, aquí a Medjugorje, pujant els turons, pregant, descalços, amb molta serenitat. Amb aquest coratge i aquesta fe tan grans, crec que la Mare de Déu els ajudarà.
Marija: Pare Livio, recordo una experiència que em va impressionar molt i que recordaré sempre. Una vegada va arribar un autocar de gent que venien a demanar per la unitat dels cristians. Eren ortodoxos i catòlics junts demanant per la mateixa intenció. A mig camí, l’autocar es va incendiar i es van salvar de miracle. Es van haver d’esperar un dia i mig que arribés un altre autocar, fet que va allargar el viatge a cinc dies. Quan van arribar, no tenien ni vestits i jo, juntament amb altres amics italians que eren aquí, ens vam proposar renunciar a part de la nostra roba i sabates i vam preparar bosses per donar-los. Una senyora ens va dir que era la primera vegada que posava els peus en unes sabates tan boniques de pell perquè sempre havia portat sabates de goma. Durant l’incendi de l’autocar les sabates s’havien fos i per això havia arribat a Medjugorje descalça. Hi ha tanta gent pobra! Moltes vegades, quan vénen aquí, m’avergonyeixo perquè em sento rica i veig que ells, en la seva pobresa, són rics perquè tenen Déu, tenen la pregària i això és el més bonic. Estaven plens d’entusiasme, disposats a sacrificar-se durant la nit per pujar al Krizevac, sempre en oració. Jo espero, com tu dius pare Livio, que el Senyor escolti la seva pregària i els doni la pau com més aviat millor.
P. Livio: Marija, aquest missatge té passatges nous que hi trobo per primera vegada. Per exemple, quan diu que Satanàs ha visitat la Terra amb el seu poder d’odi i de por. Quin sentit té aquesta expressió tan forta? És com dir que s’ha alliberat de les cadenes. Sembla, com va dir la Mare de Déu al missatge del 25 març del 2020, que Satanàs estigui regnant.
Marija: Sí, de fet, la Mare de Déu diu que resem amb Ella, que l’ajudem amb la pregària. Com el proverbi que diu: “La unió fa la força”. Precisament en aquest moment hem d’estar units amb Déu i amb la Mare de Déu i demanar aquesta gràcia perquè Satanàs no prevalgui amb el seu poder de mort, odi i por. Cada vegada veiem més persones que s’allunyen de Déu i dels seus Manaments. Jesús ens ha portat la pau i la joia. Ell ens convida contínuament a l’amor fratern, ens diu que estimem els nostres enemics i que preguem per ells. Per tant, preguem ara, no només pels que han estat atacats, sinó també pels que ataquen. A més, jo crec que segurament són pocs els que deuen haver anat convençuts a aquesta guerra. La guerra no és bona, no és prosperitat. La guerra només provoca danys.
P. Livio: Marija, crec que també és la primera vegada que la Mare de Déu diu: “per tots aquells que són trepitjats,”, és la primera vegada que fa servir aquesta paraula. I afegeix: “són pobres i no tenen veu en aquest món sense Déu”. És a dir, que té una mirada a aquest món sense Déu on hi ha multitud de persones que, com diu el papa Francesc, són rebutjades i marginades. Nosaltres, en canvi, de vegades no ens n’adonem, no tenim la mirada neta per veure tot això.
Marija: La Mare de Déu no es refereix només a Ucraïna, sinó al món sencer, quan parla de la gent trepitjada i pobra que no té veu en aquest món. Crec que aquestes persones que ara estan sota els bombardejos, no tenen veu, perquè ells volen casa seva. De fet, molta gent m’ha enviat missatges i m’agradaria dir-los que fugin, però allà hi tenen casa seva, aquella és la seva terra i ells volen quedar-s’hi, però en pau. Recordo que quan passava al nostre país, poques persones de Medjugorje van fugir perquè volien romandre a casa seva, preferien morir-hi. Malauradament, en una guerra no es respecta ni els nens ni els ancians, ni els joves, ni qui és amic o no ho és. És a dir, es dispara i quan les bombes cauen no es fa cap discriminació.
P. Livio: La Mare de Déu ha fet servir moltes vegades aquesta expressió: “Esteu construint un món sense Déu”, què vol dir? Que són els líders internacionals els qui compten o que és el món el que s’ha tornat ateu?
Marija: Jo crec que és el poder en general, perquè l’home vol posar-se al lloc de Déu i se sent Déu. La vida és bonica perquè ens ensenya que quan envellim hem de pensar a preparar-nos per a la mort. Però la gent que no té problemes, que no pateix malalties, -la malaltia sovint ens apropa a Déu-, pensen que no moriran mai. Aquest és el problema! Hauríem de fer com un sant, de qui ara no recordo el nom, que deia que a sota el seu llit hi tenia un fèretre per recordar que tenia la mort a prop. També em sembla recordar que els benedictins tenien el costum de trucar a la porta dels altres germans de la congregació per dir-los: “Recorda’t germà que has de morir”. La vida és un do i l’hem d’aprofitar per fer el bé.
P. Livio: Marija, ara et vull fer una pregunta sobre una cosa que m’ha fet molta alegria, i segurament també n’ha fet a molta altra gent: és la jornada de dejuni i pregària que el Papa ha proposat per al dia 2 de març, dimecres de cendra, inici de la Quaresma, i la invocació que el Papa ha fet de la Reina de la Pau demanant-li de preservar-nos de la bogeria de la guerra. Ha estat una invocació que m’ha tocat molt i penso que la Mare de Déu s’haurà alegrat molt de sentir el Sant Pare dir això.
Marija: Sí, tenim necessitat de pau. Gràcies a Déu, el Sant Pare ha demanat la intercessió de la Mare de Déu de la Pau. Intensifiquem doncs la nostra pregària ara que serem a la Quaresma, un temps de renúncies, de dejuni… En aquest temps de gràcia, estem convidats de forma molt especial per la Mare de Déu a viure intensament aquest temps amb la pregària. La Verge ens va dir, al nostre grup de pregària, que aquest temps havia de ser entès així. Recordo les oracions de santa Brígida, el Via Crucis, el Rosari, oir missa cada dia i fer alguna cosa especial, i a poc a poc tot això es torna costum i part de la nostra vida. Això, com diu la Mare de Déu, ho hem de fer per tots aquells que són trepitjats, pobres i no tenen veu en aquest món.
P. Livio: Hem de fer un camí de conversió, de renúncia al pecat, preparar la Pasqua amb la confessió i sobretot oració i dejuni com en els primers temps, ja que la Mare de Déu una vegada va dir: “Torneu al fervor del principi amb la pregària i el dejuni”.
Marija: Exactament, i no només com en els primers temps, sinó que hem d’intentar millorar sempre. Si li donem el nostre temps a Déu, Ell es dóna encara més i es fa un amb nosaltres, camina amb nosaltres. Crec que aquest moment és una oportunitat per tornar a Déu i als seus Manaments, tal com ens demana la Mare de Déu. El desordre és el caos. Déu ens ha donat l’ordre i si respectem aquest ordre, sentim alegria al cor. Jo no crec que hi hagi ningú que faci la guerra amb alegria, ja que la mort i la destrucció no produeixen alegria.
P. Livio: La Mare de Déu ens ho adverteix gairebé a cada missatge, però sembla que encara no ho hem entès. Per això ens diu que si no tornem a Déu i als seus Manaments, no tenim futur. Què vol dir això?
Marija: La Mare de Déu és amb nosaltres, tal com ens ha dit i nosaltres li agraïm a Déu. Ella ha dit que Déu l’ha enviat entre nosaltres per guiar-nos i sempre ens repeteix que sense Déu no tenim ni futur ni vida eterna. Per això, les persones que tenen odi al cor no tenen futur, però les persones que són constructores de pau i preguen tenen futur, perquè la Mare de Déu és amb elles. Per tot això, siguem agraïts al bon Déu que ens ha enviat la Mare de Déu que ens guia en aquests temps difícils.
P. Livio: I a més, tal com vas dir una vegada, la Mare de Déu és la dona que ve del futur.
Marija: Exactament. La Mare de Déu no és només la nostra mare, la nostra guia, la nostra inspiradora; també és la mare que plora per cadascun de nosaltres i ens dóna forces a cadascun de nosaltres.
P. Livio: Marija, el missatge d’avui em fa pensar en com estava la Mare de Déu quan donava el missatge.
Marija: La Mare de Déu estava seriosa i jo també estava una mica trista veient-la així, però després, en el meu cor ha prevalgut l’esperança i l’alegria ja que la Mare de Déu està amb nosaltres i no ens abandona ni ens abandonarà.
P. Livio: Però el final del missatge és bonic. Tot i que nosaltres ho donem per fet, la Mare de Déu ens ho diu com si fos la primera vegada: “Gràcies per haver respost a la meva crida.” També això ens anima molt.
Marija: Sí, ens anima molt, ens alegra i alhora és una invitació. La Mare de Déu ha dit que ens necessita i nosaltres ens sentim honrats de poder dir que som fills seus. Sí, és cert que som pecadors com diu el cant, però també som fills seus. Per això vull convidar tothom a abraçar el missatge de la Mare de Déu, a agenollar-nos i pregar perquè el Senyor escolti la nostra pregària per la pau, no només per Ucraïna, sinó per totes les parts del món on hi ha guerra.
P. Livio: Marija, si t’he de dir la veritat, el que més m’ha tocat d’aquest missatge és que la Mare de Déu ens diu que vol que estiguem amb Ella. Primer ens diu: “Jo estic amb vosaltres”, després ens diu: “Preguem junts”, i també ens diu: “Ajudeu-me amb la pregària”. És a dir, ens involucra a estar amb Ella, no ens deixa sols i ens convida a treballar amb Ella. Jo trobo que l’obertura del missatge és preciosa.
Marija: Sí que és preciosa. Aquesta és la gràcia que hem rebut que, com diu la Verge, Déu li ha permès d’estar entre nosaltres.
P. Livio: Gràcies Marija, veig que tu també has patit amb aquest missatge, però com tu bé dius, al final el més important és que la Mare de Déu estigui amb nosaltres. Sabem que la força de Satanàs és falsa, en canvi, la de Maria és una omnipotència d’amor i això ens ha de donar confiança.
Marija: Sí, som conscients que el mal existeix, però no prevaldrà. Nosaltres som instruments i com a tals, esperem ser instruments de pau amb les nostres pregàries, amb les nostres accions i amb la nostra vida.
P. Livio: Gràcies una altra vegada Marija, per aquest testimoni tan bonic. Cert que veient la Mare de Déu preocupada, també ens hem preocupat nosaltres i tu també t’has preocupat, però al final, la pau preval al cor.
Marija: Sí, estem preocupats perquè quan una part del cos pateix, pateix tot el cos. Així doncs, quan els germans pateixen, volem dir-los que estem amb ells i que preguem per ells.
P. Livio: Sí Marija. I ara acabem amb la pregària.
