En nombrosos Missatges, la Reina de la Pau ens convida a examinar els nostres pensaments i les nostres converses, ja que tenen un poder que supera tot el que ens puguem imaginar, tal com ho demostren la neurociència i diversos estudis que se’n fan.
Els nostres pensaments i converses s’han de convertir diàriament amb l’ajuda de la pregària. En aquest sentit hem d’entrar a l’escola de Maria, perquè Ella ens ensenyi a fer dels nostres pensaments i converses un encens de perfum agradable en la presència de l’Altíssim.
El 25 de gener de 1993, la Gospa ens demanava: “Que l’odi i la gelosia desapareguin de les vostres vides i dels vostres pensaments i que només hi habiti l’amor a Déu i al pròxim.”
També em sembla molt aclaridor el Missatge de 25 de febrer de 1993: “Estimats fills! Avui us beneeixo tots amb la meva benedicció maternal i us convido tots a la conversió. Desitjo que cadascú de vosaltres es decideixi per un canvi de vida i que cadascú de vosaltres treballi més a l’Església, no amb paraules i pensaments sinó amb l’exemple, per tal que les vostres vides puguin ser testimoni joiós per a Jesús. No podeu dir que esteu convertits perquè la vostra vida ha de ser una conversió diària…”
Tingues present que els teus pensaments i les teves converses tenen poder i poden ser:
• Com les abelles, que busquen les flors per posar-s’hi i fan servir la seva capacitat productiva per fer la mel. O com les mosques, que només veuen les escombraries, s’hi posen i porten microbis d’un cantó a l’altre.
• Com les abelles, que pol·linitzen i fecunden moltes plantes i les ajuden a florir. O com un colom, que vola d’un galliner a l’altre i porta polls i malalties d’aquí cap allà.
• Com les sogues, que serveixen per amarrar els vaixells en un port segur perquè no vagin a la deriva i naufraguin. Però també poden enredar realment els pensaments, les converses i les relacions humanes.
• Com la llum, que pot guiar els passos dels que s’han perdut en la nit. O com la foscor, que no guia ningú i amb el temps desorienta tothom.
• Com les ulleres que tenen els vidres nets i ens permeten veure amb nitidesa i apreciar tots els signes d’esperança que hi ha a cada lloc. O com les ulleres amb els vidres bruts, que distorsionen tot el que es mira i projecten una ombra de dubte en totes les realitats.
• Como el metge bo, que sana, serena i enforteix els seus pacients. O com el metge dolent, que no tan sols no cura la malaltia sinó que fins pot arribar a matar els seus pacients.
• Com un misto, que pot encendre un foc per donar escalfor i cuinar els aliments. Però també pot encendre una casa, una parròquia o un bosc.
Recorda que:
• Al llarg de la història, els pensaments i converses positius foren l’origen de la construcció de grans ciutats i comunitats cristianes. I que pensaments i converses negatius foren, en canvi, el principi de la seva destrucció.
• En la teva ment i en el teu cor hi pot regnar la llum o la foscor. La veritat o l’error. El bé veritable o el bé en aparença.
• Has d’estar atent ja que els teus pensaments negatius vers els altres, primer t’entristeixen a tu i fins i tot et poden emmalaltir, i després poden entristir i emmalaltir els qui t’envolten.
• No n’hi ha prou amb resar el Rosari i combregar. Cal canviar de mentalitat perquè els teus pensaments s’assemblin cada dia més a la manera de pensar de Jesús.
• Moltes maneres de pensar, de veure la vida, les diferents situacions… s’han après en el context familiar durant la infantesa i l’adolescència. De pares criticaires i gemegaires, n’acostumen a sortir fills amb les mateixes actituds, que qualsevol contratemps els desanima i abandonen. De pares optimistes i elogiosos en surten fills capacitats per superar tots els obstacles.
• Els teus pensaments i els teus comentaris negatius sempre tindran conseqüències tristes, tot i que sembli que ningú els escolti. I les teves paraules positives i d’elogi també tindran resultats inimaginables, ja que són ones expansives de benedicció, que portaran llum a molts cors.
• Els teus silencis poden ser de benedicció, i les teves converses –que haurien de ser benedicció- a través de les queixes es poden transformar en instrument del diable i en paraules de maledicció.
• De tu depèn, cada dia i en cada ocasió, decidir què tries.
• Si has de descarregar les teves queixes amb algú, fes-ho amb el Senyor. Ell et donarà la llum que necessites.
• En la mà estesa de la Reina de la Pau, posa els teus pensaments i sentiments tòxics de queixa i entrega-li les converses que sota una falsa aparença de virtut estiguis temptat a tenir. Llavors notaràs com, -amb la intercessió de la Reina de la Pau-, aquests pensaments i paraules es transformen en pregària fructuosa, perquè la pau de Déu tornarà a la teva ànima i permetràs que Déu vessi sobre teu totes les benediccions que té pensades per allò que abans t’inquietava.
• Acabo amb una història que una vegada vaig escoltar:
“Durant la celebració d’una Missa, dues dones van entrar al temple.
En acabar la celebració, l’una va pensar que havia estat perdent el temps i els va dir a les seves amigues: el cor desafinava, el sermó ha set llarg i avorrit, a l’hora de la pau se sent la hipocresia de la gent…
En canvi l’altra dona va pensar que els cants del cor li feien pensar en el cel, a l’homilia semblava que el sacerdot li parlés directament a ella i en la salutació de la pau sentia molt d’amor.“
Una mateixa realitat vista amb dues mirades diferents. A quina d’elles s’assembla la teva?
“Estimats fills! Avui us convido tots a decidir-vos per la santedat. Que per a vosaltres, fillets, la santedat estigui sempre al primer lloc en els vostres pensaments, en qualsevol situació, a la feia i en les vostres paraules.”
Del Missatge del 25 d’agost de 2001
Pare Gustavo Jamut, o.m.v.
Font: www.centromedjugorje.org
