El 4 de febrer de 2016, el seleccionador de l’equip nacional de handbol croata, Zeljko Babic, l’equip del qual va guanyar la medalla de bronze en el recent campionat d’Europa celebrat a Polònia, va venir a Medjugorje per agrair a la Mare de Déu tots els dons rebuts. Es va trobar amb el P. Marinko Sakota, mossèn de Medjugorje, i va concedir una entrevista a l’emissora Radio “Mir” Medjugorje.
Babic va compartir les experiències viscudes a Medjugorje i va destacar la importància de la fe i el lloc que la Mare de Déu ocupa en la seva vida: “Vinc a Medjugorje des de 1997 i una vegada vaig rebre un do immens: el del perdó. Des de llavors vaig començar a acostar-me més a la Mare de Déu i la meva vida va començar a canviar gradualment. Sempre marxava de Medjugorje amb una alegria especial al cor. Sento la necessitat de donar les gràcies a la Mare de Déu per tot el que ha fet per mi, independentment de les victòries o les derrotes. Hagués vingut a Medjugorje encara que no haguéssim guanyat la final”, declarava Babic.
Va recomanar als oients que resessin el Rosari, assistissin a la Santa Missa i es confessessin amb regularitat. Com a anècdota, recordem que ell va ser el primer entrenador que va parlar en públic sobre Medjugorje en la seva primera entrevista després d’aquell partit tan important contra Polònia. Va declarar que la victòria havia estat un miracle de Medjugorje i en va donar les gràcies a Jesús. Fou tot un testimoni públic de la seva fe: “Només vaig compartir el que portava al cor. Intento viure els missatges de la Mare de Déu tant com puc: de fet, no hauria de ser tan extraordinari. Nosaltres, els croates, sempre hem pregat a la Mare de Déu i l’hem estimat molt. La Verge Maria està al meu cor i m’ajuda. No fou la meva intenció destacar especialment aquest fet, però en aquell moment vaig sentir que ho havia de manifestar en públic. Sempre que vinc a Medjugorje sento el gran amor de Déu, tinc la possibilitat d’anar a confessar, de buscar l’ajuda de la Gospa i de Jesús i de ser una mica millor.”
Babic també va parlar del Campionat Europeu de Handbol: “Polònia va ser una gran experiència, tant per a mi com per als meus jugadors. Els jugadors joves van demostrar unes qualitats esplèndides. Van demostrar el seu amor pel poble croata i per la seva gent. Endur-nos la medalla de bronze fou un gran premi i un gran estímul per a tots nosaltres, independentment de qui jugava o qui entrenava l’equip. L’equip va agafar confiança i va comprovar que gràcies a la feina ben feta i a la renúncia es pot aconseguir un impossible. Sempre he dit que aconseguir la medalla és quelcom sobrenatural, és un miracle de Déu. No sé ni puc explicar perquè se’ns va concedir jugar així, ni sé si es tornarà a repetir. Tampoc no ho puc ni ho vull pensar. Jo, com tots els altres, sóc testimoni de que tot allò fou un miracle.”
Babic va afegir que els jugadors es van confessar abans del Campionat d’Europa i van rebre la benedicció abans de viatjar a Polònia.
