Gràcies a tots, avui sóc feliç de poder donar testimoni de la meva resurrecció; avui sé que fa temps que estava mort i ara estic viu, sé que crec, que he vist com la misericòrdia de Déu ha tocat la meva vida i que allò que ha dit el Pare és cert, he retrobat la meva vocació aquí a Medjugorje.
Realment el Senyor em cridà fa temps però jo li vaig dir que no. Cada cop que a la Santa Missa escoltava l’Evangeli del “jove ric” notava la mirada del Senyor a la meva vida, però no ho volia acceptar, no ho volia veure, no ho volia viure i la tristesa augmentava al meu cor. Tenia por de dir sí a Jesús, i aquella era la meva droga, el meu esclavatge, la meva tristesa i ho vaig encomanar a la Mare de Déu. És cert, tenia una feina que em donava moltes satisfaccions econòmiques, però en aquella vida hi ha moltes debilitats, molta ambigüitat i sobretot moltes caretes; la feina, els diners, les ambicions,…, molta falsedat i molta escombraria…. Fins que la Mare de Déu em cridà a Medjugorje, i aquí tingué lloc la trobada amb els pobres!, la trobada amb la Comunitat del Cenacle! Llavors vaig entendre que el veritable pobre era jo! M’impressionà la seva valentia en ser sincers amb si mateixos; els testimonis que vaig escoltar em tocaren el cor; ells tenien la valentia de dir la veritat sobre ells mateixos davant de tothom; jo sortia d’aquells testimonis pensant: per què tu no ets capaç de dir-te aquesta veritat? Segurament la raó era perquè li havia dit que no a Jesús, perquè havia dit no a la llum, i la meva vida caminava en les tenebres.
Un dia, just després d’un testimoni, em vaig trobar amb la mirada de la Mare Elvira. Em mirà i em preguntà: Tu qui ets? Jo li vaig dir: “Sóc un dentista…”, “…però no m’interessa què fas! Qui ets tu? I en aquell moment em va caure la màscara! “Sóc en Massimo, un pobre que vol entrar a l’escola dels pobres i aprendre a estimar! Perquè el que he descobert a la Comunitat és que era molt, molt egoista; només pensava en mi, jo era realment “el centre del món” i aquella era la meva droga, fins i tot encara més bruta que la por”. Llavors en algun moment nasqué al meu cor el desig de donar finalment aquell pas en la veritat: “Ven-ho tot, ven-ho tot i dóna-ho als pobres i després segueix-me!”.
Llavors vaig començar fent un any d’experiència a la Comunitat com a dentista. Quan s’estava acabant l’any, vaig tornar a trobar la Mare Elvira, qui em preguntà: “Què vols fer?”. Llavors vaig entendre que necessitava la Comunitat, que necessitava que Jesús em curés les ferides del passat. Vaig anar a casa i em vaig acomiadar dels meus pares, a qui estic agraït pel do de la fe, però en aquell moment necessitava començar un camí nou, un camí més profund, més veritable, que finalment donés sentit ple a la meva vida.
Llavors vaig agafar tots els meus estalvis que tenia de la meva feina de dentista, els vaig posar en un sobre i els vaig portar a la Mare Elvira. Quan va veure els diners, es commogué, va plorar i em digué: “Massimo: t’has tret les teves falses aparences del damunt, t’has alliberat de les caretes del passat! Els diners no m’interessen, millor que els donis als teus pares…, m’interessaves tu i la teva vida lliures del mal, lliures de l’egoisme, lliures de la falsedat del món”. I així vaig començar el meu camí, i puc testimoniar que de veritat sento al meu cor l’alegria d’aquell “donar-ho tot a Jesús”; com diu la Mare Elvira, quan l’egoisme torna, sents al cor la necessitat de confessar-te, ja que aquell “tot” que li vaig donar a Jesús de veritat, de cor, un dia, corro el risc de perdre’l, de tornar a caure, de fer marxa enrere i de cercar alguna cosa del passat. Això encara avui em fa mal moltes vegades, però és precís perquè també nosaltres els sacerdots sentim la necessitat de confessar-nos, d’anar a un germà per lliurar a Jesús aquell pes que a vegades oprimeix el nostre cor. Llavors torna l’alegria i podem cantar a tothom que la misericòrdia del Senyor envers nosaltres és realment gran! També jo vull cridar a tothom que la Seva misericòrdia ha estat enorme amb mi: Jesús t’estimo! Jesús t’estimo! Jesús t’estimo!
Gràcies.
Comunitat Cenacle, Don Massimo
https://medjugorjetuttiigiorni.blogspot.it/2014/05/ho-ritrovato-la-mia-vocazione-qui.html
