EL PARE CIRIL CUS ÉS UN ASSIDU A MEDJUGORJE I GRÀCIES AL SEU TESTIMONI AJUDA A MOLTS JOVES AMB FERIDES FONDES
La vida del pare Ciril Cus no va ser fàcil. Des de petit va patir a la seva pròpia pell el patiment i la injustícia, fets que el van marcar mentre anava creixent, fins que un dia, després d’un viatge a Medjugorje on hi va anar per pura curiositat, va aconseguir trobar la pau que mai abans viscuda.Això el va dur a perdonar, després a estimar i més tard a la vocació de sacerdot.
El Ciril va néixer en un poblet de l’actual Eslovènia. Pertanyia a una família catòlica, eren quatre germans, tot i que el germà gran va morir de petit. Va créixer en una casa de pagès i per bé que passaven penúries, mai no els va faltar de res.
Però la vida de la família va canviar quan el seu pare, que era paleta, va caure des d’una alçada de 16 metres. No va morir però va estar en coma més d’un mes. Quan es va despertar ja no era el mateix, va començar a beure fins a convertir-se en un alcohòlic.
Les pallisses constants del seu pare
Al mateix temps, el Ciril va començar a rebre les primeres pallisses del seu pare. Tal com ho recull l’Aleteia i La Nuova Bussola Quotidiana, el qui ara és sacerdot explica que “quan tenia 10 anys havia de portar casquet, fins i tot a ple estiu, perquè la gent no em veiés les ferides”: li havia obert el cap en diverses ocasions.
La freqüència de les pallisses era tan gran que el Ciril s’escapava per la finestra i se n’anava a dormir a l’estable, on tenia terribles malsons cada nit. La situació que vivia li va fer plantejar fins i tot el suïcidi,però explica que “quelcom el va aturar”.
La vida tan dura que tenia també va afectar el seu aprenentatge i es posà a treballar al camp. Als 14 anys volia marxar de casa perquè “em pegaven moltes vegades, tot el que feia estava malament i tenia por del meu pare”.
Dormint entre rates
Aquest jove eslovè va aconseguir acabar l’escola secundària i va trobar feina a la ciutat. Així és com va aconseguir escapar del seu pare. Treballava en una taberna, però allà tampoc no va ser fàcil, dormia entre les rates.
Per intentar apaivagar la ira que portava a dins, va començar a practicar el karate i el kickboxing, fins i a convertir-se en campió nacional d’aquesta darrera disciplina.
La fe ja no significava res per a ell. Tot i venir d’una família catòlica, el jove Ciril havia abandonat l’Església. Però així com amb aquests esports va poder descarregar la seva fúria, també va trobar tranquil·litat a la biblioteca.
El seu viatge a Medjugorje
Un dia va topar amb una Bíblia i va començar a llegir la Sagrada Escriptura. Llavors es va assabentar de l’existència de les aparicions suposades de la Mare de Déu a Medjugorje. Mogut només per la simple curiositat, va decidir anar-hi. En aquell santuari hi va fer una bona confessió. Tot i així, aparentment no li va passar res més.
Ja de tornada va començar a experimentar una pau que fins llavors no havia tingut. A més, un dels peregrins que va conèixer a Medjugorje el va convidar a un grup de pregària d’espiritualitat carismàtica. “Tothom tenia les mans aixecades enlaire, vaig pensar que estaven drogats, no eren normals”, recorda el sacerdot, que explica que en aquell moment “no estava acostumat a allò”.
El res diari del Rosari
En veure aquella escena va decidir no tornar-hi mai més, però la insistència del peregrí que havia conegut l’hi va fer tornar per segona vegada. En aquella segona trobada va escoltar un dona parlar sobre el perdó cap al seu espòs, després que ell l’agredís. “Per primera vegada a la meva vida em vaig adonar de quin era el meu pitjor problema”.
Així va començar a assistir a aquest grup carismàtic. Quan pregaven per ell, plorava com un nen i notava que les ferides se li anaven curant a poc a poc. El sacerdot que els assistia li va recomanar el res diari del Rosari com una forma de rebre la gràcia del perdó.
EL PADRE CIRIL CONFESSANT A MEDJUGORJE
El Ciril Cus se’n va fiar perquè “volia que Déu canviés la meva vida. No veia cap altra possibilitat”, assegura. Va començar a resar el Rosari agenollat a sota la creu.
Al cap d’un any va comprendre que era el moment d’anar a veure el seu pare. Explica que “li vaig encaixar la mà”, però no va canviar res en la seva relació. Això va provocar que aquest jove tornés a entrar en una crisi.
“Et mataré com a un porc!”
Però en comptes de desanimar-se, es va abraçar encara més a Déui va començar a resar dos Rosaris al dia. Al cap d’un any i mig vacomprendre que el que havia de fer era perdonar el seu pare i dir-li que l’estimava.Però no tenia forces per fer-ho.
Finalment es va animar i va anar a trobar el seu pare, però l’home el va rebre amb un ganivet a la mà: “Et mataré com a un porc!”, li va dir. El Ciril va marxar corrent.
Durant els mesos següentsva afegir un altre Rosari al dia. Ja n’eren tres. Veié clar que no només havia de parlar amb ell sinó que a més l’havia d’abraçar. Era urgent perquè degut al seu nivell d’alcoholisme, els metges no li donaven més d’un mes de vida.
L’abraçada desitjada
“Vaig anar a trobar el meu pare quan tornava del bosc. Sempre havia tingut por però en aquell moment sentia pau. Li vaig agafar la mà, el vaig mirar als ulls i li vaig dir que el perdonava i que ho sentia molt, que l’estimava. Vaig posar el seu cap a prop del meu cor. Era la primera vegada a la meva vida que abraçava el meu pare”, afirma.
A partir d’aquell moment, l’home va deixar de beure. “Per primera vegada vaig veure a la meva mare als braços del meu pare. Vam plorar d’alegria i ens va dir que ens estimava”, afegeix. A més, a pesar del pronòstic mèdic, el seu pare va viure encara 16 anys més, reparant, dia a dia tot el mal que havia fet en el passat.
“L’experiència del perdó és tan poderosa que porta felicitat, la trobada amb Déu és més forta que tot l’odi, la desgràcia o el patiment”.
El Ciril fou un instrument de Déu per mostrar al seu pare la Seva misericòrdia. Al mateix temps, aquest jove va sentir una crida i avui és un sacerdot que predica que “si no perdonem, evitem que la benedicció de Déu entri a les nostres vides i Déu no pot obrar en nosaltres”.
Publicat originàriament a Cari Filii News
