Mons. Franjo Komarica, bisbe de Banja Luka, ha concedit una extensa entrevista a l’agència de publicitat turca “Anadolija”. Durant l’entrevista s’ha aturat a Medjugorje, fenomen que ha qualificat de indubtable.
No només a Bòsnia Hercegovina i a Europa, sinó al món sencer, se sap que Medjugorje existeix “de fet” com un fenomen en l’àmbit del món cristià, i que la gent hi va per motius diversos. És més: segons les dades disponibles, els cristians –i també els no cristians- hi van a cercar la pau d’esperit, però sobretot a trobar un sentit a les seves vides.
«Sabent que vinc de Bòsnia Hercegovina, sovint quan viatjo pel món em pregunten sobre Medjugorje. Molta gent coneix Medjugorje i em comenta que quan han estat allà han viscut quelcom molt concret que després s’ha convertit en la seva futura vida espiritual i en la seva vida de compromís social al lloc on resideixen. Això és un fet. No sóc un profeta però sóc el bisbe més vell de Bòsnia Hercegovina; i havent tingut la possibilitat, per encàrrec oficial, de seguir directament el fenomen de Medjugorje, no he dubtat mai del fet que, independentment de la veracitat o no de les aparicions –és a dir, de les declaracions dels vidents-, hi ha una realitat sobrenatural que parla no només a molts cors i a moltes ànimes, sinó també a desenes de milers de persones de tots els nivells culturals i professionals: des d’esportistes a cantants, des d’enginyers a polítics, des d’agricultors a residents de la ciutat, des de treballadors capacitats a metges.
Des d’un punt de vista sociològic, això ja seria d’entrada un fenomen per valorar més a fons i treure’n algunes conclusions; és més, jo diria que només serveix per a l’home contemporani, que cada vegada es troba més distanciat de si mateix i del lloc que ocupa en aquest món, que dubta i sap què fer amb la seva vida. A la Sagrada Escriptura hi ha una frase molt significativa: “pels seus fruits els reconeixereu”. Nosaltres podem reconèixer, a través dels fruits que aportem, com som de creïbles en la mesura que passem de les paraules als fets. Un dels apòstols de Jesús diu que la fe sense obres és una fe morta.
Anar a Medjugorje li serveix a la gent, no només per a la seva vida espiritual sinó també en general, en els seus esforços encaminats a millorar l’entorn en el que viuen. Diu la Komarica:
«Això no podria passar sense una intervenció de Déu, o diguem-n’hi com vulguem. Per això, des que vaig entrar a la història de Medjugorje, sempre he estat convençut que aquest fenomen persistirà i aquest serà un lloc de peregrinació per a tots aquells que saben què vol dir una peregrinació, ja que es veuen obligats a viatjar fins allà perquè alguna cosa els crida en el seu interior. Ho confirma el nombre de persones que van a Medjugorje des de tots els racons del món, que estalvien per poder passar uns quants dies en silenci i poder-se confessar. A través del sagrament de la Reconciliació, la persona es posa davant de Déu i Ell li cura l’ànima perquè pugui escoltar la veu de la pròpia consciència i el consol que li dóna el ministre de Déu: “Oh! Home, Déu t’estima, el Cel t’estima! Tu no has estat creat per sobreviure, és a dir, només per existir aquí i ara, sinó que has estat creat per aquell futur que Jesús Ressuscitat et té preparat”. Per això necessitem aquest oasis a tot arreu».
«Penso –diu– que no apreciem prou el fet que això hagi passat justament a Bòsnia Hercegovina. Després d’aquesta iniciativa de la Santa Seu –que jo personalment esperava des de feia molt temps que es posés en marxa, i que de totes maneres s’havia de posar en marxa- espero certament que el Papa també reaccioni de forma adequada».
«Aquí es tracta, primer de tot, de fer un diagnòstic de la praxis pastoral del lloc, és a dir, la manera com se celebra la fe en les accions litúrgiques prescrites per el Dret de l’Església, i el ressò que se’n deriva. Certament, fins i tot el Papa hauria d’emetre directrius apropiades per al futur de Medjugorje, tot basant-se en les declaracions dels testimonis».
Font:https://www.facebook.com/radiomaria/posts/1394260287278584:0
