El diumenge 20 de febrer de 2022 va ser un dia de gran celebració a Vil·la Gospa, perquè vam rebre el gran regal de ser visitats pel bisbe auxiliar de Barcelona, Monsenyor Sergi Gordo, que abans de beneir la preciosa imatge de La nostra Mare María, Reina de la Pau, es va dirigir a tots nosaltres.
El bisbe Sergi va començar transmetent les felicitacions del Cardenal Omella i del bisbe Xavier, i també va tenir un record especial per al bisbe Toni Vadell:
“El primer que us vull transmetre és la felicitació del senyor cardenal, Sr. Joan Josep Omella, l’arquebisbe de la nostra arxidiòcesi de Barcelona, que va dirigida a tots els que sou aquí, i als qui no hi han pogut assistir però estan units en l’oració, tant si sou de l’arxidiòcesi com si veniu de moltes altres diòcesis pròximes; formem la família dels fills i filles de Déu, i això és l’important. Ens felicita.
També us felicita i us estima el bisbe Xavier. Nosaltres compartim una fraternitat episcopal, resem junts, compartim els àpats quan no som fora, i comentem l’agenda episcopal que tenim cadascun. Això ens fa resar per tots els nostres compromisos pastorals. Per tant, allà on és l’un, també hi ha l’altre. Sentiu-vos doncs molt acompanyats pels vostres pastors.
Fa una setmana ens va deixar el bisbe Toni. Ahir va fer una setmana de la seva mort, però també sentim que ara ens beneeix, ens ajuda i ens dona el seu suport des del cel. Ell sempre ens insistia que hem de viure enamorats del Senyor”.
Tot seguit Monsenyor Sergi ens va parlar de l’Amor de Déu, fent referència al nom de l’Associació, i ens va transmetre paraules que ens infonen coratge:
“Avui arribem aquí, a Vil·la Gospa, i veig a l’entrada que posa “Casa d’Amor de Déu”, és la “Associació Amor de Déu”. Déu té nom de misericòrdia, Déu és Amor. “Deus caritas est” diem en llatí. És la gran encíclica del Papa emèrit Benet XVI. És l’essència de Déu: ser Amor. I nosaltres hem de ser també rostre i testimoniatge, -testimonis-, d’aquest amor fins a l’extrem, com ens ha ensenyat Jesús, que és el Verb de Déu, l’Amor de Déu encarnat, i que ha viscut ja aquest amor des del si de María. L’ha viscut en tota la seva vida oculta, i després ens ho ha transmès, ens ha revelat que Déu ens estima, que Déu t’estima, que Déu et vol.
I quan resem el rosari, (mentre ens heu esperat sé que l’heu estat resant amb tota devoció), sabem que María ens dona molt amor com a mare, i María ens acosta al seu Fill, perquè meditem la vida, passió, mort i resurrecció del Senyor. Per què? Perquè nosaltres també siguem el seu rostre davant els altres. Quantes històries de conversions hi ha a Medjugorje o aquí mateix! En llatí diuen “Contra facta senar valent argumenta” (“Contra els fets no valen els arguments”). I això ens ha de donar molt, molt d’ànim, molt de coratge per no defallir en la fe, perquè la flama viva que el Senyor ha encès en cadascun de nosaltres, -ja des del baptisme-, sempre il·lumini; avui amb els germans sacerdots aquí presents, amb totes les famílies que sou fidels any rere any, a trobar-vos per resar, també per a aquest servei als més necessitats que molts de vosaltres també desenvolupeu on sigueu”.
El senyor bisbe va continuar amb una acció de gràcies preciosa:
“Avui és un moment per dir “Gràcies, gràcies”. Avui, -dia del Senyor, avui diumenge-, “Gràcies, Pare, per com ens estimes. Gràcies per tant d’amor. Gràcies perquè no som orfes, perquè Tu ets el nostre Pare”. Jesús diria el nostre “Abba”, en la seva llengua aramea, la seva llengua materna.
Nosaltres sabem que també tenim una mare, la mare del cel que vetlla per nosaltres. I també nosaltres li diem “Beneïda tu entre les dones, i beneït el fruit del teu ventre. Beneïda, tu que has cregut. Ets feliç, benaurada”.
I per això podem dir amb ella “Magnificat, anima mea, Dominum”.
Quants motius tenim a les nostres vides per a donar-li gràcies al Senyor per tants bens rebuts, Quants! El més gran, el do de la fe; el regal que alguns tenim des del nostre baptisme, o d’altres, ja d’adults, heu tingut una experiència única de conversió a la vida, i heu dit “Val la pena seguir el Senyor; val la pena que la seva manera de ser sigui la meva, -sigui la nostra-; val la pena que la seva bona notícia de l’Evangeli sigui proclamada als quatre vents, encara que pugui haver-hi fins i tot persecucions; val la pena alçar la veu i proclamar les gestes del Senyor; val la pena no defallir; val la pena, Senyor, deixar-me portar sobretot per tu, perquè sense la teva força, sense l’Esperit del Senyor, -l’Esperit del Senyor, que és l’Amor de Déu-, sense Ell nosaltres no podem fer res”.
Avui ens volem deixar embolcallar per l’Esperit del Senyor, que ens impulsi a ser instruments de la pau del Senyor i del seu amor, de la seva misericòrdia. Quan contemplem aquesta imatge preciosa-ja beneïda- de la Mare de Déu, Reina de la Pau, quan la contemplem amb amor, que sapiguem després transmetre aquest amor, que no ho farem amb les nostres pròpies forces, ja que sempre són fràgils; nosaltres no ho aconseguirem, simplement a força de voluntarisme; ho aconseguirem amb l’ajuda del Senyor. Ho aconseguirem amb una vida d’oració, com la que sé que vosaltres intenteu -tots els que som aquí-, intentem sempre viure dia rere dia. Ho realitzarem amb un camí de conversió que ens demana – amb freqüència- confessar els nostres pecats, demanar la misericòrdia del Senyor, que Ell ens absolgui, que Ell ens doni una nova oportunitat per a seguir-lo amb generositat, i per a viure’l amb alegria”.
No oblidem mai la metàfora preciosa sobre una orquestra, que Monsenyor Sergi Gordo ens va explicar, i que són paraules d’ànims per a tots nosaltres:
Hi ha una cançó de fa molts anys que els més grans segur que l’heu sentit, i potser els joves també la sabeu: “Mientras recorres la vida
Tú nunca solo estás
Contigo por el camino
Santa María, va”
I li diem “Vine a caminar amb nosaltres”. Segurament ella ens diria “Com que vingui amb vosaltres? Veniu vosaltres amb mi! Veniu vosaltres amb mi i caminarem junts, i formarem la millor orquestra que cantarà el millor *Magnificat, la millor simfonia del món!”. Perquè en cadascun de nosaltres, -que és veritat que moltes vegades desafinem pel nostre pecat, per les nostres infidelitats, per la nostra incoherència-, el Senyor ha obrat també meravelles. Quan? quan vivim la humiliació, la humilitat, el camí que ens marca Jesús en el seu Evangeli. I cadascun de nosaltres pot ser instrument en mans del Senyor.
Quan veiem una orquestra, quan s’acaba una gran simfonia i tothom es posa a aplaudir, a vegades el director de l’orquestra dóna protagonisme al violinista, – que és el que ha donat el to perquè puguin posar-se a to els diversos instruments musicals-. I jo penso: “Aquesta simfonia és preciosa, no sols pel violinista…, aquesta simfonia és bonica perquè cadascun dels instruments ha fet el que havia de fer. Potser hi havia un triangle d’aquests que fa el “*clinc” i només ha actuat un minut, però si aquell triangle no hagués fet la seva acció en aquell moment, o aquell que estava amb un xilòfon no hagués tocat en aquell moment, resulta que la simfonia no seria bonica”.
Això significa que cadascun de nosaltres, per molt poc que puguem fer o puguem viure, cadascun de nosaltres és imprescindible per a la gran simfonia de transmetre l’alegria de l’Evangeli. Tots nosaltres, -no solament el que toca el violí- és important en l’orquestra, i qui ens dirigeix és el Senyor, i treu de nosaltres la millor partitura, la millor música… I els nostres instruments, -que moltes vegades desafinen-, Ell és qui els posa a punt, amb una vida que vol caminar pel camí de la conversió”.
Per a acabar el bisbe Sergi va dirigir una pregària a la nostra Mare, Reina de la Pau:
“María, Mare de la Pau, Mare també de l’Amor de Déu, mira al teu poble que et lloa, que et prega, i dona’ns el do de ser instruments de pau allí on cadascun de nosaltres vivim; dona’ns també, Mare, la teva mirada; que sapiguem mirar amb els teus ulls, que són els ulls de la fe; que sapiguem deixar-nos portar sempre amb molta disponibilitat, -com tu et vas deixar portar per l’Esperit del Senyor, i que sapiguem respondre així, amb la força de l’Amor de Déu, a tots els desafiaments de les nostres famílies, de les nostres vides, de la nostra Església, amb molta generositat i amb molta alegria.
Li ho demanem a María, -li ho demanem per intercessió d’ella- i li ho demanem així també al Senyor. Li donem gràcies en aquests moments, en silenci, en aquesta tarda de diumenge i li diem “Senyor, fes que la meva vida sigui sempre un Magnificat. Fes, Senyor, que m’alegri també en tu, el meu Salvador. Amén”.
Després de resar tots junts la pregària dels fidels, el bisbe Sergi Gordo va beneir la imatge de la Gospa amb les paraules següents, amb les quals va finalitzar la celebració:
“Et lloem, Senyor, Déu inefable, que davant la creació del món vas constituir a Crist principi i fi de totes les coses, i en el teu admirable designi de bondat, vas unir la Santíssima Verge a Ell, perquè fos Mare i cooperadora del teu Fill, imatge i model de l’Església, Mare i protectora de tots nosaltres. Ella és, en efecte, la dona nova que va reparar els estralls de l’antiga Eva, l’excelsa filla de Sió que, -unint la seva veu de cant als gemecs dels patriarques-, va assumir en el seu cor les esperances de l’antic Israel; la servidora pobra i humil de qui va sortir el sol de justícia, el teu Fill, nostre Senyor Jesucrist. Pare Sant, et demanem que els teus fidels que han elaborat aquesta efígie de la Verge Santíssima, gaudeixin sempre de la teva protecció i gravin en el seu cor la imatge que contemplen amb els seus ulls; que tinguin una fe indestructible i una esperança ferma, així com una caritat diligent i una humilitat sincera; que tinguin fortalesa en el sofriment, dignitat en la pobresa, paciència en l’adversitat, donació en la prosperitat; que treballin per la pau i lluitin per la justícia, perquè després de recórrer els camins d’aquest món en l’amor a tu i als germans, arribin a la ciutat permanent on la Santíssima Verge intercedeix com a Mare i resplendeix com a Reina. Per Jesucrist nostre Senyor. Amén.”
Estem molt agraïts a Déu per l’acompanyament de Monsenyor Sergi Gordo, de Mn. Pere Montagut,- consiliari de l’Associació- i de tots els altres sacerdots que ens van acompanyar durant aquesta inoblidable jornada, i li demanem al Senyor, per intercessió de la Gospa, que els beneeixi i els complagui amb totes els dons de l’Esperit Sant.
Jordi Canela
