L’actor de Hollywood, Jim Caviezel, va ser a Medjugorje aquest estiu i va fer una visita a Radio Mir. Jim es va convertir en una persona famosa a tot el món després de fer el paper principal a la pel·lícula “La Passió”, de Mel Gibson. Ena explicar que si no hagués tingut l’experiència de Medjugorje abans de la pel·lícula, mai no hauria acceptat aquest paper, ja que fou mentre era a Medjugorje que va experimentar una dimensió completament nova de la fe. També ens va anunciar el rodatge de la pel·lícula “La Resurrecció” i va convidar els sacerdots i fidels a pregar per aquesta intenció.
“Medjugorje és un lloc d’esperança per a mi. Tothom que ve pot experimentar aquesta trobada profunda amb el Cel. Em vaig assabentar de l’existència de Medjugorje mentre era a Irlanda durant el rodatge de la pel·lícula “El conde de Montecristo”. Havíem tingut greus problemes amb el guió i vaig sentir que passaria alguna cosa dolenta. Quan formes part del món del cinema, tota la teva carrera se’n pot anar en orris només per una mala pel·lícula.
Al mateix temps, la meva dona era a Medjugorje en la seva primera peregrinació. Quan vam parlar per telèfon, vaig notar un canvi en la seva veu. Em va dir que el vident Ivan Dragicevic vindria a Irlanda. Vaig tenir un dia lliure i vaig poder anar a l’aparició. Em vaig quedar dret a la part del darrere de l’església, que estava plena de gom a gom, tot i que no entenia gaire què hi estava passant. Era a la secció on posen les persones discapacitades. Quan va començar el moment de l’aparició, jo estava assegut i en canvi la gent que estava en cadira de rodes intentava agenollar-se. Em va commoure que jo no tingués ganes de fer el mateix que ells.
Un cop va acabar l’aparició, l’Ivan se’m va acostar i en un anglès dolent em va dir que desitjava veure’m el següent diumenge a l’aparició. Jo no sabia si seria possible perquè tenia una agenda molt plena. Però vaig anar a casa d’un home que portava grups irlandesos a Medjugorje.
Ens vam fer amics. L’Ivan també hi era. Jo creia en les aparicions de Lourdes i Fàtima, però no en les de Medjugorje. Tot allò era molt estrany per a mi. Al moment que va començar l’aparició vaig mirar la cara de l’Ivan i hi vaig poder veure el somriure i la mirada de l’èxtasi. El vaig mirar com a actor perquè crec que realment s’ha de ser molt bon actor per fer aquelles interpretacions. Vaig començar a qüestionar-m’ho tot, fins i tot també a qüestionar la Gospa, a qui li vaig pregar perquè em digués què era tot allò, ¿és veritat això o no?, ¿està fingint o no?, Li vaig demanar que si era veritat, que fes un miracle amb la pel·lícula que estàvem rodant. Necessito la teva ajuda, li vaig dir. De sobte vaig sentir com un somriure a la meva ànima. Era com si una part del cel m’hagués tocat. Les llàgrimes em queien galtes avall. Em vaig adonar de quantes vegades havia fet fora Déu de la meva vida. L’Ivan ens va dir que Ella era allà per portar-nos cap al seu Fill.
Des d’allà vaig tornar cap a Malta per continuar amb el rodatge de la pel·lícula. El director de la pel·lícula era agnòstic i tenia els seus dubtes personals sobre la fe. Estàvem filmant en un castell grandiós ple de pintures i obres d’art i cap de les imatges no tenia cap connexió amb la religió. El meu personatge a la pel·lícula havia de decidir si seguia o no l’amor de la seva vida. S’havia de decidir quina d’aquelles pintures s’havia de penjar al sostre durant el rodatge d’aquella escena; però no sé com, el rodatge es va continuar en una habitació infantil al sostre de la qual hi havia la imatge de la Mare de Déu. El director sabia que era la Mare de Déu però no en coneixia el significat i va demanar que la portessin al set. Van col·locar la pintura i l’escena fou filmada miraculosament amb la presència de la imatge de la Mare de Déu.
Per a mi allò fou un senyal de que la Mare de Déu era allà i que ella contemplava aquell projecte. Al final del rodatge li vaig dir a la meva dona que volia anar a Medjugorje. Vaig sentir que alguna cosa gran passaria… Al cap de poc vaig rebre la trucada de Mel Gibson per dir-me que volia que fes el paper de Jesús en la seva nova pel·lícula i que el més probable, si ho acceptava, era que no tornaria a tenir cap altra oportunitat de negoci a la indústria del cinema. També em va dir que no volia ser el responsable de la ruptura de la meva carrera cinematogràfica. En canvi la pel·lícula de “La Passió”, fins i tot després de 15 anys, és una de les pel·lícules més populars de la història.
Quan li vam preguntar sobre els missatges de la Gospa, l’actor nord-americà va dir: Quan llegeixo un missatge de la Gospa, hi reconec immediatament la veu del meu pastor i de la meva mare que em parla. El do que tenim quan llegim els missatges de la Mare de Déu és molt més gran del que podem percebre o imaginar en aquest món. Tenim un regal de Déu i és que ens parla ara, però molta gent el rebutja. Estic segur que la pel·lícula de La Passió no s’hauria rodat mai si no hagués estat per Medjugorje. Aquest món seria una ruïna sense la Gospa i les seves aparicions. Aquest és un temps beneït, vivim en una època de moltes gràcies i esperança. Abans de la meva trobada amb l’Ivan a Medjugorje jo no tenia res per oferir. Ara tinc quelcom gràcies a Medjugorje. Cadascun de nosaltres té una gran responsabilitat, però els qui viuen aquí la tenen més gran perquè reben tantes benediccions i alegries espirituals! Per a mi no és difícil viure la meva fe. Ara conec bé cap a quina direcció apunta el futur. No poso les meves creences o la meva confiança en les coses materials perquè sé que aviat tot això em serà pres. De fet, era molt més dur quan jo estava espiritualment buit. En aquell temps la meva vida girava en un sense sentit.
Font: www.centromedjugorje.org
