“De la foscor de l’addicció a l’alegria de la família”. Així defineix aquesta família l’obra de Déu a la seva vida: d’haver passat de joves drogoaddictes a ser evangelitzadors i pares de 10 fills.
Alcohol, cànnabis, èxtasis, heroïna…
El Damien, natural de Dublín, explica al Irish Catholic que va deixar l’escola quan tenia 15 anys. “En aquell moment em van passar moltes coses pel cap. Vaig tenir alguna feineta, res seriós, i després em vaig ficar al món de les drogues, a beure una mica i a fumar cànnabis”, explica aquest pare de família.
Però amb els anys, el consum va anar a més i, immers en la cultura rave de festivals de música electrònica, va començar amb l’èxtasi i ràpidament va passar a consumir heroïna. En pocs mesos es va convertir en un addicte total. Y per aconseguir les dosis que el seu cos li demanava, es va iniciar en la delinqüència; va acabar quatre vegades a la presó.
Les drogues van passar a ser una part més de la seva vida. Reconeix que “vaig arribar a pensar que la vida era així, tenir aquests sentiments, aquesta estimulació i tota aquesta droga dins meu”.
L’obstinació del seu pare per portar-lo a Medjugorje
Però al 1996, quan tenia 23 anys, alguna cosa va començar a canviar: “El meu pare era un home sant, sempre pregava per mi. Estava en un grup de pregària i algú li va ensenyar un vídeo on hi sortien dues noies americanes que parlaven de que havien estat a Medjugorje en una peregrinació i que havien deixat de consumir drogues i de que això havia canviat les seves vides completament. El meu pare va dir: ‘molt bé, he de portar al Damien a Medjugorje”.
El seu pare li va demanar que li acompanyés, i com que aquest jove sentia que l’havia decebut tantes vegades, va decidir anar-hi. Però el que realment el va convèncer van ser les platges de Croàcia i les dones que sortien als fulletons. De fet es pensava que anava allà, no pas a un santuari marià.
Aviat va aterrar a la realitat de Medjugorje. “Vaig odiar aquell lloc els tres primers dies, em vaig odiar a mi mateix, vaig odiar el meu pare, i durant aquelles tres nits no vaig poder dormir per la calor i l’efecte de les drogues”, recorda. Tot i així, aquest irlandès assegura que va sentir Déu al seu cor un matí, quan es va quedar adormit un moment en un banc al costat d’una estàtua de la Mare de Déu.
La “il·luminació de la consciència”
Al final es va passar dues setmanes a aquest santuari i explica que va passar el que ell anomena “una il·luminació de la consciència” ja que tot i que a la tornada va seguir lluitant contra la seva addicció, “mai més no vaig tornar a robar després d’aquell moment. Quelcom va passar al meu interior”.
A la tornada va començar a sortir amb la Mary, tot i que al principi de manera intermitent. Ella també era addicta a l’heroïna; un amic comú els va presentar. Van tenir el seu primer fill, el Tammie, i van començar junts un programa de metadona. Però tornaven a recaure.
Una altra ajuda a Medjugorje
El Damien, a més, va començar a tenir comportaments suïcides. Volia deixar les drogues però no ho aconseguia, així que fins i tot va arribar a pensar que la solució era treure’s la vida. “Al 2002 una de les meves germanes em va tornar a portar a Medjugorje, i després de passar-hi tres dies vaig recuperar les meves forces”, explica. Amb la Mary ja hi havia estat abans, en aquest santuari que ha acabat marcant la vida d’aquesta família.
A Medjugorje hi havia una casa de la Comunitat del Cenacle, que ajuda, des de la fe, a persones amb addiccions, però el Damien mai no l’havia tingut en compte. Però en aquell viatge va ser diferent. “Em vaig acostar a un dels joves -explica- i li vaig dir que era de Dublín, que havia estat prenent drogues durant 14 anys, que tenia tendències suïcides i que havia perdut la voluntat de viure”.
No oblidarà mai la reacció del jove. El va mirar fixament als ulls i li va dir: Damien, les drogues sempre hi seran, ets tu qui ha de canviar i tornar a Déu”. Llavors li va explicar que al costat del santuari marià de Knock, a Irlanda, s’hi havia obert una casa d’aquesta comunitat.
El canvi i la conversió d’ambdós
A Knock hi va estar un any, i després el van enviar a la de Medjugorje cinc mesos més. El seu canvi era notable. Mentrestant, la Mary s’havia quedat amb el seu pare i havia començat un altre curs de desintoxicació. “Quan vaig sortir vivia un estil de vida de pregària i vam començar a resar junts”, assegura.
El Damien també afirma que “el primer que volia fer era ser bo amb Déu i casar-me amb la Mary. Ens vam casar el 2005 i va ser un casament preciós”. Com no podia ser d’altra manera, van anar de viatge de noces a Medjugorje per agrair-li a la Mare de Déu la seva ajuda durant tot aquell temps.
Un matrimoni obert a la vida
De llavors ençà, la fe no ha abandonat aquest matrimoni. “L’Adoració és clau i la pregària és per a mi una gran part de la meva vida”, destaca el pare, que insisteix en la importància del Rosari, que sempre ha resat “en els últims 16 anys, i porto 16 anys sense l’heroïna. Això és en gran part gràcies a la nostra vida de pregària”.
Una de les conseqüències d’haver-se abandonat a les mans de Déu és l’haver tingut nou fills més, tots ells menors de 15 anys, excepte el Tammie, que va néixer quan ambdós eren addictes. “Estem oberts a la vida. Vam tornar a la fe i la Mary i jo hem viscut moltes experiències que la majoria de persones no han tingut. Hem estat en la foscor de l’addicció, que poca gent experimenta, i quan se’ns va presentar una segona oportunitat, ens hi vam aferrar”, conclou el matrimoni.
Maria, Porta del Cel, prega per nosaltres
Font: https://carifilii.es/creia-que-iba-a-la-playa-pero-acabo-en-medjugorje-donde-pudo-dejar-la-heroina-ahora-es-padre-de-10-hijo