Aquest segon llibre té una altra estructura. Consta de nou entrevistes (un gènere que en García domina) a diverses persones que, o bé van trobar, en aquest lloc de Bòsnia, un Déu absent de les seves vides, o bé si ja eren vides cristianes, les van veure elevades a un major desig d’entrega absoluta a Jesucrist i a María.

Nou “valents”.

“No sé si la Mare de Déu s’apareix a Medjugorje o no però sí que sé que tot el que hi succeeix és bo”, va afirmar en Jesús. També va afegir que “Medjugorje és per a valents, per a gent que està disposada a posar-se davant Déu i deixar que Déu li digui: i a tu, què et passa?”

L’autor de Estamos de vuelta va dedicar la seva intervenció precisament a recórrer breument el cas de cadascun dels seus entrevistats. Un d’ells és la Tamara Falcó, que havia de ser a l’acte però que raons d’última hora li van impedir. En el llibre ella explica detalladament la seva conversió, “una història molt directa entre ella i Déu”, va subratllar en García, “que va començar amb una trobada casual amb la Bíblia”, llibre que ara la jove qualifica com el “llibre d’instruccions” per a la seva vida.

Després en Jesús va mencionar el seu amic Rafael Lozano, el primer que el va “liar” a peregrinar fins a l’antiga Iugoslàvia; al Javier Catalán, l’home que va aconseguir que la cadena SER! de Trujillo dediqués un espai setmanal d’una hora a la Mare de Déu; a l’Irene de Ramiro i el seu marit Nikola, el serbi extoxicòman amb qui ha viscut una història d’amor digna de la millor música romàntica i la “millor telenovel·la”, va fer broma l’autor de Estamos de vuelta; a l’Eliseo de Gea, el sacerdot que, en el grup de pregària de Medjugorje format a la presó de dones d’Alcalà de Henares, va descobrir una gran veritat: “l’acció de la Mare de Déu en aquells qui s’hi encomanen”; al Guillermo Ortea, que a Medjugorje va comprendre que estava essent atacat pel dimoni pel fet d’haver-se dedicat un temps a l’espiritisme, o també el Carlos Ballbé, que va renunciar a la possibilitat de jugar en un dels millors equips de hockey sobre herba del món per entrar al seminari i – regal de la Mare de Déu – al final va poder participar amb la selecció espanyola al Jocs Olímpics de Londres…essent seminarista.

Y, sobre tot, al matrimoni format per el Juan Angoso (“que està al cel”) i la Malales Canut. “La seva història ha estat el motor d’aquest llibre”, va voler destacar el García, perquè per vèncer la “peresa i la desídia” que el convidaven a desistir, “sempre he tingut el Joan al cap i la Malales al cor, perquè el somriure de la Malales i els ànims del Juan m’han tatuat l’ànima”. A ell li van detectar un tumor que va desaparèixer a Medjugorje, però un any després de la seva curació va morir a conseqüència d’una recidiva. El relat de la seva mort, alegre i citant tots els qui l’envoltaven, fou un dels moments de més impacte de la tarda-vespre.

El colofó
“A Medjugorje descobreixes l’amor de Déu en forma sensible”, va concloure l’autor de Estamos de vuelta, que ha plasmat aquesta realitat en les històries del seu llibre. Són històries de gent “a qui la vida els hi va aparentment bé, però a qui en el fons la vida els hi va molt malament, i és a Medjugorje on s’adonen del què els passa”.

El Jesús García va acabar amb la mateixa reflexió del Javier Catalán (sobre la presència real de Crist en l’Eucaristia) amb la que havia obert l’acte: “La presència de Crist en l’Eucaristia és la base de la vida d’un cristià. Jo ja no imagino la meva vida sense combregar cada dia i sense fer estonetes d’adoració. Entenc que hi ha gent que no s’ho creo, però els que diuen que ho creuen, no entenc com venen a missa com si res, un cop per setmana, i fins el proper diumenge no tornen a l’Eucaristia.”

Favors de la Mare de Déu
Va tancar l’acte la novena protagonista del llibre, la Natalia Gómez de Enterría, advocada i ex directiva de la SGAE (recentment entrevistada per Jesús García per a  ReL), qui va agrair que la Mare de Déu li concedís, contra la seva “miopia” a la vida, “ulleres espirituals amb les que ara veig i sento Déu i entenc la Seva Paraula”.

La Natalia va descriure amb tot detall la seva conversió, que paradoxalment té el seu origen en l’acomiadament que la va expulsar de la Sociedad General de Autores. Fou just després que ella escrigués en un quadern personal, en un moment de confusió i dolor, una frase: “Déu meu, canvia’m la vida!” (perquè “ho tenia tot però no era feliç”), i fou just abans que la direcció d’aquesta organització fos imputada per les accions en les que ella s’havia negat a participar.

“A Medjugorje vaig comprendre que la Mare de Déu era viva, que m’estimava i que m’estava cridant”, continuà Gómez de Enterría. Va explicar com va conèixer Medjugorje justament perquè va comprar per casualitat el primer llibre del Jesús García –a qui no coneixia -, i com des d’aleshores va voler anar allà i no va parar fins que ho va aconseguir.

La Natalia va explicar detalladament el seu primer viatge, set dies per a un recés on va experimentar una sèrie de fenòmens (del moviment del sol al do de llàgrima, de les veus interiors a la pregària continua) que van transformar la seva vida. “Allà vaig aprendre a pregar amb el cor. Ja no tinc tant – às (cotxàs, pisàs, salariàs), però ara sóc feliç, molt més feliç”.

Font: www.religionenlibertad.com