1. Vostè és un artista eslovè i m’interessa sobretot saber com va conèixer Medjugorje
Ja havia sentit parlar de Medjugorje a principis del 1981, quan es va aparèixer la Mare de Déu. En aquella època els eslovens van fer molts records de Medjugorje i jo com a artista tenia aquests objectes entre les mans. Aquest fou el meu primer contacte amb Medjugorje. El segon contacte fou quan vaig anar a Medjugorje. Aquest viatge fou possible gràcies a un bon amic meu, en Salvo Nemanin que era jutge instructor a Celje i al 1996 em va portar a Medjugorje. Quan vaig arribar a Medjugorje, la primera impressió fou meravellosa perquè tot anava a un ritme molt ràpid i hi havia molt comerç. Llavors vaig visitar altres santuaris com Lourdes i Fàtima i em vaig adonar que hi passava el mateix. Però a Medjugorje he tingut una pau especial, aquella pau de Déu que es troba en ple silenci. En conclusió, puc dir que a Medjugorje passa alguna cosa espectacular.
2. Vostè va fer una escultura preciosa del Jesucrist Ressuscitat que ha alçat a Medjugorje. Què m’explica sobre aquesta escultura?
Parlant de la meva escultura voldria dir, primerament, que no sóc un cristià en el sentit clàssic. Per això com a artista tampoc m’he quedat en l’àmbit clàssic de la contemplació de la creu, a diferència dels artistes que sempre tenen al davant una imatge tradicional, clàssica, de Jesús a la creu i en la resurrecció. Fins ara els artistes sempre han fet una creu segons l’estil tradicional i hi ha una quantitat immensa d’aquests tipus de creus. La meva escultura del Jesús Ressuscitat mostra una cosa nova i es diferencia completament de les altres. He intentat abandonar l’estil de la contemplació clàssica, tradicional. El meu Jesús està elevat i simbolitza al mateix temps el Jesús en la creu que es va quedar a la terra i la resurrecció perquè s’aguanta sense creu. En aquesta part de la creu que està al terra es pot veure la petjada del cos. El cos en sí està alçat. En això consisteix la grandesa perquè en aquesta representació es mostren dos misteris diferents. Aquesta obra és el primer intent d’un artista escultor que exprimeix al màxim aquesta representació. Fins ara hi ha hagut molts pintors que han representat aquests misteris per separat en els seus quadres i fins ara cap no havia fet una escultura de la resurrecció.
3.- Quan va començar a treballar en aquesta escultura?
Vaig fer el disseny d’aquesta creu al 1990. L’escultura tal com la veieu avui es va fer el 1991. Vaig fer una exposició de les meves escultures a Alemanya i l’escultura del Crist Ressuscitat fou comprada per l’Església de Bonn i altres ciutats alemanyes. Tothom admirava aquesta escultura. En aquell moment tenia una exposició amb més de 40 escultures diferents però tothom es parava sobretot davant de l’escultura del Jesús Ressuscitat. Alguna cosa els impactava especialment perquè es paraven davant de l’escultura i meditaven molta estona. Així fou com l’escultura va adquirir un gran interès de seguida i va arribar a les orelles de les autoritats eclesiàstiques. Quan el Papa Joan Pau II va venir a Eslovènia el 1996, l’Església eslovena va voler que es fabriqués aquesta creu de plata per poder-la oferir al Papa com a record de la seva visita. Durant aquell període, el Rode, el nostre actual bisbe de Laibac, era ministre de cultura a Roma. Quan es va convertir en bisbe de Lubiana, ens vam trobar i em va dir que al Vaticà tothom estava entusiasmat amb la manera com s’havia escenificat Jesús Ressuscitat, perquè aquella escultura tenia alguna cosa especial.
4.- Com va arribar a Medjugorje la seva escultura de Jesús Ressuscitat?
Al 1996 quan vaig visitar Medjugorje per primera vegada amb el meu amic Slavo Nemanic, em vaig endur l’escultura per ensenyar-la als sacerdots. En aquell moment el capellà era el pare Ivan Landeka i el provincial era el pare Tomislav Pervan. Quan van veure l’escultura es van quedar realment meravellats i van dir que la volien tenir a Medjugorje.
Aquest projecte va costar prop de 300 mil euros i va estar finançat per un eslovè i un hebreu que vivia a Genf. Vaig estar molt content perquè aquesta escultura estaria en un lloc on hi arriben peregrins de tot el món.
L’escultura es destinà, per desig meu, a un lloc on darrera de Jesús s’hi veu un tros gran de cel, perquè quan es posi dreta la creu adquireixi un significat més ampli. L’escultura també té gran importància pels minusvàlids i les persones amb mobilitat reduïda i que no poden anar a fer el Viacrucis al Krizevac.
5.- Però com ha arribat a aquesta nova tendència en aquesta escultura?
Ha arribat de forma casual. Mentre modelava amb el fang, tenia a la mà el cos de Mestrovic. De sobte la creu em va caure a sobre el fang i em vaig espantar. Vaig treure ràpidament el cos fora del fang. De sobte em vaig adonar que la figura de Jesús havia quedat impresa en el fang. Aquell moment va ser clau per adonar-me que havia de dissenyar alguna cosa semblant i vaig començar-ho a treballar. Ha estat doncs un fet casual i fortuït i al mateix temps un gran senyal que m’ha deixat un significat impressionant.
Estic molt content d’haver vist aquest senyal i d’haver-lo pogut expressar. Coses semblants han passat a d’altres artistes; em pregunto quants d’ells se n’han adonat.
6.- Com jutja, com artista, aquesta escultura?
La creu que jau al terra no es veu, i per a mi el significat de la creu és molt més gran. Si s’aixeca la creu sense el cos, es veu una sola petjada de la figura de Jesús a la creu perquè Jesús va pujar al cel. Per això l’escultura s’anomena Jesús Ressuscitat, perquè la nova vida pertany al cel. A la creu només hi queda el rastre de Jesús crucificat i aquest és el moment que destaco i que entusiasma a tots els qui veuen l’escultura. Al Vaticà, molta gent ha quedat impressionada per aquesta representació del moment de la resurrecció. Jesús ha marxat però ha deixat una petjada a la terra. Tots sabem que Crist ha set un home i ha tingut cos humà. Es pot observar la petjada impresa en la creu i per tant es pot imaginar clarament la imatge de Jesús.
7.- Sap que des de fa anys, brolla aigua de la seva escultura? Que en pensa d’això?
Quan vaig sentir que sortia aigua de l’escultura em vaig quedar molt sorprès. Segurament es deu tractar d’algun fenomen físic. Jo mateix he aixecat la creu per veure què passava. No volia especular. Després, d’altres científics han investigat. Només puc dir una cosa: durant el transport, aquesta escultura es va desmuntar en quatre parts. La creu que hi ha al terra està formada per dues parts i el cos també. Quan vaig alçar les parts inferiors, la vaig fixar al terra amb claus d’acer grossos, des de les cames fins a una profunditat de 2-3 metros i vaig omplir tota l’escultura de formigó. També vaig lligar l’escultura amb parallamps central de tal manera que si queia un llamp l’escultura no es fongués per excés de calor. Vam alçar la creu el 1998.
8.- Què pensa quan veu que la seva escultura està a Medjugorje on tants peregrins preguen davant de la creu.
Penso que he creat una cosa gran perquè amb aquesta escultura he canviat la manera tradicional amb la que l’Església mirava la creu i la resurrecció. Quan vaig posar la creu a Medjugorje, jo mateix vaig entendre moltes coses. Mentre estàvem aixecant la creu, cada dia venia un home africà i ens observava. Però això no ha estat el que més m’ha impressionat sinó que quan gairebé havíem acabat el muntatge de l’escultura, van arribar tres dones, es van agenollar i es van posar a pregar. Eren tres dones índies del Canadà; aquesta escena em va commoure. Venien d’un altre continent i d’una altra religió però van pregar davant de la creu perquè en aquella creu van percebre alguna cosa gran. També recordo un altre fet interessant. Després de la inauguració solemne i la benedicció de la creu per Setmana Santa del 1998, va venir una senyora del poble, em va donar un ou i em va dir: “gràcies per haver-nos portat aquesta creu”. Per a mi, això significa més que qualsevol altra cosa que hagi pogut passar i que s’hagi difós als mitjans de comunicació. Per a mi, el gest d’aquella senyora va ser més important perquè venia del cor. Aquesta és la recompensa per alguna cosa que he fet i que té un significat més gran que els diners que es guanyen o els que es gasten.
Font: https://medjugorje.altervista.org/doc/testimonianze//043-grande.php
