La model i conductora de TV Ania Golędzinowska li explica a Paolo Gambi perquè va deixar l’enlluernadora vida del món de les celebritats per Medjugorje.
Ania Golędzinowska: ‘Me’n vaig anar d’Itàlia sense avisar ningú’
Mentre Silvio Berlusconi afronta la pitjor crisi que la República Italiana hagi vist mai, un membre de la seva família se n’ha anat a un llarg recés a Medjugorje. Ania Golędzinowska, la xicota polonesa d’en Paolo Enrico Beretta, nebot del primer ministre italià (que és el fill de la difunta germana de Silvio Berlusconi, Maria Antonietta), s’ha traslladat a una aldea de Bòsnia Hercegovina per portar una vida de pregària.
Com has acabat a Medjugorje?
Hi vaig venir la primera vegada convidada per un amic, el qual també em va pagar el viatge. Tenia una certa al·lèrgia cap als mossens i l’Església, però aquell primer viatge em va canviar la vida. El canvi fou tan gran que durant els dos anys següents ja no era capaç de viure serenament, perquè em vaig adonar que la meva vida mai no havia estat molt feliç. El que vivia era una il·lusió, no la felicitat veritable. Vaig caure en una depressió. Tenia una vida privilegiada que ja no m’agradava, ans el contrari, anhelava les coses simples, normals. Un matí em vaig despertar, vaig trucar al meu amic i li vaig demanar que em trobés un lloc per allotjar-me a Medjugorje — o em tiraria per la finestra. Vaig deixar Itàlia amb dues maletes sense dir-ho a ningú. I aquí estic.
Quant de temps has estat a Medjugorje i quan tornaràs a Itàlia?
He estat aquí quasi tres mesos. En realitat la meva intenció era venir aquí només per uns dies, ja que el 25 de juny hauria d’haver començat una feina de relacions públiques a Porto Cervo, Sardenya, en el club de milionaris de Flavio Briatore. En canvi, el 25 de juny va ser també el 30è aniversari de les aparicions a Medjugorje. Després de cinc dies aquí, vaig cancel·lar el contracte i vaig decidir quedar-m’hi. Estic en una comunitat mariana i convisc amb sacerdots i religioses.
Com passes el dia?
Em desperto a les cinc del matí. Pugem al turó de Podbrdo per resar el Rosari, després baixem, fem pregària i celebrem la Santa Missa. Treballem fins al migdia. Jo netejo les habitacions i els banys, després planxo o em poso a pelar patates. Tenim també un hort i gallines. Després resem un altre Rosari. A la tarda descansem i a les 6 de la tarda fem altres pregàries.
Estàs passant l’estiu en un lloc de pregària, totalment allunyada de tot i de tots. No trobes a faltar Formentera, Sardenya i altres llocs similars?
Per descomptat que no. Molts dels meus antics amics no poden entendre el que faig. No entenen com puc ser feliç fent tasques que abans duia a terme la meva dona de la neteja. De fet, crec que mai havia estat tan feliç. Em sento com quan era una nena, quan era petita i vivia amb la meva família pobra i senzilla. Tot el que faig em fa sentir satisfeta. Em sento estimada per Déu i pels que em rodegen, sense haver de disfressar-me del que no he estat mai. Ara sé que la gent se m’acosta pel què realment sóc i no per treure’n profit. Ho vaig deixar tot. Em vesteixo amb els “vestits de la providència” que a vegades deixen aquí els pelegrins, perquè la meva roba no encaixava a Medjugorje. Tampoc podia arribar aquí calçant unes sabates Chanel…
Quina va ser la reacció de la teva parella, Paolo Enrico Beretta?
Al principi es va sorprendre. Durant quasi dues setmanes no sabia on era jo. Ens vam trobar novament un mes després, quan vaig tornar a Milà per rescindir el contracte de lloguer de la casa i vendre el cotxe, llavors vaig decidir anar-me’n a viure permanentment a Medjugorje. Ens vam trobar, vam parlar molt i ell va entendre les meves raons. Em va dir que les respectava i que sempre i en tot cas estarà a prop meu fins que estigui preparada per tornar. Ja sap que això podria passar tant en un any com en quatre. Mentrestant, s’està preparant per visitar-me. Ara jo puc fer el que Nostre Senyor vol de mi. Si el Nostre Pare vol que torni, tornaré a Itàlia. Però no crec que això passi en un futur proper.
Vam llegir als diaris que havies escollit la castedat. Un es pregunta novament si la teva parella va estar d’acord amb la teva elecció.
Ell és, segurament, l’únic home que sempre m’ha respectat. Hem mantingut una relació casta, encara que ens coneixem des de fa tres anys. Potser per això tenim una relació molt profunda. He decidit crear una associació “cors purs” per aquells que han decidit viure en castedat fins al matrimoni, respectant Déu i respectant-se a sí mateixos. Com a signe de reconeixement hi ha uns anells numerats per a tots els membres.
Per què tanta gent del món de l’espectacle a Itàlia va a Medjugorje?
No ho sé. Alguns ho fan per publicitat, però també hi trobem els que ho fan realment per trobar respostes. Al final tots som éssers humans i els diaris generalment no publiquen històries de gent comú i corrent. Crec que el món d’avui dia ens impulsa a buscar la veritat, perquè vivim una falsa realitat.
Com va començar la teva història?
És una llarga història i la vaig reflectir al llibre “Con occhi di bambina (“A través dels ulls d’una nena”). Comença quan jo era una petita princesa que somiava en un castell encantat amb el seu príncep blau, però me’n van fer fora quan tenia quatre anys. Vaig haver de lluitar contra persones falses, l’assetjament, l’abús, les drogues i moltes coses més.
Es va publicar que el 2008, vestint tan sols un bikini, vas sortir d’un pastís que li van regalar al primer ministre Silvio Berlusconi i li vas cantar el “feliç aniversari”. Després de conèixer Medjugorje, ho tornaries a fer?
Després de Medjugorje hi ha moltes coses que no tornaria a fer, però no me’n penedeixo de res. Les coses bones i dolentes que he viscut del meu passat, ara em serveixen per donar testimoni i per afirmar que les pots canviar, és a dir, que la vida real és una altra cosa. Jesús va venir i va morir pels pecadors, no per les persones sanes. Jo sóc la primera d’entre els pecadors. No vull perdre el privilegi de gaudir de la misericòrdia de Nostre Senyor.
De les festes, fins i tot amb cocaïna, a la Mare de Déu… No creus que potser estàs intentant escapar-te del món?
Fa sis anys que no tinc res a veure amb les drogues. Tampoc vull escapar-me del món, sé que la batalla la tenim en la nostra vida quotidiana. Però primer haig de guarir la meva ànima per poder ajudar els altres, ajudar-los a lluitar en el camp de batalla per l’únic i veritable Rei, que no és altre sinó Déu.
Què voldries dir als nostres lectors des de Medjugorje?
Tres coses: estimeu, perdoneu i no jutgeu. Així com vosaltres voleu ser perdonats, també els altres tenen dret a una segona oportunitat. Perdoneu, però no ho feu pels altres: feu-ho per vosaltres mateixos. Heu de desfer-vos de l’odi i del ressentiment que guardeu en el vostre cor. Només llavors Déu podrà actuar en vosaltres. Sinó, Ell no tindrà on vessar les gràcies que us té reservades. Si decidiu venir a Medjugorje, no espereu veure el sol girar ni altres miracles. El miracle real és la vostra partida. La Mare de Déu es farà càrrec de tota la resta. Obriu el vostre cor.
Paolo Gambi, dijous 22 de setembre de 2011
