ELISALEX LÖWENSTEIN PRESIDEIX A ESPANYA MARY’S MEALS, FUNDACIÓ QUE ALIMENTA MÉS D’UN MILIÓ DE NENS POBRES QUE ACONSEGUEIXEN ANAR A L’ESCOLA
Va arribar al món en mig del bombardeig de la segona guerra mundial, a la ciutat alemanya de Würzburg, a Baviera. Era el 1944. Un refugi antiaeri fou la seva primera llar, just acabada de néixer. I al cos auxiliar de Malta –organització similar a la Creu Roja– fou on Elisalex Löwenstein, filla de pare alemany i mare italiana, va viure la seva primera experiència d’ajuda humanitària com auxiliar d’infermeria. Avui és al capdavant, a Espanya, de Mary’s Meals, la fundació creada el 2002 per Magnus Mac Farlane-Barrow, l’escocès que va veure en l’alimentació a l’escola dels nens més vulnerables de planeta, el sine qua non del seu futur.
–Com fou la seva infància? Força diferent a la de la gent de la meva generació. El meu pare fou una persona molt compromesa socialment. Casa nostra sempre estava oberta a gent de totes les races. La guerra ens va marcar. Jo era la sisena de set germans. Estudiàvem a casa, amb altres nens; els professors venien a casa a donar-nos classe.
–Què la va portar a ser auxiliar d’infermeria? Em semblava preciós ajudar a la gent, i la meva ocupació al Cos Auxiliar de Malta em va deixar experiències que em van marcar.
–Expliqui’n alguna. Recordo el cas d’una mare que acabava de tenir el seu fill, per cesària, i li costava molt recupera-se. Estava molt malament física i emocionalment. Ni tan sols volia veure el seu fill. I em van dir: “queda’t a la seva habitació, amb l’excusa que has de netejar l’armari, i parla amb ella”. I així, parlant de manera espontània, va anar traient tot el seu dolor. Després jo ho vaig explicar als metges, i a partir de la seva obertura la vam poder ajudar més.
–Què li va ensenyar aquella vivència? Que hi ha mil maneres de ser útil, i en qualsevol moment de la nostra vida.
–I d’una manera ben simple, com demostra el seu treball de Mary’s Meals (www.ma rysmeals.org), en llocs com Malawi, on alimenten 900.000 nens i impliquen a 80.000 voluntaris locals per fer-ho. Impliquem a la gent local perquè es facin seu el projecte i així aconseguim més objectius: nodrir les criatures garantint-los al menys un àpat al dia; ens assegurem que, gràcies a aquell àpat, vagin a l’escola i esperonem els adults, la gran majoria dones, a fer-ho possible. I encara hi ha més: aconseguim retardar els casaments de nenes adolescents.
–La tradició cultural que pesa tant. I que té el seu sentit. Casar-les vol dir que siguin alimentades a una altra casa. Nosaltres, pel fet de proporcionar-los l’àpat diari a l’escola, complim el mateix objectiu i a més, tal com em va dir una mare una vegada a Malawi: vosaltres doneu futur als meus fills. És així, aquestes mares reparteixen un plat de menjar amb el que obren camí cap al futur.
–Com va conèixer Mary’s Meals? Una meva neboda hi col·laborava. Jo estava molt involucrada amb Aldeas Infantiles SOS, n’organitzava el seu gran mercat de recollida de fons. I un dia vaig conèixer el Magnus.
–On va ser això? A Medjugorje, el santuari que hi ha a Bòsnia Hercegovina on hi arriba gent de totes les religions. Vaig coincidir amb el Magnus a la mateixa pensió i em va proposar donar a conèixer la fundació a Espanya.
–Què la va captivar del projecte? L’austeritat en l’estructura, la implicació de la gent local i amb aliments també locals. Amb poc més de 15 euros es pot alimentar un nen durant tot un any.
–I del Magnus, què li va cridar l’atenció? El seu cap clar, el seu cor immens i la seva gran humilitat.
Va ser dilluns a Barcelona presentant el llibre que explica la historia, El cobertizo que alimentó a un millon de niños (Planeta).
Font: https://www.elperiodico.com/es/noticias/entre-todos/con-plato-comida-abren-paso-hacia-futuro-elisalex-lwenstein-5754056
