“Estimats fills, us convido a acollir les meves paraules amb senzillesa de cor, paraules que us dono com a mare per tal que pugueu emprendre el camí de la llum plena, de la puresa, de l’amor únic del meu Fill, home i Déu. Una joia, una llum que no es pot descriure amb paraules humanes, penetrarà la vostra ànima i la pau i l’amor del meu Fill us envairan. Això és el que desitjo per a tots els meus fills. Per això vosaltres, apòstols del meu amor, vosaltres que sabeu estimar i perdonar, vosaltres que no jutgeu, vosaltres que jo encoratjo, sigueu un exemple per a tots aquells que no van pel camí de la llum i de l’amor, o que se n’han desviat. Mostreu-los la veritat amb la vostra vida. Mostreu-los l’amor, perquè l’amor supera totes les dificultats, i tots els meus fills tenen set d’amor. La vostra unió en l’amor és un regal per al meu Fill i per a mi. Però, fills meus, recordeu que estimar vol dir desitjar el bé al proïsme i la conversió de la seva ànima. Mentre us miro reunits al meu voltant, el meu Cor està trist perquè veig molt poc amor fratern, molt poc amor misericordiós. Fills meus, l’Eucaristia és el meu Fill viu enmig vostre. Les seves paraules us ajudaran a comprendre, perquè la seva Paraula és vida, la seva Paraula fa que l’ànima respiri, la seva Paraula fa conèixer l’amor. Estimats fills, novament us demano com a mare que desitja el bé dels seus fills, que estimeu els vostres pastors i que pregueu per ells. Moltes gràcies!”
El veritable coneixement de Déu pressuposa la comunió amb Ell. No és només una erudició, una dada o una informació adquirida o un contingut memoritzat. És la pertinença a una persona estimada, que exerceix sobirania amorosa sobre el cor, que dóna aliment a l’ànima en veure, contemplar i viure en comunió personal amb qui és camí, veritat i vida.
“Només estant en comunió amb l’altre començo a conèixer-lo; i el mateix succeeix amb Déu: tan sols el puc conèixer si tinc un veritable contacte, si estic en comunió amb ell.”
El Papa Emèrit Benedicto XVI pregunta: “A qui vol revelar el Fill els misteris de Déu?” (17/VI/2012)
Sant Lluc (10, 22) respon: “Et Dono a tu lloança, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè vas amagar aquestes coses als savis i als entesos, i les has revelat als petits.
Déu ha fet servir un estil molt diferent de la lògica mundana: els destinataris de la seva comunicació han estat justament els «petits». Aquesta és la voluntat del Pare, i el Fill la comparteix amb goig. El Catecisme diu: “el seu commovedor Sí, Pare! expressa el fons del seu cor, la seva adhesió a la voluntat del Pare, del que va ser un ressò del “Fiat” de la seva Mare en el moment de la seva concepció i que preludia el que li dirà al Pare en la seva agonia.
Aquest és el camí de la llum plena, de la puresa, de l’amor únic de Jesús en l’adhesió amorosa del seu cor d’home al “misteri de la voluntat” del Pare (Ef 1, 9)» (2603 CEC). Sant Benet XVI afirma que “ser deixebles significa “perdre’s a un mateix”, per a retrobar-se plenament a un mateix (Lc 9,22-24).
El Papa Francesc enumera dues formes de fer mal a una comunitat. Sobre tot, “la comparació”, el “comparar-se amb els altres i acabem en l’amargura i enveja, que floreix a la comunitat cristiana. La segona forma d’aquesta temptació és “el dir de la gent”. S’inicia amb “bones maneres”, però després acabem “escorxant al proïsme”.(18/V/2013)
No ha de passar així amb els “apòstols de l’amor matern de María”. La Nostra Mare Santíssima descriu el perfil espiritual dels seus fills: “Per això vosaltres, apòstols del meu amor, vosaltres que sabeu estimar i perdonar, vosaltres que no jutgeu, vosaltres que jo encoratjo, sigueu un exemple per a tots aquells que no van pel camí de la llum i de l’amor, o que se n’han desviat. Mostreu-los la veritat amb la vostra vida. Mostreu-los l’amor, perquè l’amor supera totes les dificultats, i tots els meus fills tenen set d’amor.”
I només el cor senzill es reconeix necessitat d’amor. No desconeix la seva precarietat i pobresa, trobant-se en el lloc dels pobres i els petits, és a dir als que l’acullen amb un cor humil, els «petits» a qui el Pare s’ha dignat a revelar-los coses que ha amagat als savis i als entesos. I encara més, el mateix Jesús s’identifica amb els pobres de tota mena i fa de l’amor actiu envers ells la condició per entrar al seu Regne. Ell ens crida a entrar en el Regne i també ens exigeix una elecció radical per assolir el Regne, és necessari donar-ho tot; les paraules no són suficients, calen obres. (544-546 CEC)
La Reina de la Pau diu: “…Mentre us miro reunits al meu voltant, el meu Cor està trist perquè veig molt poc amor fratern, molt poc amor misericordiós.”
Sense la caritat fraterna, sense l’amor actiu, la virtut de la fe està en perill, tot i que la fe és un acte personal, no és un acte aïllat. Ningú no pot creure per si sol, com tampoc ningú no pot viure sol. Ningú no s’ha donat la fe a sí mateix, com tampoc ningú no s’ha donat la vida a si mateix… Cada creient és com una baula de la gran cadena dels creients. Jo no puc creure sense ser sostingut per la fe dels altres, i per la meva fe jo contribueixo a aguantar la fe dels altres. (188 CEC).
L’Eucaristia és un moment i lloc privilegiat per reconèixer la nostra fragilitat i fer-nos petits. És aquí on Crist viu al nostre bell mig, i la seva Paraula es fa vida i respiració dins nostre. Sacrificant la seva vida i donant-la com aliment de vida eterna, ens fa conèixer el veritable amor i estimar de debò a la Església i als nostres Pastors.
REGNUM DEI
“Cuius regni non erit finis”
Font: www.centromedjugorje.org
