Catherina O’Sullivan sempre havia sabut que li faltava alguna cosa a la vida. Tot i que no practicava la fe, sempre que les coses li anaven malament i es posava en problemes, resava. Als 18 anys es va quedar embarassada i quan va tenir la seva primera filla, es va involucrar en la causa provida.
Ha explicat al programa Cambio de Agujas, de HM TV que no va pensar mai seriosament en la seva fe fins que durant una conferencia sobre l’avortament va sentir una forta presencia del mal. Convidada a anar Medjugorje, María li va fer un regal, a ella i a tota la seva família, que li va tornar la pau.
Es pensava que no l’escoltava ningú, però demanava forces i pregava
La Catherina va néixer a Dublín, amb els seus dos germans i una germana. Els seus pares, que no practicaven la fe i es van divorciar durant la seva infància, la van ensenyar a resar, i ho feia sempre que alguna cosa li anava malament. “El Senyor em cridava però de vegades escoltava i d’altres no”, admet.
“Durant la meva adolescència, els caps de setmana sempre em ficava en problemes. Vaig tenir el meu primer xicot, vam sortir 4 anys i quan jo en tenia 18, em vaig quedar embarassada”, explica.
Enmig de la dificultat de l’embaràs, recorda que moltes nits es quedava sola i resava. “Pensava que ningú no m’escoltava però resava, demanava força i sentia que se’m donava”.
La meva filla Sophie va néixer 16 dies després de fer els dinou anys. Va ser un xoc per a tot el meu entorn”, explica, “però també una gran benedicció”.
Tenia feina, família, casa, un bon cotxe… no n’hi havia prou
Al cap de tres anys, va conèixer el que seria el seu marit, Mike, amb qui va tenir quatre fills. Però seguia sense trobar la felicitat.
“A la feina estava aparentment contenta, i pensava que ascendint ompliria el buit que no aconseguia omplir. Estar casada era genial, arribava un altre nadó i, tot i que era meravellós, em faltava alguna cosa. Intentava omplir-ho amb les coses del món, un cotxe i una casa bonica… no n’hi havia prou”.
El 2017, la Catherina es va unir a una associació provida d’Irlanda. “Estava contra l’avortament. No per fe o perquè el nen fos una criatura de Déu, sinó per una qüestió de drets humans”, explica.
Faltava poc per Nadal i va decidir enviar el missatge per inscriure’s. “Quan pots començar?”, li van preguntar.
Fent una conferència provida, va sentir el mal
Al cap de poc temps ja formava part activa de l’organització. Feia conferències provida a escoles. Una, la va inquietar.
“Sabia què havia de dir, què està bé i què està malament. Però quan vaig entrar, em va envair una sensació que no podia identificar. Sabia que era una cosa molt dolenta, i quan vaig sortir vaig començar a plorar. Estava molt commocionada i li vaig preguntar a una de les meves amigues si tenia aigua beneïda. Em vaig senyar i immediatament em vaig sentir alleujada”.
Més endavant, una amiga li va recomanar anar a Medjugorje. “Quan vaig arribar, em vaig sentir en pau”, reconeix. Després d’anys sense resar, tornava a anar a missa, a resar el rosari, a participar en les adoracions… però sentia una veu estranya que l’inquietava: “Mira tot el que has fet, de veritat et penses que et perdonaran totes aquestes coses?”
“Beneeix-me, pare: fa 20 anys que no em confesso”
La Catherina va parlar amb un seminarista que coneixia -ara el pare Jessie- i es va sincerar sobre tots els motius de la seva angoixa.
“Hi ha un cadenat tancat amb clau al teu cor. L’hauràs d’obrir i deixar que el Senyor entri per estovar el teu cor”, li va dir el seminarista, que tot seguit la va convidar a anar-se a confessar.
Durant dècades, ho havia evitat. “Em sentia indigna de ser estimada pel Senyor. També perquè em sentia jutjada, i perquè creia que el que feia estava bé”, argumenta.
Finalment hi va accedir. “Em vaig acostar davant del sacerdot, tenia molta vergonya i no em sabia les oracions. Tot el que vaig poder dir va ser: Beneeix-me pare perquè he pecat. Fa 20 anys que no em confesso”.
Maria li va voler fer un regal a Medjugorje
Després de rebre l’absolució, la Catherina va pujar al turó de les aparicions amb la seva amiga Marie. “Jo la seguia i feia el que feia ella. Vaig veure que tothom s’agenollava en el moment de l’aparició i de sobte em va pujar una olor molt forta pel nas. La meva amiga no va sentir res, però jo vaig sentir un perfum de roses. Aquella olor era un regal que Maria em volia fer”.
Aquella trobada va canviar tots els seus esquemes. “No torno a casa sent la mateixa”, va dir al Mike, el seu marit, abans de tornar a Irlanda. “Les coses han de canviar, hem de començar a anar a missa i ensenyar la fe als nostres fills. No té sentit dir que som catòlics i no fer-ho: són ànimes que hem de cuidar”.
En tornar, la seva família no podia entendre el canvi que havia fet. “No ho puc fer tota sola” pensava. “Hi va haver molta lluita amb mi mateixa, i un sacerdot, el pare Jim, em va dir que havia de ser dolça i pregar”.
Una família canviada per la fe
Al cap de poc temps, va començar a veure’n els fruits. La Sophie, la seva filla gran, va començar a resar el rosari i a llegir la Bíblia i el YouCat per a nens i adults. “És com si hagués estat esperant la meva conversió per florir ella mateixa a la fe”.
La família va canviar completament. “Tots junts vam tornar a Medjugorje i en Mike va tenir la seva pròpia experiència renovadora. Ha estat un regal veure’l prenent les regnes d’això com a cap de família: resa el rosari i porta els nens a l’adoració abans d’anar a l’escola”.
“Quan vaig trobar Déu, em vaig sentir plena i en pau”, conclou la Catherina. “Vaig saber que la feina bonica, la casa, el cotxe… no són res. Que la teva ànima arribi al cel ho és tot, i la meva missió és aconseguir que el meu marit arribi al cel, i la de tots dos que els nostres fills arribin al cel i siguin sants”.
Font: www.religionenlibertad.com
