J.M.J
27 gener 2015
Sta. Angela Merici
Estimada família de Maria!
“Estimats fills, també avui us convido a viure la vostra vocació en la pregària. Avui més que mai, Satanàs vol sufocar, amb el seu vent contagiós d’odi i d’inquietud, l’home i la seva ànima. En molts cors no hi ha joia perquè no hi ha ni Déu ni pregària. L’odi i la guerra augmenten dia rere dia. Us convido, fillets, a emprendre de nou amb entusiasme el camí de la santedat i de l’amor, perquè és per això que jo he vingut entre vosaltres. Junts, siguem amor i perdó per a tots aquells que només saben i volen estimar amb amor humà i no amb l’immens amor de Déu al qual Ell us convida. Fillets, que l’esperança en un demà millor estigui sempre en el vostre cor. Gràcies per haver respost a la meva crida!” (25 de gener de 2015)
“També avui us convido a viure la vostra vocació en la pregària.”
Estic intrigada per aquesta crida de la Nostra Mare. Em diu que visqui la vida que he escollit, el meu estat de vida, en pregària constant. En altres paraules, el meu estat de vida, el camí que he triat, ha d’estar impregnat de pregària, saturat per la pregària, ple de pregària, constantment dirigit per la pregària. La meva vocació és, abans de res, ser dona i mare. Visc per servir la meva família. Per tant, viure la meva vocació en la pregària és viure la meva vida de servei i amor pel meu marit i la meva família amb els ulls posats en Déu, sempre en comunió amb Ell, en la pregària.
Per descomptat sabem que no podem resar tot el dia, però hi ha una manera de ser sempre conscients de Déu, conscients de la seva presència, del seu amor i la seva crida. El germà Llorenç de la Resurrecció, un frare carmelita francès, va escriure el que ell va anomenar “La Pràctica de la Presència de Déu” on simplement va compartir com és possible pregar constantment:
“La pràctica més sagrada, més habitual i més necessària en la vida espiritual és la pràctica de la presència de Déu. És a dir, gaudir i acostumar-nos a la seva companyia divina, parlant humilment i conversant amorosament amb Ell en tot moment, sense regla ni mesura; i especialment en els moments de temptacions, sofriments, sequedat, quan estem disgustats i fins i tot en les infidelitats i pecats. Ens hi hem de dedicar contínuament per assegurar-nos que totes les nostres activitats no siguin una manera de mantenir petites converses amb Déu, ni paraules estudiades, sinó aquelles que surten de la puresa i senzillesa del cor …”
A la feina, quan fem lectura, fins i tot en la lectura espiritual, durant les nostres devocions externes i oracions vocals, hem d’aturar-nos un instant, tan sovint com puguem, per adorar Déu en el més profund dels nostres cors, assaborir-lo ràpidament i com si fos d’amagat, lloar-lo, demanar-li ajuda, oferir-li els nostres cors i donar-li les gràcies. Quina altra cosa podria ser més agradable a Déu que deixar de banda les coses creades, mil vegades al dia, per recollir-nos i adorar-lo interiorment?
Per estar amb Déu no cal estar sempre a l’església. Del nostre cor en podem fer un oratori on ens hi puguem retirar de tant en tant per conversar amb Ell. Tothom és capaç d’establir aquesta conversa familiar amb Déu.
Crec que el germà Lawrence descriu bé el que significa viure la nostra vocació en l’oració. Sí, hem de tenir hores fixes per a la pregària com la Mare de Déu ens ha ensenyat. Aquests moments de pregària ens animen i ens enforteixen per a la pregària constant durant els deures ordinaris. Com més puguem conversar amb el Senyor, més força tindrem per ser l’amor, el perdó i l’esperança per a aquest món tan trist i cansat que viu sense Déu.
En Jesús, Maria i Josep!
Cathy Nolan
https://www.marytv.tv/daily-reflections/1553-01-27-15-live-your-vocation-in-prayer
