LA MIRIAM HA VIST COM ES TRANSFORMAVA LA SEVA VIDA DESPRÉS D’HAVER ANAT A MEDJUGORJE
La Miriam Cairós és una jove canària que vivia allunyada de Déu. La seva “gasolina” era l’odi i el ressentiment per una vida teòricament envejable però que trobava buida. Tal com recull Cari Filii News, sense saber ben bé com, va acabar a Medjugorje, on hi va viure una experiència que li va canviar la vida i on, gràcies a una pregària d’alliberació va trobar la pau, després d’haver provat diverses vegades la màgia, especialment la santeria cubana.
En una entrevista amb el programa Cambio de Agujas de la Fundación Euk Mamie, aquesta jove afirma que ve d’una família catòlica i que havia rebut els sants sagraments fins a la confirmació, moment que va coincidir amb l’adolescència i l’allunyament total de l’Església. Fou justament en aquell moment que també van començar els problemes.
“La meva gasolina era l’odi”
Les males companyies la van dur a posar-se “en temes foscos”, entre ells el món de les drogues. I com més s’ajuntava amb aquestes persones, pitjor era la relació amb els seus pares. “Cridava, trencava coses… la meva gasolina era l’odi. Me n’alimentava”, explica aquesta jove que ara té 29 anys.
Però a més va començar a flirtejar amb la màgia, concretament amb la santeria cubana, ja que un dels seus amics la practicava. La primera experiència la va tenir una matinada que havia begut força. Al seu cotxe, per tradició familiar, hi portava un rosari penjat. De sobte les boles es van rebentar.
“Em va fer por, vaig pensar que m’havien fet un mal d’ull. Vaig trucar al meu amic de la santeria, ell va trucar el seu santer”, explica la Miriam. “S’havia de fer alguna cosa amb aigua, ous, rom… Vam seguir els passos i van passar coses molt estranyes. Aquest noi ho havia fet altres vegades i el que va passar aquesta vegada no era normal. T’havies de passar un ou per tot el cos i se’m va rebentar sense cap motiu”, afegeix.. El santer els hi va fer fer un altre seguit d’accions i també van ser estranyes.
La Miriam afirma que va marxar perquè es va espantar molt.
Del buit a Medjugorje
Mentrestant, en el seu dia a dia, l’absurditat creixia i es passava el dia plorant. Afirma que “tenia un buit que intentava omplir”. I aleshores els seus pares la van convidar a acompanyar-los a una peregrinació a Medjugorje.
La primera “nata” de la Mare de Déu –ens afirma – va ser durant l’anada cap aquest lloc marià. Per no haver de sentir la gent que anava a la peregrinació, portava els cascos posats, per aïllar-se. Llavors es va fer un joc. Es van repartir paperets amb els noms de tots els peregrins que anaven a l’autobús i el que et tocava seria la persona per qui resaries especialment durant la peregrinació.
“Vaig agafar el paper, el vaig obrir, i sorprenentment m’havia tocat la meva estimada mare. Vaig tancar el paper, em vaig aguantar com si no passés res. De 60 persones, em va tocar ella…”, recorda la Miriam. En aquell moment vaig pensar que “havia de pregar per ella … era la meva mare. Va ser una bufetada d’afecte de la Mare de Déu”.
Tot i així, la seva actitud no va canviar i continuava sense suportar els cants i les pregàries, i llavors va decidir escriure a una amiga. “No aguanto això”, li deia. I la meva amiga, que no creia, em va dir: ‘i per què no reses?’. Em vaig quedar rumiant i vaig veure que el problema el tenia jo”.
Sense saber ben bé perquè, la Miriam li va acabar dient a la seva amiga: “Crec que a Medjugorje seré vulnerable. Em passarà alguna cosa’. Em vaig quedar pensant… i vaig començar a plorar”.
La Miriam, abans de la seva conversió
Però després va passar un altre fet estrany als qui eren al voltant de la Miriam. Al mateix moment que va dir això i es va posar a plorar, la seva mare la va agafar amb força i li va dir que sentia com si hi hagués una bestiola que li encerclava el coll. La realitat és que li van sortir unes faves al mateix moment. “Digue’m boja però crec que alguna cosa va sortir de mi i va passar per davant de la meva mare”, explica. I la seva mare va sentir que aquesta suposada “bestiola” venia de la Miriam.
La confessió
Llavors van arribar a Medjugorje i van decidir anar-se a confessar. La Miriam s’hi va animar. I va veure un sacerdot que parlava espanyol i que li feia gestos perquè s’hi acostés. Ella es va pensar que la cridava per la seva vestimenta i els seus tatuatges, però no. No s’havia confessat des de la seva confirmació.
La Miriam afirma que a la confessió tenia pensat explicar-li només el bàsic. “Res de l’altre món, però no sé perquè li vaig acabar explicant tot. No vaig veure que se sorprengués, i em va dir que resés tres Ave Maries. Però li vaig dir que no, perquè sempre m’he negat a resar”.
Però mentre esperava que es confessés la seva mare, es va posar a mirar el cel i com si algú l’empenyés, va començar a recitar les oracions. I quan va dir l’últim amén, va esclatar a plorar. A partir de llavors, feia tot el que li deien al moment.
Una presència estranya
El pas següent en aquest procés es va produir durant la suposada aparició de la Mare de Déu. “Quan hi vam arribar, estava tot ple. Em vaig enfilar a una paret i tothom estava resant el Rosari. Em vaig quedar allà. De sobte tot va quedar en silenci i vaig notar al meu pit una por, una presència terrible, em vaig espantar molt. Em vaig aferrar al rosari que m’havien donat. I tot seguit vaig començar a sentir crits i gemecs. Estava molt espantada. Eren persones posseïdes, recorda.
Aquesta jove afirma convençuda que “aquí hi ha la Mare de Déu i el mal no podia suportar la presència de la Verge. Això impressiona”. Seguia recordant aquella sensació horrible durant l’aparició.
Un cop a l’hotel es va anar a dutxar i va tornar a notar “aquella mateixa presència com de por”. Durant el sopar estava ben bloquejada i només feia que mirar a la porta per veure si apareixia el sacerdot que l’havia confessat. De fet, ell estava confessant i va sortir a fora a esperar-lo.
Quan va apareix, la Miriam es va posar a plorar i li va explicar el que li havia passat. Molt seriós, el sacerdot li va dir que pugés a una habitació, juntament amb els seus pares i un altre matrimoni.
Una oració d’alliberació
“Vam arribar a l’habitació i va dir a tothom que pregués. Va començar a pregar per mi. I tan bon punt va començar a pregar, vaig notar que el cos em tremolava. No el controlava i plorava. No controlava el que estava passant però era conscient”, relata.
Tot seguit, el sacerdot va inclinar el cap de la noia cap enrere. “Recordo que seguia tremolant i hi va haver un moment que vaig notar que em posava un santcrist al front i notava com si estigués prement fort. Em vaig anar relaxant i quan vaig obrir els ulls em van preguntar què havia sentit. Vaig dir el del santcrist que em clavaven. Però em va dir que només me l’havia posat a sobre”.
Des de les hores, la Miriam reconeix que la seva vida “ja no és la mateixa”, des d’aquella peregrinació a Medjugorje. Ara –afegeix- “tot té un altre sentit. Intento posar Déu al centre. Em queda molt per aprendre. Abans hi havia un buit. Tenia platja, feina, muntava a cavall, però em faltava quelcom; però ara tot es va encaixant”.
